25 de maig 2006

El risc de no arriscar


“Començar un projecte empresarial sense res és bo. T’obliga a extremar els teus sentits per utilitzar el més poderós: LA IMAGINACIÓ. Per què necessàriament tot s’ha de fer sempre igual? Com a gestors, ens paguen per aprendre o més aviat per reaprendre sistemàticament?”

Afirma Fèlix Tena, president de la cadena de joguines Imaginarium, que ha basat el model de negoci en la recuperació d’un espai de connexió entre els nens i els seus progenitors.
Aquest dirigent comenta: “A Imaginarium ens titllen d’inconformistes. Lluny de semblar-me malament, em sembla un elogi. Des de l’inconformisme, des de la pregunta, des de la insatisfacció neix la millora, l’ànsia de veure les coses des d’un altre punt de vista. Des de l’inconformisme neix la la innovació. En un mercat excessivament acomodat, com es pot sobreviure sense ser diferent! Per un altre costat, et sents molt emprenedor, crees un model basat en la diferència. Es converteix en referent i et copien, banalitzant el teu concepte.

La resposta a aquest bucle infernal és o l’abandonament o la frescor de la sistemàtica innovació. Per nosaltres no existeix cap futur per a una organització sense ser ella mateixa un bucle networkitzat de fluxos d’idees i, a partir d’aquí, una màquina precisa d’execució. Sempre des de l’inconformisme admès que el que demà crees no serveix per al pròxim dia”

Especial d’El Periódico del 17 de febrer del 2006