Trobar la gent adequada

“Pots ser el director de la companyia, però no pots estar sempre present per dirigir. Has de delegar en caps, responsables i persones intel·ligents que siguin capaces de moure’s ràpid, arriscar-se i assumir decisions similars a les teves. Contractar gent que pensi com tu i tractar-los bé és vital.”

Estee Lauder

La teva empresa no pot triomfar sense l’equip correcte. Per posar en marxa els teus plans necessites empleats que:

- S’automotivin
- Siguin honestos
- Competitius
- Estiguin segurs d’ells mateixos
- Tinguin pensaments clars

Per que aquestes persones seran les que dirigiran els teus equips per tu, han de ser capaces de motivar els seus col·legues i demostrar el seu compromís amb treball dur.

Una forma d’incrementar les teves possibilitats de triomf és trobar un equip que ja hagi treballat conjuntament i que hagi assumit responsabilitats financeres – incrementar la facturació, cash flow, beneficis, etc. – en el passat.

continua

Pot créixer un país on es fan coses en contra de l’esperit empresarial?

(o el que és el mateix, on no s’innova?)

El planeta cada dia és més petit en el món dels negocis. Trobem competidors d’altres continents al nostre mercat. A més, únicament confiem en els gerents i professionals graduats a les millors universitats.

Però aquests líders no poden gestionar la qualitat d’innovació que requereixen les organitzacions i les empreses amb èxit. Necessiten altres professionals.

En l’actualitat es parla de la necessitat del fenomen d’intersecció i integració entre dues disciplines o ciències, com per exemple la convergència digital-econòmica. Però d’aquest tema no es parla massa a les universitats on encara es parla de la “mono-professió” com a especialitat.

Les economies dels països que encara es basen en els recursos naturals han de produir més per guanyar el mateix. Mentre la seva població cada vegada és més i més pobre. Un agricultor ha de produir tres vegades més gra per obtenir el mateix ingrés que fa cinquanta anys sense tenir en compte la inflació.

Amb les idees és diferent. Quant més difoses siguin, més valuoses es tornen. De tal manera que els que produeixen més coneixement es tornen més rics. I els coneixements nous requereixen tenir en compte dues paraules: innovar i adoptar.

Totes dues estan relacionades amb el nivell de desenvolupament del coneixement i també tenen relació amb els líders i gerents que tenen la capacitat d’implementar noves pràctiques organitzatives com a conseqüència de les innovacions.

Hannan & Freeman proposen una teoria de desenvolupament empresarial i d’organització basat en el món de la genètica. Segons aquests autors, les organitzacions només poden sobreviure si tenen una selecció d’espècie. Si no ho fessin, podrien desaparèixer. Les empreses poden mutar-se per sobreviure.

Tots els països desenvolupats tenen sòlides organitzacions empresarials que tenen èxit més enllà de les seves fronteres:

- Bèlgica: AGFA
- USA: Microsoft i McDonald’s
- França: Citröen
- Italia: Fiat
- Alemania: Mercedes Benz i Bayer
- Regne Unit: Rolls Royce
-Japó: Toyota

Com podria progressar Andorra?

Schumpeter presenta la següent proposta: “ L’Innovador és qui realment motoritza i posa en marxa la creació de riquesa. És l’Innovador qui ha d’estar en condicions de seguir amb la seva idea. També és l’Innovador que ha de fer front a les despeses administratives abans de poder emetre ni una sola factura. També en un món eminentment digital, és l’emprenedor que s’ha de desplaçar personalment per gestionar els tràmits. I tot això, ha d’estar recolzat per una bona font de finançament.”

L’esperit innovador i empresarial es pot aturar per les contínues limitacions que es presenten, no per la personalitat dels emprenedors, sinó per un context inhibidor que pot col·laborar a la seva extinció o desenvolupament.

Fa 100 anys la presidència dels USA es va dedicar a investigar les característiques personals dels potencials emprenedors i empresaris. Fruit d’aquest estudi es van crear les condicions necessàries per recolzar el desenvolupament final dels empresaris en potència. Una gran proporció de PIMES té com a soci fundador un estranger que no ha trobat l’oportunitat de desenvolupar-se en el seu propi país d’origen. En els propers 10 anys, aquests estrangers generaran treball per més de tres nord-americans.

The Od Institute

Actitud davant dels problemes

Hi havia un rei que tenia un conseller que davant circumstàncies adverses sempre deia:

“Què bé! Què bé! Què bé!”

Un dia de cacera el rei es va tallar un dit del peu i el conseller va exclamar:

“Què bé! Què bé! Què bé!”

El rei cansat d’aquesta actitud el va acomiadar i el conseller va respondre:

“Què bé! Què bé! Què bé!”

Temps després, el rei va ser capturat per una altra tribu per sacrificar-lo davant del seu déu. Quan el preparaven per al ritual, van veure que lo faltava un dit del peu i van decidir que no era digne per a la seva divinitat per estar incomplet, i el van deixar en llibertat.

El rei ara entenia les paraules del conseller i va pensar:

“Què bé que hagi perdut el dit gruixut del peu, del contrari ja estaria mort”

Va manar que cridessin al conseller al palau i li va agrair. Però abans li va demanar per què va dir: “Què bé!” quan el va acomiadar.

El conseller va respondre: “Si no m’haguessiu acomiadat, hauria estat amb vos i encara que a vos el l’alliberessin, a mi m’haguessin sacrificat”

Conclusió:

1. Per a qualsevol dificultat existeix una raó que ens sol escapar a la nostra perspectiva i que no entenem en el moment.
2. La vida és un aprenentatge permanent: tot estudiant rep primer la lliçó i després els problemes per resoldre. En la vida real és a la inversa: primer ens deixen problemes per resoldre i després hem de deduir la lliçó.
3. Per què és tan difícil enfrontar els problemes amb una actitud positiva? Per la distància entre tu i el problema. Imagina que patines remolcat per un vehicle. Si la corda és massa curta entre el vehicle i tu, segurament no veuràs amb antel.lació els bonys de la carretera i et faràs mal.
4. Mira-ho de lluny, allarga la corda davant els problemes i la propera vegada que t’enfrontis a una dificultat podràs dir com el conseller del rei:

“Què bé! Què bé! Què bé!”

Posar en marxa una empresa

Posar en marxa una empresa pot ser el moment més satisfactori i emocionant de la teva vida. Però també pot ser el desafiament més dur al qual t’hagis d’enfrontar.

Necessites coratge per construir una nova empresa quan comences sense res, a excepció de la teva idea. Emprens un viatge de treball dur i riscos desconeguts. Però així és com han començat les empreses més grans del món, i és la manera de transformar la teva idea en un negoci real.

No existeix un model que garanteixi l’èxit. Cada emprenedor construeix la seva empresa de formes diferents. Però pots gestionar els teus riscos i planificar el creixement.

Els ingredients per triomfar són: l’equip adequat, productes sòlids, màrqueting efectiu i, per suposat, una petita quantitat per invertir.

Aquest és l’índex d’una de les moltes guies que es poden trobar per iniciar un negoci. Utilitzar-la ens ampliarà perspectives:

- Trobar la gent adequada: les qualitats que necessites buscar
- Decidir els productes adequats: planifica per guanyar l’acceptació del mercat
- Defineix el pla de màrqueting: no és només vendre
- Inversió: els diners invertits et poden portar al límit
- Què necessites per créixer: construeix els teus recursos segons les oportunitats
- Què busquen els inversors: com els inversors assessoren noves oportunitats
- De qui necessites ajuda? El valor dels directors independents
- Saber vendre. Quina és la teva estratègia de sortida?

continua
AVCAL

Eines útils del Google

Google, el principal cercador d’Internet, ens té acostumats a treure de quan en quan nous serveis. La majoria dels casos, surten del seu laboratori on posen a prova serveis amb els seus usuaris, per veure si finalment pot tenir èxit.

Aquesta estratègia permet conèixer la funcionalitat i l’èxit de les seves iniciatives abans d’oferir-les com a producte finalitzat.

Una d’aquestes novetats és el Google Trends.

Una part representativa dels internautes usen el servei de Google, Google pot saber quin tipus de cerques es realitzen i quines tendències existeixen en un període prolongat en el temps.

Per exemple, si busquem el terme que ens interessi especialment, Google Trends ens mostrarà l’històric de cerques d’aquest terme, així com la possibilitat de filtrar-lo per idiomes, regions i ciutats. A més, mostra els enllaços o notícies més representatives dels mateixos. Una altra opció interessant és la possibilitat de comparar dos termes.

Per tant, és un servei molt interessant que pot servir a professionals per fer seguiments de determinades paraules claus del seu negoci, per fer estudis de mercat, etc.

Infonomia

El risc de no arriscar

“Començar un projecte empresarial sense res és bo. T’obliga a extremar els teus sentits per utilitzar el més poderós: LA IMAGINACIÓ. Per què necessàriament tot s’ha de fer sempre igual? Com a gestors, ens paguen per aprendre o més aviat per reaprendre sistemàticament?”

Afirma Fèlix Tena, president de la cadena de joguines Imaginarium, que ha basat el model de negoci en la recuperació d’un espai de connexió entre els nens i els seus progenitors.

Aquest dirigent comenta: “A Imaginarium ens titllen d’inconformistes. Lluny de semblar-me malament, em sembla un elogi. Des de l’inconformisme, des de la pregunta, des de la insatisfacció neix la millora, l’ànsia de veure les coses des d’un altre punt de vista. Des de l’inconformisme neix la la innovació. En un mercat excessivament acomodat, com es pot sobreviure sense ser diferent! Per un altre costat, et sents molt emprenedor, crees un model basat en la diferència. Es converteix en referent i et copien, banalitzant el teu concepte.

La resposta a aquest bucle infernal és o l’abandonament o la frescor de la sistemàtica innovació. Per nosaltres no existeix cap futur per a una organització sense ser ella mateixa un bucle networkitzat de fluxos d’idees i, a partir d’aquí, una màquina precisa d’execució. Sempre des de l’inconformisme admès que el que demà crees no serveix per al pròxim dia”

Especial d’El Periódico del 17 de febrer del 2006

Actitud de perdedor

El Mariscal Foch deia:

"Noranta mil homes derrotats retrocedeixen davant noranta mil conquistadors, només per que ja s’han cansat de lluitar, per que ja no creuen en la victòria, per que estan desmoralitzats"

Físicament no estaven derrotats, però sí mentalment. Quan la idea de la derrota predomina en la ment, ja no hi ha remei.
No et cansis de lluitar, has de creure en la victòria, resisteix-te a las influències desmoralitzadores i recorda que posseeixes les facultats i potències necessàries per arribar a l’èxit.

En nosaltres mateixos es troba el triomf o la derrota. Hi haurà vegades que et sentiràs derrotat, no importa el que facis. I quan succeeix, en lloc de deixar-se caure al terra, aprèn quelcom.
Preguntat: Què hi ha de bo en això? Què puc aprendre? Com és que sovint ens arrosseguem pel món, com amb una càrrega de complexos, desànims i depressions?

Com explicar les poques vegades que aconseguim una vida plena, relaxada, feliç? El motiu és senzill. Abans d’utilitzar el mòbil ens posem a aprendre la forma de fer-lo servir per eviatr-nos complicacions. Encanvi, ningú ens ha ensenyat a utilitzar la nostra “màquina” correctament.

Solament usem una dècima part de la seva capacitat. Això vol dir que ens hem d’ocupar de mateixos, de descobrir els tresors i recursos sense límit que tenim dins i no aprofitem.