Café Costura Montevideo

Café Costura és un 'Social Couture' a Montevideo.  

Espai Per Crear es un nou concepte creatiu pioner a Uruguai dedicat a la costura col·lectiva.

És un espai de taller tèxtil equipat per la lliure creació i obert a tot tipus d'idees i projectes on s'intercanvien coneixements mentre es pot gaudir d'un té o cafè.

Proposen tallers i cursos per aprendre o millorar les tècniques de costura, disseny, teixit i brodat, entre altres i, periòdicament, conviden dissenyadors professionals a tallers o workshops. Sempre hi ha recolzament professional per aprendre i concretar les idees i projectes. 

Hi ha més de 10 llocs de treball amb màquines familiars multi-punts, una màquina industrial, collareta familiar, overlock familiar, tisores, regles, agulles, guix de sastre, una gran taula de treball, planxa d'estampació i tots els instruments necessaris per construir amb tèxtils.

El funcionament és similar al d'un Ciber-Cafè, cada persona hi assisteix quan vol i durant el temps que desitgi.

Les màquines de cosir es poden llogar per hora o amb un sistema de quotes mensuals per trobar la màquina preparada per ser usada.

A més ofereixen:

• Merceria
• Preparació a exàmens de "corte"
• "Molderia"
• Curs bàsic de costura
• Tallers

Respecte a l'avaluació dels criteris 'socials', no disposo d'informació per compartir-la. Les iniciatives similars que he trobat a altres indrets, però, semblen més una reconversió d'activitats econòmiques tradicionals que centres de costura col·lectiva. 

De fet, allò interessant del cafè costura de Montevideo és la barreja generacional que es dóna al local i la integració de nens (sexe masculí) en professions o dedicacions feminitzades i no es tracta d'afirmar que el local és de lliure accès, es tracta de promoure aquesta integració horitzontal.

Economia amb la vida al centre: criteris

A partir d'ara penjaré aquelles idees o iniciatives que posen la vida al centre. Iniciatives que prioritzen una vida que valgui la pena ser viscuda i que no condemnin la salut personal, social i de l'entorn sense oblidar que som interdependents i necessitem intercanvis, donacions o altres tipus de consens i acords per viure.

També afegiré aquelles iniciatives que semblen que van en línia amb aquest propòsit de posar la vida al centre i cuidar-la i que l'activitat productiva estigui al servei de tenir una vida de qualitat, que no necessàriament ha de ser consumista o no ho hauria de ser.

A manca d'haver reflexionat col·lectivament quins criteris hauria de fer servir, prenc com a punt de partida els criteris que el mapeig col·laboratiu Pam a Pam recull per la seva economia solidària, només he canviat la gestió de residus per cicle dels materials:

Proximitat
(...) els circuits econòmics curts potenciem la sostenibilitat ambiental i recolzem el teixit econòmic local.

Comerç Just
Els intercanvis econòmics, en el capitalisme, sovint tenen una naturalesa desigual. Determinats agents, com els monopolistes o els intermediaris, utilitzen la seva posició de força per a imposar salaris injustos o preus abusius. Tenir cura en l’equitat de tots els participants de l’intercanvi és clau per aconseguir una democràcia econòmica.

Transparència
Quan consumim o estalviem, és important saber on van els nostres diners. Sense una informació de qualitat i a l’abast no podem valorar la dimensió ètica dels projectes amb que ens relacionem. Hem de poder triar!

Integració social
La societat de la competitivitat deixa enrere a les persones amb diversitat funcional, i reforça uns estàndards d’èxit que només existeixen en el món la publicitat. Totes som vulnerables, i necessitem crear entorns que no dificultin encara més les nostres vulnerabilitats.

Intercooperació
En un entorn agressiu com és el mercat capitalista, les iniciatives de l’economia social i solidària necessiten estrènyer les relacions entre elles per a ser més fortes. L’objectiu és crear el Mercat Social, on la producció cooperativa, els consumidors responsables, les estalviadores ètiques i els moviments socials incrementin tant la intensitat com la qualitat de les seves relacions.

Participació en xarxes
L’economia social i solidària pot ser entesa com una economia que crea societat, o bé com la societat fent economia! És, per tant, un moviment socioeconòmic, i com a tal es relaciona amb xarxes locals, nacionals o internacionals per a articular la seva incidència en el conjunt de la societat.

Finances ètiques
La banca ètica, les cooperatives de crèdit, l’intercanvi o la moneda social són pràctiques complementàries que incideixen en un dels camps més refractaris a la transformació social: el diner. La consolidació del conjunt d’alternatives financeres ens ajudarà a que el canvi sigui possible!

Criteris ecològics i sostenibilitat
Vivim en un món finit, ple de relacions i equilibris fràgils… I el sistema productiu capitalista actua com si el planeta fos un recurs propi a la plena disposició de la depredació humana. Reduir l’impacte ambiental de la nostra activitat econòmica és urgent!

Cicle dels materials
El món com a recurs falsament inesgotable, o com un gran abocador dels nostres despropòsits. Lleig, oi? Hem d'integrar i consumir materials que es quedin dins del cicle de materials per minimitzar l'extracció de nous materials i l'acumulació. Les tres R revolucionàries: reduir, reciclar i reutilitzar i les iniciatives de residu zero o el "cradle to cradle" poden donar algunes pistes de com fer-ho.

Eficiència energètica
Des de les petites mesures d’estalvi, fins a l’autoproducció o la participació en les coooperatives d’energia renovables, totes les accions són importants per a reduir la nostra dependència de les energies d’origen fòssil o nuclear. Ens hi va la vida i el planeta!

Forquilla salarial
Ara que sembla que està de moda allò “eco”, la prova del cotó de la naturalesa solidària de l’iniciativa és la igualtat salarial. Hem d’afavorir criteris d’equitat en els projectes econòmics on hi ha remuneracions, així com el repartiment igualitari del conjunt de les tasques allà on no n’hi hagi.

Desenvolupament personal i professional
La nostra participació en l’activitat econòmica convencional la fem, sovint, reproduint models d’alienació en el treball o en el consum. Hem de potenciar, en canvi, una economia que afronti la resolució de les necessitats de forma integral. La formació, la conciliació, la resolució dels conflictes o la millora social són importants en una economia que vol posar les persones en el centre, i no el capital.

Equitat de gènere
Vivint en una societat patriarcal, tota la nostra vida està travessada per les desigualtats de gènere. I en l’àmbit econòmic, aquestes jerarquies es naturalitzen per a ser funcionals a l’acumulació capitalista. Si volem una vida plena i emancipada per a totes i tots, hem de treballar l’equitat de gènere amb una cura especial!

Democràcia interna
Formalment, vivim en democràcies polítiques i socials, però hi ha un àmbit que tolera quotidianament la dictadura: l’economia. Per a fomentar el canvi, hem de potenciar iniciatives econòmiques que garanteixin la presa de decisions més horitzontal possibles, així com la participació igualitària en la propietat dels projectes. Democràcia real econòmica ja!

Programari lliure
No desmuntarem la casa de l’amo amb les eines de l’amo. Si volem canviar el paradigma d’un món dominat per multinacionals, haurem de posar en pràctica alternatives en l’àmbit de les tecnologies i la comunicació, oi? OI?

Servirà l'IRPF per què tothom tingui accés a la cistella de la compra?

Amb les dades públiques que tenim a Andorra, és difícil fer masses estadístiques i/o estudis empírics. Segurament es deu a que no existeixen persones qualificades contractades per analitzar dades o per que qui governa no dóna prioritat a la recollida de dades sistemàtica per analitzar-les. Així que amb les dades que es tenen s'han de fer aproximacions per arribar a fer-se una idea d'algunes situacions que serien molt fàcilment quantificables.

Dit això, aquest post intenta calcular si la població d'Andorra pot comprar la cistella de la compra que el Departament d'Estadística publica.

Per fer-ho, com no tenim els ingressos per les llars. Hem d'agafar les dades d'estadística amb el nombre d'assalariats o el nombre de llocs de treball. Com una persona assalariada pot treballar a temps parcial a diversos llocs de treball i després necessitaré els salaris per lloc de treball per fer una estimació dels seus ingressos, he seleccionat els llocs de treball com a aproximació de les persones que tenen un ingrés mensual.

Població dependent

La població depenent és tota aquella que no té ingressos, ja sigui per la seva edat (joves i grans); per algun tipus de discapacitat; per la situació econòmica-familiar (no necessita treballar) o per que no té accès a cap lloc de treball. És a dir, la població total estimada per estadística li he restat el nombre de llocs de treball i així he obtingut el nombre de persones dependents d'un ingrés.

Si considerem els llocs de treball com a indicador de les persones que tenen ingressos i distribuïm la resta de la població entre aquestes persones que treballen, obtenim que els ratis de dependència que des del 2002 no han parat de créixer, tot i la correcció en els censos de la població.

Si distribuïm aquesta població dependent repartides proporcionalment entre els llocs de treball per activitat, a qui treballa li assignem el salari mig de la seva activitat i li restem el cost de la cistella de la compra; obtenim que des del 2002, més d'un 15% de la població no obté suficients ingressos per pagar la cistella de la compra i que les xifres van empitjorant fins el 2012 (l'última dada existent del cost de la cistella de la compra) Un 20% no pot comprar-la:

 

Elaboració pròpia a partir de dades de www.estadistica.ad

Al sector financer cobren més i cada vegada s'allunyen més dels salaris de la resta d'activitats

Si a tot arreu estan d'acord que el model financer és qui ha conduit a aquesta crisi, com s'explica que a Andorra el salari mig per lloc de treball no pari de créixer i segueixi allunyant-se cada vegada més dels salaris de les altres activitats del país?

Elaboració pròpia a partir de www.estadistica.ad

A més, el que ens ensenya aquesta gràfica és que la tendència dels salaris en totes les activitats és negativa. Excepte al sector financer. Tindrà a veure amb les portes rotatòries que veiem als països veïns?

L'eix de les 'y' representa la diferència percentual del salari mig de cadascuna de les activitats amb el salari mínim. És a dir que pràcticament tots els salaris van a la baixa i s'aproximen al salari mínim. A banda de que la distribució que més s'ajusta a l'evolució salari mig del sector financer és una exponencial (amb una R2=0,78) i la resta d'activitats tenen distribucions lineals o logarítmiques negatives.

Servirà l'IRPF per equiparar els salaris i que aquest 20% es redueixi?

M'agradaria que el govern andorrà aprengués del mal funcionament de la redistribució de la renda dels països veïns i de la manca de confiança i credibilitat que inspiren els càrrecs polítics dels altres països.

M'agradaria que tinguéssim un govern que gestionés aquest IRPF de forma transparent i transparent, vol dir que la ciutadania no s'hagi de perdre entre les cinquanta pàgines web de les administracions per trobar la informació que necessita. M'agradaria que el govern posés a disposició eines com les que el teixit associatiu veí desenvolupa per apropar-nos els pressupostos del bé comú, per apropiar-nos-lo i fer-nos partícips de la gestió del bé comú i que, a més, aquesta dedicació a la participació fos remunerada o, com a mínim, remunerada.

Us adjunto un vídeo explicatiu del concepte:

Re-re-reconversió del blog

No m'acaba de motivar això d'estar fent pots de melmelada o un jersei i anar fotografiant pas per pas què faig i em nego a deixar morir aquest blog.

 

Així que de nou i, aprofitant la insuflació de motivació que m'ha arribat des de l'altre costat de l'oceà, des de ProQuest i el seu projecte Culture Grams, aniré publicant aquelles iniciatives andorranes o altres iniciatives que em semblen bons exemples de com hauríem de desenvolupar el país i/o de com ens hauríem d'organitzar per viure una vida que valgui la pena ser viscuda.

Gir envers l'emprenedoria al món que vull

Porto dies pensant què fer amb aquest blog. Com sabeu, m'ha deixat d'interessar el mercantilisme i no té cap mena de sentit continuar la línia que vaig començar en un altre context.

Així que tinc moltes opcions, però he triat reconvertir aquest blog en una mena de compendi de les meves experiències entorn una vida autosuficient. Aquelles persones que vulguin continuar consultant els recursos que es van publicar en el seu dia podran fer-ho i jo no hauré de mantenir o abandonar un blog que ha deixat d'interessar-me.

A més, penso que la cita de Gabriela Mistral de la capçalera d'aquest blog té tot el seu sentit:

"Donde haya un árbol que plantar, plántalo tú. Donde haya un error que enmendar, enmiéndalo tú. Donde haya un esfuerzo que todo el mundo esquiva, hazlo tú. Sé tú quien aparta la piedra del camino."

En el context d'explosió de la crisi del model capitalista que ens ha tocat viure i després de més de 40 anys de "parxes" per arreglar aquest model obsolet, és el moment de recuperar:

• el comerç de proximitat,
• donar pas a les xarxes d'intercanvi,
• a nuclis autònoms de producció
• redescobrir els tresors de la nostra terra
• i intentar viure una vida propera a l'autosuficiència

La meva guia és "La vida en el Campo" del John Seymour i he començat a fer alguns experiments que m'agradaria compartir, a l'igual que vaig fer en el seu dia amb les meves experiències en el món capitalista.

Segueixo sent emprenedora, però no vull que el mot quedi tacat per la corrupció, l'expoliació i l'abús del sistema neo-liberal. Així que reconverteixo la paraula i aquest blog per donar-li el sentit que per mi significa emprendre.

Recursos per fer un pla d'empresa

Un pla d'empresa és una eina útil per definir la nostra idea de negoci. Tot i que al principi pot semblar una feina feixuga, es tracta de recopilar per escrit les diferents etapes necessàries per a que la nostra idea es transformi en empresa o activitat econòmica.

Podem aturar-nos i reflexionar sobre cadascun dels punts proposats per una estructura de pla d'empresa des de l'inici o anar-ho fent sobre la marxa. Però de ben segur que tenir-los en ment des del principi, ens evitarà algunes sorpreses.

Aquests són alguns enllaços on tenim diferents formes de crear un pla d'empresa:

• Aracoop
• Barcelona Activa
• Centro Europeo de Empresas e Innovación del Principado de Asturias
• Crear empresa
• Inicia
• Servicios i pyme

Diferència entre cooperativa i empresa mercantil

De Blai Garcia "Nosaltres fem la feina i decidim"

(...) En una habitació s’hi esperen tres persones. Han decidit unir les seves forces per constituir una empresa. Són amics, són treballadors i seran socis. Cada soci tindrà un vot i es gestionaran democràticament. Tots aporten al projecte els diners o els recursos que poden: els seus coneixements i la seva feina, alguns diners, material, eines i molta il·lusió. Són una cooperativa de treball.

En una altra sala, algú signa un paper i aporta diners per muntar una empresa. Arrisca els diners i, en contrapartida, pren totes les decisions. De la mateixa manera que compra lloga o contracta pot vendre l’empresa, o acomiadar persones: per això hi posa els diners. És una empresa mercantil.

Aquest és l’origen i la diferència entre una empresa mercantil -jo poso els diners per tant jo mano- i una cooperativa -nosaltres posem la feina i, entre tots, decidim.

Una altra diferència és l’objectiu: l’objectiu de l’empresa de capital és guanyar diners o preservar els que hi hem posat; l’empresa cooperativa te per objectiu mantenir els llocs de treball i, per fer-ho, requereix diners. La necessària viabilitat econòmica respon a la voluntat de mantenir llocs de treball.

En èpoques de bonança, quan tot va bé, si es fa bé la feina les empreses creixen: unes incorporen treballadors assalariats. Les cooperatives incorporen socis, amb veu i vot en les decisions i el futur de l’empresa. Les mercantils distribueixen beneficis entre els que hi han posat diners. Les cooperatives distribueixen els excedents entre els socis treballadors, i així es socialitza el benefici.

En èpoques de crisi, quan tot va malament, les empreses ho passen malament: unes acomiaden treballadors i possiblement acaben traslladant la producció a un país on els recursos (humans) siguin més econòmics. El seu objectiu és guanyar diners i preservar-los. La fi justifica els mitjans.

En èpoques de crisi, quan tot va malament. Què fan les cooperatives? Què decideixen els treballadors fer amb el seu projecte? Decideixen seguir treballant, re-inventar-se, canviar de producte, de client, de mercat. Decideixen quedar-se en el territori. Decideixen persistir.

“… i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici. “
Miquel Martí i Pol

En aquesta època que ens toca viure cal persistir, les cooperatives son històries de persistència, persistir cada dia, cada final de mes, cada any. Si voleu llegir una història de persistència cooperativa us recomano el llibre “La Fageda, història d’una bogeria”, que tingueu bona lectura.