Café Costura Montevideo

Café Costura és un 'Social Couture' a Montevideo.  

Espai Per Crear es un nou concepte creatiu pioner a Uruguai dedicat a la costura col·lectiva.

És un espai de taller tèxtil equipat per la lliure creació i obert a tot tipus d'idees i projectes on s'intercanvien coneixements mentre es pot gaudir d'un té o cafè.

Proposen tallers i cursos per aprendre o millorar les tècniques de costura, disseny, teixit i brodat, entre altres i, periòdicament, conviden dissenyadors professionals a tallers o workshops. Sempre hi ha recolzament professional per aprendre i concretar les idees i projectes. 

Hi ha més de 10 llocs de treball amb màquines familiars multi-punts, una màquina industrial, collareta familiar, overlock familiar, tisores, regles, agulles, guix de sastre, una gran taula de treball, planxa d'estampació i tots els instruments necessaris per construir amb tèxtils.

El funcionament és similar al d'un Ciber-Cafè, cada persona hi assisteix quan vol i durant el temps que desitgi.

Les màquines de cosir es poden llogar per hora o amb un sistema de quotes mensuals per trobar la màquina preparada per ser usada.

A més ofereixen:

• Merceria
• Preparació a exàmens de "corte"
• "Molderia"
• Curs bàsic de costura
• Tallers

Respecte a l'avaluació dels criteris 'socials', no disposo d'informació per compartir-la. Les iniciatives similars que he trobat a altres indrets, però, semblen més una reconversió d'activitats econòmiques tradicionals que centres de costura col·lectiva. 

De fet, allò interessant del cafè costura de Montevideo és la barreja generacional que es dóna al local i la integració de nens (sexe masculí) en professions o dedicacions feminitzades i no es tracta d'afirmar que el local és de lliure accès, es tracta de promoure aquesta integració horitzontal.

Economia amb la vida al centre: criteris

A partir d'ara penjaré aquelles idees o iniciatives que posen la vida al centre. Iniciatives que prioritzen una vida que valgui la pena ser viscuda i que no condemnin la salut personal, social i de l'entorn sense oblidar que som interdependents i necessitem intercanvis, donacions o altres tipus de consens i acords per viure.

També afegiré aquelles iniciatives que semblen que van en línia amb aquest propòsit de posar la vida al centre i cuidar-la i que l'activitat productiva estigui al servei de tenir una vida de qualitat, que no necessàriament ha de ser consumista o no ho hauria de ser.

A manca d'haver reflexionat col·lectivament quins criteris hauria de fer servir, prenc com a punt de partida els criteris que el mapeig col·laboratiu Pam a Pam recull per la seva economia solidària, només he canviat la gestió de residus per cicle dels materials:

Proximitat
(...) els circuits econòmics curts potenciem la sostenibilitat ambiental i recolzem el teixit econòmic local.

Comerç Just
Els intercanvis econòmics, en el capitalisme, sovint tenen una naturalesa desigual. Determinats agents, com els monopolistes o els intermediaris, utilitzen la seva posició de força per a imposar salaris injustos o preus abusius. Tenir cura en l’equitat de tots els participants de l’intercanvi és clau per aconseguir una democràcia econòmica.

Transparència
Quan consumim o estalviem, és important saber on van els nostres diners. Sense una informació de qualitat i a l’abast no podem valorar la dimensió ètica dels projectes amb que ens relacionem. Hem de poder triar!

Integració social
La societat de la competitivitat deixa enrere a les persones amb diversitat funcional, i reforça uns estàndards d’èxit que només existeixen en el món la publicitat. Totes som vulnerables, i necessitem crear entorns que no dificultin encara més les nostres vulnerabilitats.

Intercooperació
En un entorn agressiu com és el mercat capitalista, les iniciatives de l’economia social i solidària necessiten estrènyer les relacions entre elles per a ser més fortes. L’objectiu és crear el Mercat Social, on la producció cooperativa, els consumidors responsables, les estalviadores ètiques i els moviments socials incrementin tant la intensitat com la qualitat de les seves relacions.

Participació en xarxes
L’economia social i solidària pot ser entesa com una economia que crea societat, o bé com la societat fent economia! És, per tant, un moviment socioeconòmic, i com a tal es relaciona amb xarxes locals, nacionals o internacionals per a articular la seva incidència en el conjunt de la societat.

Finances ètiques
La banca ètica, les cooperatives de crèdit, l’intercanvi o la moneda social són pràctiques complementàries que incideixen en un dels camps més refractaris a la transformació social: el diner. La consolidació del conjunt d’alternatives financeres ens ajudarà a que el canvi sigui possible!

Criteris ecològics i sostenibilitat
Vivim en un món finit, ple de relacions i equilibris fràgils… I el sistema productiu capitalista actua com si el planeta fos un recurs propi a la plena disposició de la depredació humana. Reduir l’impacte ambiental de la nostra activitat econòmica és urgent!

Cicle dels materials
El món com a recurs falsament inesgotable, o com un gran abocador dels nostres despropòsits. Lleig, oi? Hem d'integrar i consumir materials que es quedin dins del cicle de materials per minimitzar l'extracció de nous materials i l'acumulació. Les tres R revolucionàries: reduir, reciclar i reutilitzar i les iniciatives de residu zero o el "cradle to cradle" poden donar algunes pistes de com fer-ho.

Eficiència energètica
Des de les petites mesures d’estalvi, fins a l’autoproducció o la participació en les coooperatives d’energia renovables, totes les accions són importants per a reduir la nostra dependència de les energies d’origen fòssil o nuclear. Ens hi va la vida i el planeta!

Forquilla salarial
Ara que sembla que està de moda allò “eco”, la prova del cotó de la naturalesa solidària de l’iniciativa és la igualtat salarial. Hem d’afavorir criteris d’equitat en els projectes econòmics on hi ha remuneracions, així com el repartiment igualitari del conjunt de les tasques allà on no n’hi hagi.

Desenvolupament personal i professional
La nostra participació en l’activitat econòmica convencional la fem, sovint, reproduint models d’alienació en el treball o en el consum. Hem de potenciar, en canvi, una economia que afronti la resolució de les necessitats de forma integral. La formació, la conciliació, la resolució dels conflictes o la millora social són importants en una economia que vol posar les persones en el centre, i no el capital.

Equitat de gènere
Vivint en una societat patriarcal, tota la nostra vida està travessada per les desigualtats de gènere. I en l’àmbit econòmic, aquestes jerarquies es naturalitzen per a ser funcionals a l’acumulació capitalista. Si volem una vida plena i emancipada per a totes i tots, hem de treballar l’equitat de gènere amb una cura especial!

Democràcia interna
Formalment, vivim en democràcies polítiques i socials, però hi ha un àmbit que tolera quotidianament la dictadura: l’economia. Per a fomentar el canvi, hem de potenciar iniciatives econòmiques que garanteixin la presa de decisions més horitzontal possibles, així com la participació igualitària en la propietat dels projectes. Democràcia real econòmica ja!

Programari lliure
No desmuntarem la casa de l’amo amb les eines de l’amo. Si volem canviar el paradigma d’un món dominat per multinacionals, haurem de posar en pràctica alternatives en l’àmbit de les tecnologies i la comunicació, oi? OI?

Servirà l'IRPF per què tothom tingui accés a la cistella de la compra?

Amb les dades públiques que tenim a Andorra, és difícil fer masses estadístiques i/o estudis empírics. Segurament es deu a que no existeixen persones qualificades contractades per analitzar dades o per que qui governa no dóna prioritat a la recollida de dades sistemàtica per analitzar-les. Així que amb les dades que es tenen s'han de fer aproximacions per arribar a fer-se una idea d'algunes situacions que serien molt fàcilment quantificables.

Dit això, aquest post intenta calcular si la població d'Andorra pot comprar la cistella de la compra que el Departament d'Estadística publica.

Per fer-ho, com no tenim els ingressos per les llars. Hem d'agafar les dades d'estadística amb el nombre d'assalariats o el nombre de llocs de treball. Com una persona assalariada pot treballar a temps parcial a diversos llocs de treball i després necessitaré els salaris per lloc de treball per fer una estimació dels seus ingressos, he seleccionat els llocs de treball com a aproximació de les persones que tenen un ingrés mensual.

Població dependent

La població depenent és tota aquella que no té ingressos, ja sigui per la seva edat (joves i grans); per algun tipus de discapacitat; per la situació econòmica-familiar (no necessita treballar) o per que no té accès a cap lloc de treball. És a dir, la població total estimada per estadística li he restat el nombre de llocs de treball i així he obtingut el nombre de persones dependents d'un ingrés.

Si considerem els llocs de treball com a indicador de les persones que tenen ingressos i distribuïm la resta de la població entre aquestes persones que treballen, obtenim que els ratis de dependència que des del 2002 no han parat de créixer, tot i la correcció en els censos de la població.

Si distribuïm aquesta població dependent repartides proporcionalment entre els llocs de treball per activitat, a qui treballa li assignem el salari mig de la seva activitat i li restem el cost de la cistella de la compra; obtenim que des del 2002, més d'un 15% de la població no obté suficients ingressos per pagar la cistella de la compra i que les xifres van empitjorant fins el 2012 (l'última dada existent del cost de la cistella de la compra) Un 20% no pot comprar-la:

 

Elaboració pròpia a partir de dades de www.estadistica.ad

Al sector financer cobren més i cada vegada s'allunyen més dels salaris de la resta d'activitats

Si a tot arreu estan d'acord que el model financer és qui ha conduit a aquesta crisi, com s'explica que a Andorra el salari mig per lloc de treball no pari de créixer i segueixi allunyant-se cada vegada més dels salaris de les altres activitats del país?

Elaboració pròpia a partir de www.estadistica.ad

A més, el que ens ensenya aquesta gràfica és que la tendència dels salaris en totes les activitats és negativa. Excepte al sector financer. Tindrà a veure amb les portes rotatòries que veiem als països veïns?

L'eix de les 'y' representa la diferència percentual del salari mig de cadascuna de les activitats amb el salari mínim. És a dir que pràcticament tots els salaris van a la baixa i s'aproximen al salari mínim. A banda de que la distribució que més s'ajusta a l'evolució salari mig del sector financer és una exponencial (amb una R2=0,78) i la resta d'activitats tenen distribucions lineals o logarítmiques negatives.

Servirà l'IRPF per equiparar els salaris i que aquest 20% es redueixi?

M'agradaria que el govern andorrà aprengués del mal funcionament de la redistribució de la renda dels països veïns i de la manca de confiança i credibilitat que inspiren els càrrecs polítics dels altres països.

M'agradaria que tinguéssim un govern que gestionés aquest IRPF de forma transparent i transparent, vol dir que la ciutadania no s'hagi de perdre entre les cinquanta pàgines web de les administracions per trobar la informació que necessita. M'agradaria que el govern posés a disposició eines com les que el teixit associatiu veí desenvolupa per apropar-nos els pressupostos del bé comú, per apropiar-nos-lo i fer-nos partícips de la gestió del bé comú i que, a més, aquesta dedicació a la participació fos remunerada o, com a mínim, remunerada.

Us adjunto un vídeo explicatiu del concepte:

Re-re-reconversió del blog

No m'acaba de motivar això d'estar fent pots de melmelada o un jersei i anar fotografiant pas per pas què faig i em nego a deixar morir aquest blog.

 

Així que de nou i, aprofitant la insuflació de motivació que m'ha arribat des de l'altre costat de l'oceà, des de ProQuest i el seu projecte Culture Grams, aniré publicant aquelles iniciatives andorranes o altres iniciatives que em semblen bons exemples de com hauríem de desenvolupar el país i/o de com ens hauríem d'organitzar per viure una vida que valgui la pena ser viscuda.

Gir envers l'emprenedoria al món que vull

Porto dies pensant què fer amb aquest blog. Com sabeu, m'ha deixat d'interessar el mercantilisme i no té cap mena de sentit continuar la línia que vaig començar en un altre context.

Així que tinc moltes opcions, però he triat reconvertir aquest blog en una mena de compendi de les meves experiències entorn una vida autosuficient. Aquelles persones que vulguin continuar consultant els recursos que es van publicar en el seu dia podran fer-ho i jo no hauré de mantenir o abandonar un blog que ha deixat d'interessar-me.

A més, penso que la cita de Gabriela Mistral de la capçalera d'aquest blog té tot el seu sentit:

"Donde haya un árbol que plantar, plántalo tú. Donde haya un error que enmendar, enmiéndalo tú. Donde haya un esfuerzo que todo el mundo esquiva, hazlo tú. Sé tú quien aparta la piedra del camino."

En el context d'explosió de la crisi del model capitalista que ens ha tocat viure i després de més de 40 anys de "parxes" per arreglar aquest model obsolet, és el moment de recuperar:

• el comerç de proximitat,
• donar pas a les xarxes d'intercanvi,
• a nuclis autònoms de producció
• redescobrir els tresors de la nostra terra
• i intentar viure una vida propera a l'autosuficiència

La meva guia és "La vida en el Campo" del John Seymour i he començat a fer alguns experiments que m'agradaria compartir, a l'igual que vaig fer en el seu dia amb les meves experiències en el món capitalista.

Segueixo sent emprenedora, però no vull que el mot quedi tacat per la corrupció, l'expoliació i l'abús del sistema neo-liberal. Així que reconverteixo la paraula i aquest blog per donar-li el sentit que per mi significa emprendre.

Recursos per fer un pla d'empresa

Un pla d'empresa és una eina útil per definir la nostra idea de negoci. Tot i que al principi pot semblar una feina feixuga, es tracta de recopilar per escrit les diferents etapes necessàries per a que la nostra idea es transformi en empresa o activitat econòmica.

Podem aturar-nos i reflexionar sobre cadascun dels punts proposats per una estructura de pla d'empresa des de l'inici o anar-ho fent sobre la marxa. Però de ben segur que tenir-los en ment des del principi, ens evitarà algunes sorpreses.

Aquests són alguns enllaços on tenim diferents formes de crear un pla d'empresa:

• Aracoop
• Barcelona Activa
• Centro Europeo de Empresas e Innovación del Principado de Asturias
• Crear empresa
• Inicia
• Servicios i pyme

Diferència entre cooperativa i empresa mercantil

De Blai Garcia "Nosaltres fem la feina i decidim"

(...) En una habitació s’hi esperen tres persones. Han decidit unir les seves forces per constituir una empresa. Són amics, són treballadors i seran socis. Cada soci tindrà un vot i es gestionaran democràticament. Tots aporten al projecte els diners o els recursos que poden: els seus coneixements i la seva feina, alguns diners, material, eines i molta il·lusió. Són una cooperativa de treball.

En una altra sala, algú signa un paper i aporta diners per muntar una empresa. Arrisca els diners i, en contrapartida, pren totes les decisions. De la mateixa manera que compra lloga o contracta pot vendre l’empresa, o acomiadar persones: per això hi posa els diners. És una empresa mercantil.

Aquest és l’origen i la diferència entre una empresa mercantil -jo poso els diners per tant jo mano- i una cooperativa -nosaltres posem la feina i, entre tots, decidim.

Una altra diferència és l’objectiu: l’objectiu de l’empresa de capital és guanyar diners o preservar els que hi hem posat; l’empresa cooperativa te per objectiu mantenir els llocs de treball i, per fer-ho, requereix diners. La necessària viabilitat econòmica respon a la voluntat de mantenir llocs de treball.

En èpoques de bonança, quan tot va bé, si es fa bé la feina les empreses creixen: unes incorporen treballadors assalariats. Les cooperatives incorporen socis, amb veu i vot en les decisions i el futur de l’empresa. Les mercantils distribueixen beneficis entre els que hi han posat diners. Les cooperatives distribueixen els excedents entre els socis treballadors, i així es socialitza el benefici.

En èpoques de crisi, quan tot va malament, les empreses ho passen malament: unes acomiaden treballadors i possiblement acaben traslladant la producció a un país on els recursos (humans) siguin més econòmics. El seu objectiu és guanyar diners i preservar-los. La fi justifica els mitjans.

En èpoques de crisi, quan tot va malament. Què fan les cooperatives? Què decideixen els treballadors fer amb el seu projecte? Decideixen seguir treballant, re-inventar-se, canviar de producte, de client, de mercat. Decideixen quedar-se en el territori. Decideixen persistir.

“… i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici. “
Miquel Martí i Pol

En aquesta època que ens toca viure cal persistir, les cooperatives son històries de persistència, persistir cada dia, cada final de mes, cada any. Si voleu llegir una història de persistència cooperativa us recomano el llibre “La Fageda, història d’una bogeria”, que tingueu bona lectura.

Single Negotiation Text (SNT)

El mètode de negociació SNT va ser desenvolupat per Fisher i Ury al 1981. Aplicat al 1972 a les negociacions entre Egipte i Israel a Camp David. Hi havien set temes decisius i l'equip d'USA treballava com a mediador.

L'equip mediador presentava una primera tentativa d'acord proposant resolucions als conflictes. Les parts havien d'avaluar el document. En base a aquestes avaluacions, l'equip nord-americà modificava l'esborrany de forma iterativa fins a obtenir una resolució consensuada per les parts en procesos de no-diàleg i negociacions bloquejades.

Després de cinc tentatives es va aconseguir un acord acceptat per ambdues parts que va donar lloc a una resolució de pau entre els dos països.

El president d'USA Jimmy Carter va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau al 2002.

"Si una persona vol donar-li forma al món, difícilment ho aconseguirà modelant-lo al seu caprici."
Tao Te King (Lao Tse)

Luce, R. Duncan; Raiffa, Howard "A survey of the theory of games" (1998)
Raiffa, Howard "El arte y la ciencia de la negociación"  (1991)
Negotiation analysis theory page

Los árboles de competencias

OBJETIVO
Los árboles de competencia pretender representar la empresa en su totalidad sin reducirla únicamente a sus productos y mercados. En estos árboles, las raíces (las competencias técnicas y el saber-hacer) y el tronco (capacidad de producción) son tan importantes como las ramas (líneas de productos, mercados).

En el marco de la metodología integrada el objetivo de los árboles es establecer una radiografía de la empresa a fín de tener en cuenta, sus competencias distintivas y su dinámica, en la elaboración de las opciones estratégicas.

DESCRIPCIÓN DEL MÉTODO
La representación de una empresa en forma de árbol de competencias nació con ocasión de un análisis estratégico de las empresas japonesas. Surgió el hecho de que, implícita o explícitamente, la mayor parte de las estructuras de organización en Japón eran presentadas bajo una forma arbórea: así por ejemplo, tres círculos concéntricos para simbolizar la investigación, después la producción y por último la comercialización, esto es una representación de un árbol proyectado sobre un plano.

La elaboración completa de un árbol de competencias es un trabajo considerable, que impone una recogida exhaustiva de los datos de la empresa (desde el saber-hacer hasta las líneas de productos y mercados) y de su entorno competencial. Esta recogida comparativa es indispensable para el diagnóstico estratégico del árbol de competencias: fortalezas y debilidades de las raíces, del tronco y de las ramas. Este diagnóstico debe ser retrospectivo antes que ser prospectivo. Para saber a donde se quiere ir, es preciso saber de donde se viene.

No se debe confundir este análisis con el de los árboles tecnológicos en los cuales, el tronco (función y producción) no existe y donde las ramas parecen directamente extraídas de las raíces. Como señala Marc Giget (1989) "se trata de dos conceptos con finalidades diferentes (...) la elaboración de los árboles tecnológicos ha sido generalmente elaborado por las direcciones de investigación o de comunicación, que han encontrado una forma simple y valorativa de presentar hacia el exterior una imagen coherente y exhaustiva de la actividad de la empresa".

ÚTILES Y LÍMITES
La imagen del árbol tiene sus virtudes. Sirve, primeramente, para retomar la fórmula de Marc Giget que: "la empresa no debe morir con su producto". No es necesario si una rama enferma cortar el tronco. En este caso de enfermedad, conviene volver a desarrollar la sabia de las competencias hacia nuevas ramas de actividad que se correspondan con su "código genético". Se conocen ejemplos célebres: Bolloré-Technologies (de papel de fumar a embalajes especiales) el de Graphoplex (de reglas de cálculo a termo-plásticos de precisión) o de la Règle à Calcul, un distribuidor bien conocido en el Boulevard Saint-Germain, reconvertido a la distribución de calculadoras y de ordenadores.

La imagen del árbol tiene también sus límites. La dinámica del árbol no es unívoca desde las raíces hasta las ramas, funciona en los dos sentidos: las ramas alimentan a todas las raíces mediante la fotosíntesis y el humus de las hojas caídas. Las combinaciones biológicas son inmensas pero existen también incompatibilidades insuperables: un pino no se puede convertir en roble, ni un cerezo en peral.

CONCLUSIONES PRÁCTICAS
Esta herramienta, formalizada por Marc Giget en los años 80 ha sido retomada en un buen número de empresas como Renault, Elf, Péchiney, Sollac o Télémecanique. Sus principios no cesan de ser redescubiertos bajo otras formas. Así, Hamel y Prahalad insisten en el retorno a las competencias fundamentales para determinar las orientaciones estratégicas.

Desde hace una decena de años, utilizamos sobre todo la representación de los árboles de competencia como un útil de reflexión colectiva en el seno de los talleres de prospectiva . Permiten comenzar un ejercicio de prospectiva tanto para un territorio como para una empresa.

innovacion.com.es "La empresa ante cambio de ciclo"

Canvis!

He estat rumiant si havia de clausurar aquest blog o si l'havia de mantenir. L'inici d'aquest blog era una aposta per fomentar la creació d'empreses i intentar que fossin solidàries i milloressin la qualitat de vida de la societat.

Des de la seva creació al 2006, han passat moltes coses. Hi ha hagut canvis que havia imaginat, però que pensava que trigarien més en fer-se realitat. Ara, per fi, tenim una oportunitat temuda pel món capitalista al qual volia enderrocar des de dins. He estat ingènua, no m'adonava que el sistema no podia sobreviure sense creixement. Un creixement al qual sempre m'he oposat i que mai he volgut. Durant algun temps, aquest creixement es va camuflar de desenvolupament sostenible. Desenvolupament... sostenible... Per mi estava clar el significat, no volia dir creixement sostingut, ni manteniment... no volia dir res de tot això. Però des de l'informe Brundtland on es va promoure el Desenvolupament Sostenible per part de l'ONU, ja han passat més de 20 anys i encara no hem entès què és desenvolupament i, molt menys, què és sostenible.

Però tornant a la meva decisió de no tancar aquest blog, vull justificar la seva permanència. Andorra, el petit país on vaig néixer i viure durant 29 anys (en tinc 31!), té una economia totalment depenent de l'exterior. Encara tinc esperances de que el model andorrà sigui sostenible.

Andorra té la capacitat de canviar el seu sistema social per aconseguir un país resilient. Per a fer-ho, ha d'aconseguir diversificar la seva economia sent auto-suficient a nivell alimentari i energètic. Ara ve la part divertida. Com Andorra no disposa de petroli, no ha de consumir petroli; com Andorra ha abandonat el sistema agrari, no pot alimentar a la seva població, per tant, ha de fomentar la proliferació del sector agrari i ramader per poder abastir la seva població.

Andorra encara té un medi natural ric. La seva societat fins fa menys de 100 anys vivia en equilibri amb el seu entorn. Aquest "savoir-faire" s'ha de recuperar i s'ha de tornar a viure en equilibri amb l'entorn.

Per tots aquests motius, conservo aquest blog obert. Per fer propostes emprenedores i aconseguir que Andorra sigui una de les primeres comunitats resilients!

Com presentar un pla d'empresa

Al web Imast 2008, hi ha un recopilatori de consells de com presentar la teva idea:

1. Ensenya el teu producte en el primer minut
2. Els millors productes només necessiten 5' minuts per a presentar-se
3. Deixa a les persones amb ganes de més: deixa que les persones que t'escolten segueixin provant i descobrint
   
4. Parla del que ja has fet i no de'allò que penses fer
   
5. Entén el context de competència del teu producte
6. Les respostes curtes són les millors
7. Diapositives amb llistats són la mort
8. Aprèn a respondre les preguntes per a què no té resposta
9. Confirma l'hora de la reunió i sigues puntual

Neòpolis: consultoria en participació

Neòpolis és una consultoria amb seu a Girona especialitzada en sociologia, política, estratègia i empresa a l'àmbit català.

En els primers temps de la seva constitució van rebre un premi d'emprenedoria que els va obrir les portes a nous projectes i contactes que els ha fet créixer . En tan sols 5 anys de vida, tenen uuna cartera de clientela consolidada amb treballs innovadors relacionats amb la participació ciutadana, la diversitat social, estudis sobre la realitat juvenil o els serveis assistencials, etc.

Entre la seva clientela es poden destacar diversos ajuntaments: Palafrugell, Caldes de Malavella o Girona,. També han treballat per la Generalitat, per la Universitat Autònoma de Barcelona, etc.

Aquesta iniciativa de dos universitaris recent titulats és un cas d'èxit d'emprenedoria i mentoring .

Cinema a la carta

L'Arnau, un estudiant de Mataró, també ha començat la seva activitat després de dos anys de negociacions i treball dur.

Espero que m'enviï el text que vol que publiqui al blog per fer publicitat del seu nou vídeo club virtual. No sé si ell l'anomena així.

Aquí teniu l'enllaç: Cine a la Carta

Ulls amb els cobraments

Aquest pretèn ser un compendi d'informació per l'emprenedoria i, com a tal, recolliré algunes de les experiències "curioses" que m'han passat per a que altres puguin recollir-les i fer-ne ús:

NEGOCIACIÓ I PRESSUPOSTOS:

En un anunci, veig que demanen freelance-s per a desenvolupar uns continguts d'e-learning en capacitació empresarial. Em poso en contacte amb l'empresa. Es tracta d'una consultora que treballa per a una administració pública i vol subcontractar el desenvolupament per temàtiques de diversos continguts.

M'expliquen les tasques a realitzar, m'envien la documentació necessària i em demanen un pressupost. Calculo el temps que esmerçaré en el desenvolupament de tots els continguts, planifico el temps i veig que puc assumir la càrrega de treball. Preparo un pressupost de 750 € per mòdul - són 5 mòduls per temàtica - i faig constar al pressupost que el total del pressupost serà de 3750€.

Accepten el pressupost, em demanen que em desplaci a les seves oficines per a tancar i lliurar-me tot el material. Em desplaço 4 hores des del meu origen i arribo a les oficines de la consultoria. Durant una hora i mitja, parlem del projecte, de les persones a les quals va adreçat, com funcionarà, del suport informàtic i dels terminis de lliurament. Em comprometo a lliurar un esquema dels continguts a la setmana pròxima i quan, ja pràcticament ens acomiadàvem, aborda el tema del pressupost. Parlem que he pressupostat els 750€ per mòdul i la persona em comenta que la seva empresa havia estimat que havia de ser 1500€.

Evidentment, em poso molt contenta. Però alhora desconfio de la seva oferta i insisteixo en confirmar que aleshores seran 7500€.

Desenllaç: tenen un pressupost, ja que s'han presentat a un concurs públic i només poden destinar 1500€ per a cada temari. Dels 3750€ passem a 1500€. No vaig acceptar la feina. Però vaig perdre tot un dia en desplaçaments.

La meva conclusió: haig d'insistir i fer signar la documentació d'un pressupost abans de desplaçar-me o comprometre'm.

PAGAMENTS:

De nou, m'encarreguen el desenvolupament d'uns continguts i una consultoria. Em comenten que el preu serà entre 1500€ i 2000€. Si els continguts són propis, el preu serà més alt. A part, cobraré la consultoria que no està inclosa en aquest preu.

Em donen una planificació de lliurament dels materials bastant detallada i demano com es faran els pagaments. Es tracta d'algú de confiança i que treballa en una institució prou gran com per saber que cobraré. Em confirma que els pagaments es faran al lliurament dels materials.

En la data proposada, lliuro els materials (maig) i demano les dades per a enviar la factura. Ara comença l'intringulis. Em comencen a marejar. La persona de contacte, em demana que em posi en contacte amb una altra per a que em passi un contracte que el pagament es farà a 60 dies. Poso el crit al cel i demano explicacions. Em comenten que no, que per aquests casos el pagament es fa a 10 dies.

Passat un mes i una setmana (juliol), rebo un correu d'una persona dient-me que es disculpa que ha estat de vacances, però que tramita el meu contracte. Passen dues setmanes mes. Ara és el meu primer contacte que marxa de l'empresa i hi ha una altra persona que s'encarregarà del tema.

Torno a reclamar els diners, em passen al departament de comptabilitat per a que envïi una factura. Per fi, tinc les dades per a emetre una factura. Emeto la factura. Passats quinze dies més, encara no he rebut ni contracte ni pagament. Torno a reclamar.

Em contesta una altra persona amb la que no havia parlat mai, dient-me que m'envia el contracte. Obro el contracte i... sorpresa! Em volen pagar 1000€ pel desenvolupament dels continguts i per la consultoria. De nou em torno a queixar dient que aquell no era el tracte i que no vull signar un document incorrecte.

Em contesta una altra persona amb la que tampoc havia tingut contacte i per correu electrònic em comenta que no tenen cap factura, que el contracte ha anat ràpid per ser el mes d'agost i que el preu que té és aquest.

Li envio còpia de tots els correus electrònics i de totes les persones de la seva institució amb les que havia mantingut contacte des del mes de març. Em respon que no es pot fer res més fins el mes de setembre.

Conclusió:
- les empreses grans i riques ho són perquè abusen del seu poder
- no tornaré a lliurar un treball sense un pressupost o un contracte signat
- treballar amb empreses grans és desastrós per a la tresoreria

Programa concurs Generació XXI

El servei d'ocupació de Catalunya, la Diputació de Barcelona i la Direcció General d'Economia Cooperativa, Social i Autoocupació organitzen el programa televisiu Generació XXI.

Les persones que concursin han d'anar superant les diferents fases del programa en funció de la viabilitat empresarial, del caràcter innovador del projecte, del coneixement del mercat, entre d'altres.

Les persones que participin ha de ser emprenedores que han de defensar el seu projecte o idea i s'han de trobar en el primer any del seu desenvolupament empresarial. Pot concursar qualsevol persona que tingui esperit lluitador i bona capacitat de comunicació.

Les persones interessades que es posin en contacte al correu electrònic: dpit_formacio.treball@gencat.net fent constar a l'encapçalament "Programa Generació XXI" abans del 6 de setembre.

Agenda Juliol

10 Jul-15 Oct Curs On-line de Gestió en MKT i Finances del Centre Europeu d'Empreses i Innovació de Galícia

16 Jul-30 Ago Curs de perfeccionament habilitats emprenedores
(Extremadura)

19 Jul Debat "Inversors en projectes de base tecnològica" organitzat pel CIDEM i la Fundació Barcelona Digital
(Barcelona)

25 Jul Seminari Generació d'Idees i Creació d'Empreses
(Cornellà)

26 Jul 10è Esmorzar d'Innovació "Millora de la productivitat de l'empresa a través de les noves tecnologies i serveis de telecomunicacions"
(Andorra)

Fins 31 Ago III Concurs d'Iniciatives Empresarials de l'Ajuntament de Flix
(Flix)

10-12 Set Saló "Créer a Lille"
(Lille - França)

17-20 Set "Caravana dels emprenedors"
(Midi Pyrénées - França)

20 Set Jornades "TICs aplicades a la Gestió Empresarial" organitzades per CADE
(Sevilla)

Fins 30 Set Presentació de candidatures als XIII Premis Bancaja Joves Emprenedors

4-5 Oct Taller La innovació com a estratègia
(Navarra)

Oct 2007 - Mai 2008 "Curs on-line de creació i consolidació d'empreses"
(Cornellà de Llobregat)

Fins 15 Oct Subvencions per accions de formació en empreses de la Generalitat

Fins 15 Oct Concurs SODECO per a emprenedors
(Astúries)

Fins el 31 d'octubre Premis "Tarraco Empresa Jove'07"
(Tarragona)

7-8 Nov Fòrum Mundial de Marketing&Innovació
(Mèxic)

8-9 Nov Taller Innovació i Creativitat
(Navarra)

14-16 Nov Food & Hotel
(Shanghai)

13-14 Des Taller Vigilància tecnològica, benchmarking i inteligència competitiva.
(Navarra)

24-25 Gen Taller Desenvolupament dels projectes
(Navarra)

14 Feb Taller Finançament de la Innovació Empresarial
(Navarra)

13 Març Taller Assegurar la innovació: patents, propietat i competitivitat
(Navarra)

24 Abril Taller La explotació de la innovació
(Navarra)

22-23 Mai Taller La generació, conservació i gestió del coneixement en l'empresa
(Navarra)

CEIPAR Ajuts per a la creació d'empreses innovadores de base tecnològica en Parcs Científics i Tecnològics del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç

Premis Emprenedors 2006 "Ernst&Young"
(Espanya)

Premis Vall Baixa 3a edició dels premis a la Responsabilitat Social de les Empreses
(Sant Feliu del Llobregat)

Xarxa emprenedora

Hola Persones Emprenedores que llegiu aquest blog,

Porto gairebé un any posant en marxa els diferents projectes que se'm passen pel cap, aprenc moltíssim. He treballat com a freelance per una agència de viatges, com a Coach per diferents persones d'orígens diversos i inquietuds variades, he fet un breu contacte amb la vida política, he fet de formadora, de consultora, de redactora, de comptable, de Relacions Públiques, de Comercial, de Gerent... i tot en un lapse de temps ben curt.

Els resultats no massa encoratjadors, de quan en quan surt una feina interessant per la qual et trenques les banyes i surt com desitges. Però, al final, tornes a acceptar feines que no t'agraden tant per subsistir.

Les oportunitats són il.limitades, és cert. Però les circumstàncies són les que condicionen els nostres futurs. Està molt bé ser proactiu, ser positiu, crear allò que vols; però de mentres has de menjar i de proactivitat no es menja. Ho he probat i no funciona.

Després d'atrevir-nos a fer el salt, de crear la nostra pròpia empresa arriba el dia a dia i amb ells els "no". Sentim excuses com: tens poca experiència, no et coneixem, però exactament què fas... Com volen que sàpigui el que faig, si ni els meus propis clients saben què és el que fan ells?

Jo sóc emprenedora, emprenedora fins la medul.la. Veig les oportunitats, tinc visió de futur, treballo com una boja i encara no tinc prous ingressos per obtenir un sou mínim digne. Imagino que moltes persones estem en la mateixa situació, altres tenen obligacions que no permeten aquesta mena de risc.

Sovint ens aferrem a les ajudes, les subvencions; però aquestes no són les que ens obriran les portes de la clientela, no són les que ens donaran a conèixer per vendre els nostres serveis o productes.

Quan vaig crear aquest blog, desitjava crear una comunitat emprenedora, una comunitat que fos capaç d'intercanviar serveis i productes. Una comunitat que fos capaç d'aglutinar les demandes i les necessitats de les persones que tenim inquietuds i que volem aportar els nostres coneixements i energia per tirar endavant i fer que la nostra societat tingui empreses innovadores que recolzin l'energia emprenedora i no l'esclafin amb el seu conservadorisme.

La tradició i l'experiència són les formes que la gent tenia de viure fa alguns anys, però no la nostra, no l'actual. No donar suport a aquesta nova font d'energia és ensorrar una economia, és aturar l'innovació i desenvolupar una societat pobre, enfosquida i sense iniciativa.

Tot l'exposat és una postura victimista de les circumstàncies. Però podem fer més, podem fer quelcom i les persones emprenedores som una font inacabable d'idees i de recursos.

A mi, se m'acut que aquest blog sigui un punt de trobada que aglutini les nostres necessitats i diferents formes d'emprenedoria.

Se m'acut que ens podem associar, intercanviar contactes, obrir-nos portes mutuament, compartir i deixar de ser víctimes de les circumstàncies. Si ens unim, triomfarem i ho farem més contents.

M'agradaria que les persones que llegeixin aquest post, posin el seu nom, la seva ubicació geogràfica, quin és el seu projecte i si el tenen en marxa ja o no.

Campanya original de publicitat

La cadena NH hotels selecciona persones estressades per a enderrocar el seu hotel a Madrid. A les que participin se'ls facilitarà totes les eines necessàries per a fer-ho. A més, persones expertes les acompanyaran per a utilitzar l'eina més adequada per a arrencar catifes, enderrocar murs i trencar-ho tot.

D'entre les candidatures es farà una tria per fer el "derrombing" - joc de paraules de la paraula "room" que denomina aquesta teràpia desestressant -.

Es tracta d'una nova fórmula de publicitat dirigida al segment de mercat a la qual NH Hotels s'adreça.

NH Hotels és una cadena que disposa d'hotels urbans principalment dirigits a empreses. La plantilla que treballa a aquestes empreses són persones que poden patir estrès i a les que el responsable de màrqueting de NH ha identificat molt bé i ha conegut la millor forma de captar la seva atenció: oferint una teràpia diferent.

És un tipus de publicitat anomenada "below the line" que utilitza mitjans no convencionals i que pot passar desapercebuda com a publicitat, però no com a acció diferenciadora de la marca.

NH convoca a estresados a demoler su hotel Alcalá
¿Qué es el derrombing?

IMPULS al benestar

Empresa a Barcelona dedicada a la consultoria, la formació i la gestió del servei a les persones en l'àmbit de la dependència, l'educació infantil, la inclusió, la participació, la voluntarietat i l'acció comunitària.

Impuls és una de les moltes empreses emergents que té voluntat social i dóna força a la nova onada d'empresaris socials que en els últims anys estan apareixent arreu del món.

Els seus principals clients són administracions públiques de Catalunya.

A la seva web, es poden consultar alguns dels seus projectes.

TIC

Programa de protecció de dades per a PIMES: SINXELO LOPD