Hi havia un rei que tenia un conseller que davant circumstàncies adverses sempre deia:
“Què bé! Què bé! Què bé!”
Un dia de cacera el rei es va tallar un dit del peu i el conseller va exclamar:
“Què bé! Què bé! Què bé!”
El rei cansat d’aquesta actitud el va acomiadar i el conseller va respondre:
El rei cansat d’aquesta actitud el va acomiadar i el conseller va respondre:
“Què bé! Què bé! Què bé!”
Temps després, el rei va ser capturat per una altra tribu per sacrificar-lo davant del seu déu. Quan el preparaven per al ritual, van veure que lo faltava un dit del peu i van decidir que no era digne per a la seva divinitat per estar incomplet, i el van deixar en llibertat.
El rei ara entenia les paraules del conseller i va pensar:
El rei ara entenia les paraules del conseller i va pensar:
“Què bé que hagi perdut el dit gruixut del peu, del contrari ja estaria mort”
Va manar que cridessin al conseller al palau i li va agrair. Però abans li va demanar per què va dir: “Què bé!” quan el va acomiadar.
El conseller va respondre: “Si no m’haguessiu acomiadat, hauria estat amb vos i encara que a vos el l’alliberessin, a mi m’haguessin sacrificat”
Conclusió:
1. Per a qualsevol dificultat existeix una raó que ens sol escapar a la nostra perspectiva i que no entenem en el moment.
2. La vida és un aprenentatge permanent: tot estudiant rep primer la lliçó i després els problemes per resoldre. En la vida real és a la inversa: primer ens deixen problemes per resoldre i després hem de deduir la lliçó.
3. Per què és tan difícil enfrontar els problemes amb una actitud positiva? Per la distància entre tu i el problema. Imagina que patines remolcat per un vehicle. Si la corda és massa curta entre el vehicle i tu, segurament no veuràs amb antel.lació els bonys de la carretera i et faràs mal.
4. Mira-ho de lluny, allarga la corda davant els problemes i la propera vegada que t’enfrontis a una dificultat podràs dir com el conseller del rei:
Va manar que cridessin al conseller al palau i li va agrair. Però abans li va demanar per què va dir: “Què bé!” quan el va acomiadar.
El conseller va respondre: “Si no m’haguessiu acomiadat, hauria estat amb vos i encara que a vos el l’alliberessin, a mi m’haguessin sacrificat”
Conclusió:
1. Per a qualsevol dificultat existeix una raó que ens sol escapar a la nostra perspectiva i que no entenem en el moment.
2. La vida és un aprenentatge permanent: tot estudiant rep primer la lliçó i després els problemes per resoldre. En la vida real és a la inversa: primer ens deixen problemes per resoldre i després hem de deduir la lliçó.
3. Per què és tan difícil enfrontar els problemes amb una actitud positiva? Per la distància entre tu i el problema. Imagina que patines remolcat per un vehicle. Si la corda és massa curta entre el vehicle i tu, segurament no veuràs amb antel.lació els bonys de la carretera i et faràs mal.
4. Mira-ho de lluny, allarga la corda davant els problemes i la propera vegada que t’enfrontis a una dificultat podràs dir com el conseller del rei:
“Què bé! Què bé! Què bé!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada