(o el que és el mateix, on no s’innova?)
El planeta cada dia és més petit en el món dels negocis. Trobem competidors d’altres continents al nostre mercat. A més, únicament confiem en els gerents i professionals graduats a les millors universitats.
Però aquests líders no poden gestionar la qualitat d’innovació que requereixen les organitzacions i les empreses amb èxit. Necessiten altres professionals.
En l’actualitat es parla de la necessitat del fenomen d’intersecció i integració entre dues disciplines o ciències, com per exemple la convergència digital-econòmica. Però d’aquest tema no es parla massa a les universitats on encara es parla de la “mono-professió” com a especialitat.
Les economies dels països que encara es basen en els recursos naturals han de produir més per guanyar el mateix. Mentre la seva població cada vegada és més i més pobre. Un agricultor ha de produir tres vegades més gra per obtenir el mateix ingrés que fa cinquanta anys sense tenir en compte la inflació.
Amb les idees és diferent. Quant més difoses siguin, més valuoses es tornen. De tal manera que els que produeixen més coneixement es tornen més rics. I els coneixements nous requereixen tenir en compte dues paraules: innovar i adoptar.
Totes dues estan relacionades amb el nivell de desenvolupament del coneixement i també tenen relació amb els líders i gerents que tenen la capacitat d’implementar noves pràctiques organitzatives com a conseqüència de les innovacions.
Hannan & Freeman proposen una teoria de desenvolupament empresarial i d’organització basat en el món de la genètica. Segons aquests autors, les organitzacions només poden sobreviure si tenen una selecció d’espècie. Si no ho fessin, podrien desaparèixer. Les empreses poden mutar-se per sobreviure.
Tots els països desenvolupats tenen sòlides organitzacions empresarials que tenen èxit més enllà de les seves fronteres:
- Bèlgica: AGFA
- USA: Microsoft i McDonald’s
- França: Citröen
- Italia: Fiat
- Alemania: Mercedes Benz i Bayer
- Regne Unit: Rolls Royce
-Japó: Toyota
Com podria progressar Andorra?
Schumpeter presenta la següent proposta: “ L’Innovador és qui realment motoritza i posa en marxa la creació de riquesa. És l’Innovador qui ha d’estar en condicions de seguir amb la seva idea. També és l’Innovador que ha de fer front a les despeses administratives abans de poder emetre ni una sola factura. També en un món eminentment digital, és l’emprenedor que s’ha de desplaçar personalment per gestionar els tràmits. I tot això, ha d’estar recolzat per una bona font de finançament.”
L’esperit innovador i empresarial es pot aturar per les contínues limitacions que es presenten, no per la personalitat dels emprenedors, sinó per un context inhibidor que pot col·laborar a la seva extinció o desenvolupament.
Fa 100 anys la presidència dels USA es va dedicar a investigar les característiques personals dels potencials emprenedors i empresaris. Fruit d’aquest estudi es van crear les condicions necessàries per recolzar el desenvolupament final dels empresaris en potència. Una gran proporció de PIMES té com a soci fundador un estranger que no ha trobat l’oportunitat de desenvolupar-se en el seu propi país d’origen. En els propers 10 anys, aquests estrangers generaran treball per més de tres nord-americans.
The Od Institute
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada