Porto uns dies una mica desanimada, les coses no van tan ràpid com voldria o necessitaria. Potser m'estic contradint amb els meus valors dels resultats a mig i llarg termini, però ja comença a ser massa llarg aquest termini...
Com a autònoma que sóc, haig de fer tasques comercials, administratives, comptables, estratègics, estudis de mercat, preparar formacions i comunicats, actualitzar-me, estudiar, distanciar-me de la meva activitat i continuar en la meva línia estratègica.
Aquesta última part és la més difícil de seguir. Ja que les demandes són les que són i, en principi, ens hem d'adaptar a allò que busca la clientela. Però resulta, que allò que et demana t'allunya de la teva visió o missió i l'altre dia repassant la meva: "MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA DE LA SOCIETAT"; em vaig adonar que m'estava allunyant moltíssim i tornava a fer una feina que no m'acaba d'agradar del tot i, a sobre, angoixada per la tresoreria cada dos mesos.
Parlava amb el Xevi Agulló sobre aquests temes que m'inquietaven i em demana:
X: Tens la sensació que has nascut per alguna cosa important, oi? Que ets especial, que has d’arribar molt lluny i encara estàs ‘aquí’...
Cris: Sona pretenciós, però he nascut per alguna cosa ben grossa. Tú també?
X: Sí, ho he sabut sempre ;p
Però he après tres coses:
1.- per arribar al castell, el cavaller ha de passar per molts camins i regnes abans, o sigui que millor que no es passi el dia mirant cap al castell o s’entrebancarà
2.- el camí que sembla recte no és el més ràpid
3.- si només mires on vols arribar, et perds les pistes que hi ha pel camí... com a un videojoc
No hi ha pressa Cris, no hi ha pressa...
C: I a tu, com et va? Explica'm més coses sobre el teu èxit
X: Es tracta d’una persona que porta molt de temps seguint un camí...
amb molts errors pel camí, moltes presses...
però que a base de persistència, insistència en millorar, sensibilitat, buscar...
intenta seguir el seu camí...
tu ara l’has conegut al mig d’un camí, que no tinc ni idea d’on porta...
Però i què? No? No cal saber-ho tot, només seguir aquella veueta interior...
I vet aquí, que he trobat aquesta història del bambú que recull part de les paraules del mestre Xevi.
2 comentaris:
Doncs sembla que sí, emprendre és dur! Però l'important es que no decaiguin els ànims.
A nosaltres també ens està costant i pensàvem que TECOB començaria a funcionar abans. Però bé, ningú ens va dir que seria un camí fàcil. Si més no estem donant guerra i encara tenim temps per passar-ho bé.
Ànims Cris, tard o d'hora veuràs que l'empresa es comença a engrescar ;D
Curiosament, ara llegeixo aquest article que suposo que ens pot ajudar a tots. Oxigenar los proyectos
Gràcies a tots els que m'heu escrit.
M'agradaria que pengéssiu els vostres comentaris.
No estem sols!
Publica un comentari a l'entrada