Andorra emprèn

Conservar fruita: melmelada i assecament de "bruños"

2011-07-28T14:44:00.001+02:00

Porto alguns dies experimentant amb la conservació de la fruita.

A casa tenim un arbre que dóna uns fruits que aquí anomenen "bruños". Es tracta d'una pruna petita de color daurat. Tot i que també, les he vist de color violeta, a casa, són daurades.

Com tothom que tingui un arbre fruiter a prop sabrà, quan surt la fruita, surt la fruita. No hi ha un abans ni un després. Si ens esperem massa, els ocells s'encarreguen de fer la seva feina que també tenen el seu dret...

El cas és que abans de que estiguin totes madures, he començat a experimentar amb la seva conservació. La meva primera idea va ser fer melmelada. Com no m'agrada massa la melmelada, faig una versió pròpia entre melmelada i culís. Vaig agafar una bossa de "bruños" directes de l'arbre.

AGAFAR LA FRUITA DE L'ARBRE
L'experiència que tinc agafant fruita als arbres és que si haig de tirar del fruit, encara està verd. Si al agafar-la suaument es desprén, està just al punt per menjar-se-la.

MELMELADA LÍQUIDA
Vaig posar una olla amb un ditet d'aigua i vaig anar abocant la fruita partida per la meitat i sense os i li vaig afegir unes 10 cullerades de sucre a la cacerola.

Quan vaig acabar de desossar tota la fruita, tenia l'olla plena fins dalt i amb el mateix bull ja s'havia desfet.

Mentres s'acabaven de desfer els últims "bruños", vaig bullir els pots on pensava posar la melmelada i hi vaig començar a abocar la melmelada. Ha quedat una textura molt líquida i una mica àcida.

A mi, m'agrada per afegir al iogurt de l'esmorzar, per postres o per cuinar carn vermella a la planxa i posar-li com a salsa.

He tapat els pots i la meva mare m'ha dit que simplement girant-los, ja n'hi havia prou per a que quedessin envasats al buit.

MILLORES
Al llibre "La vida autosuficiente" de John Seymour, he llegit que per a conseguir una textura gelatinosa era convenient tirar els ossos de la fruita dins. Els ossos contenen pectina que ajuda a tenir una melmelada més consistent i sucrosa.

De fet, informant-me sobre la seva conservació, la melmelada ha de contenir la mateixa quantitat de sucre que de fruita per obtenir una consistència ferma, però no líquida. La pectina ajuda a que qualli millor. La meva melmelada ha quedat bastant líquida. Quan la comenci a gastar, ja us explicaré el resultat...

ASSECAMENT SOLAR AMB VIDRE
He fet alguns cursos sobre assecament solar de la fruita i semblava fàcil contruir un assecador a partir d'una finestra vella. He aconseguit la finestra i una xarxa metàl.lica per posar la fruita.

L'assecador solar per ara és un desastre. La finestra no s'obre per la part del vidre, si no per la part del darrera. Això és un problema a l'hora de disposar la fruita fresca en una superfície inclinada. No puc posar la fruita ben col.locada i després tapar-la. A sobre d'una superfície lliscant, al posar la fruita ha caigut tota cap a l'extrem més baix.

La següent cosa que he probat ha estat col.locar-la i després tapar-la des de dalt. El marc de la finestra que he aconseguit és massa alt i li dóna molt ombra. Així que tampoc serveix.

Finalment, he optat per posar la fruita a sobre d'un pany net, tapar-la amb una tapa de vidre i deixar una mica de marge per a que transpiri i no es bulli dins del vidre.

Porta unes 6 hores i fa bona pinta.

ASSECAMENT DE LA FRUITA PENJADA D'UN FIL
Al llibre del Seymour, he llegit que es podia penjar la fruita d'un fil i que en unes 5 hores s'assecava.

No he tingut en compte que la carn dels "bruños" és massa fràgil i el resultat ha estat un estrepitós fracàs. No acabo de veure clar com penjar qualsevol tipus de fruita d'un fil sense que es trenqui.

He provat de posar la poca que em quedava dins d'un tub de xarxa negra de plàstic. Encara no he vist el resultat.

ASSECAMENT DINS D'UN TUB DE REIXA
Tota la fruita s'ha pegat al tub. S'hauria de forrar un troç de roba al tub per aconseguir que no s'enganxés.

Gir envers l'emprenedoria al món que vull

2011-07-28T11:40:00.000+02:00

Porto dies pensant què fer amb aquest blog. Com sabeu, m'ha deixat d'interessar el mercantilisme i no té cap mena de sentit continuar la línia que vaig començar en un altre context.

Així que tinc moltes opcions, però he triat reconvertir aquest blog en una mena de compendi de les meves experiències entorn una vida autosuficient. Aquelles persones que vulguin continuar consultant els recursos que es van publicar en el seu dia podran fer-ho i jo no hauré de mantenir o abandonar un blog que ha deixat d'interessar-me.

A més, penso que la cita de Gabriela Mistral de la capçalera d'aquest blog té tot el seu sentit:

"Donde haya un árbol que plantar, plántalo tú. Donde haya un error que enmendar, enmiéndalo tú. Donde haya un esfuerzo que todo el mundo esquiva, hazlo tú. Sé tú quien aparta la piedra del camino."

En el context de explosió de la crisi del model capitalista que ens ha tocat viure i després de més de 40 anys de "parxes" per arreglar aquest model obsolet, és el moment de recuperar:

el comerç de proximitat,
donar pas a les xarxes d'intercanvi,
a nuclis autònoms de producció
redescobrir els tresors de la nostra terra
i intentar viure una vida propera a l'autosuficiència

La meva guia és "La vida en el Campo" del John Seymour i he començat a fer alguns experiments que m'agradaria compartir, a l'igual que vaig fer en el seu dia amb les meves experiències en el món capitalista.

Segueixo sent emprenedora, però no vull que el mot quedi tacat per la corrupció, l'expoliació i l'abús del sistema capitalista. Així que reconverteixo la paraula i aquest blog per donar-li el sentit que per mi significa emprendre.

Recursos per fer un pla d'empresa

2011-07-17T19:08:00.001+02:00

Un pla d'empresa és una eina útil per definir la nostra idea de negoci. Tot i que al principi pot semblar una feina feixuga, es tracta de recopilar per escrit les diferents etapes necessàries per a que la nostra idea es transformi en empresa o activitat econòmica.

Podem aturar-nos i reflexionar sobre cadascun dels punts proposats per una estructura de pla d'empresa des de l'inici o anar-ho fent sobre la marxa. Però de ben segur que tenir-los en ment des del principi, ens evitarà algunes sorpreses.

Aquests són alguns enllaços on tenim diferents formes de crear un pla d'empresa:

Diferència entre cooperativa i empresa mercantil

2011-07-11T12:44:00.000+02:00

De Blai Garcia "Nosaltres fem la feina i decidim"

(...) En una habitació s’hi esperen tres persones. Han decidit unir les seves forces per constituir una empresa. Són amics, són treballadors i seran socis. Cada soci tindrà un vot i es gestionaran democràticament. Tots aporten al projecte els diners o els recursos que poden: els seus coneixements i la seva feina, alguns diners, material, eines i molta il·lusió. Són una cooperativa de treball.

En una altra sala, algú signa un paper i aporta diners per muntar una empresa. Arrisca els diners i, en contrapartida, pren totes les decisions. De la mateixa manera que compra lloga o contracta pot vendre l’empresa, o acomiadar persones: per això hi posa els diners. És una empresa mercantil.

Aquest és l’origen i la diferència entre una empresa mercantil -jo poso els diners per tant jo mano- i una cooperativa -nosaltres posem la feina i, entre tots, decidim.

Una altra diferència és l’objectiu: l’objectiu de l’empresa de capital és guanyar diners o preservar els que hi hem posat; l’empresa cooperativa te per objectiu mantenir els llocs de treball i, per fer-ho, requereix diners. La necessària viabilitat econòmica respon a la voluntat de mantenir llocs de treball.

En èpoques de bonança, quan tot va bé, si es fa bé la feina les empreses creixen: unes incorporen treballadors assalariats. Les cooperatives incorporen socis, amb veu i vot en les decisions i el futur de l’empresa. Les mercantils distribueixen beneficis entre els que hi han posat diners. Les cooperatives distribueixen els excedents entre els socis treballadors, i així es socialitza el benefici.

En èpoques de crisi, quan tot va malament, les empreses ho passen malament: unes acomiaden treballadors i possiblement acaben traslladant la producció a un país on els recursos (humans) siguin més econòmics. El seu objectiu és guanyar diners i preservar-los. La fi justifica els mitjans.

En èpoques de crisi, quan tot va malament. Què fan les cooperatives? Què decideixen els treballadors fer amb el seu projecte? Decideixen seguir treballant, re-inventar-se, canviar de producte, de client, de mercat. Decideixen quedar-se en el territori. Decideixen persistir.

“… i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici. “
Miquel Martí i Pol

En aquesta època que ens toca viure cal persistir, les cooperatives son històries de persistència, persistir cada dia, cada final de mes, cada any. Si voleu llegir una història de persistència cooperativa us recomano el llibre “La Fageda, història d’una bogeria”, que tingueu bona lectura.

Single Negotiation Text (SNT)

2010-01-09T18:31:00.000+01:00

El mètode de negociació SNT va ser desenvolupat per Fisher i Ury al 1981. Aplicat al 1972 a les negociacions entre Egipte i Israel a Camp David. Hi havien set temes decisius i l'equip d'USA treballava com a mediador.

L'equip mediador presentava una primera tentativa d'acord proposant resolucions als conflictes. Les parts havien d'avaluar el document. En base a aquestes avaluacions, l'equip nord-americà modificava l'esborrany de forma iterativa fins a obtenir una resolució consensuada per les parts en procesos de no-diàleg i negociacions bloquejades.

Després de cinc tentatives es va aconseguir un acord acceptat per ambdues parts que va donar lloc a una resolució de pau entre els dos països.

El president d'USA Jimmy Carter va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau al 2002.

"Si una persona vol donar-li forma al món, difícilment ho aconseguirà modelant-lo al seu caprici."
Tao Te King (Lao Tse)

Luce, R. Duncan; Raiffa, Howard "A survey of the theory of games" (1998)
Raiffa, Howard "El arte y la ciencia de la negociación" (1991)
Negotiation analysis theory page

Los árboles de competencias

2009-10-18T22:43:00.001+02:00

OBJETIVO
Los árboles de competencia pretender representar la empresa en su totalidad sin reducirla únicamente a sus productos y mercados. En estos árboles, las raíces (las competencias técnicas y el saber-hacer) y el tronco (capacidad de producción) son tan importantes como las ramas (líneas de productos, mercados).

En el marco de la metodología integrada el objetivo de los árboles es establecer una radiografía de la empresa a fín de tener en cuenta, sus competencias distintivas y su dinámica, en la elaboración de las opciones estratégicas.

DESCRIPCIÓN DEL MÉTODO
La representación de una empresa en forma de árbol de competencias nació con ocasión de un análisis estratégico de las empresas japonesas. Surgió el hecho de que, implícita o explícitamente, la mayor parte de las estructuras de organización en Japón eran presentadas bajo una forma arbórea: así por ejemplo, tres círculos concéntricos para simbolizar la investigación, después la producción y por último la comercialización, esto es una representación de un árbol proyectado sobre un plano.

La elaboración completa de un árbol de competencias es un trabajo considerable, que impone una recogida exhaustiva de los datos de la empresa (desde el saber-hacer hasta las líneas de productos y mercados) y de su entorno competencial. Esta recogida comparativa es indispensable para el diagnóstico estratégico del árbol de competencias: fortalezas y debilidades de las raíces, del tronco y de las ramas. Este diagnóstico debe ser retrospectivo antes que ser prospectivo. Para saber a donde se quiere ir, es preciso saber de donde se viene.

No se debe confundir este análisis con el de los árboles tecnológicos en los cuales, el tronco (función y producción) no existe y donde las ramas parecen directamente extraídas de las raíces. Como señala Marc Giget (1989) "se trata de dos conceptos con finalidades diferentes (...) la elaboración de los árboles tecnológicos ha sido generalmente elaborado por las direcciones de investigación o de comunicación, que han encontrado una forma simple y valorativa de presentar hacia el exterior una imagen coherente y exhaustiva de la actividad de la empresa".

ÚTILES Y LÍMITES
La imagen del árbol tiene sus virtudes. Sirve, primeramente, para retomar la fórmula de Marc Giget que: "la empresa no debe morir con su producto". No es necesario si una rama enferma cortar el tronco. En este caso de enfermedad, conviene volver a desarrollar la sabia de las competencias hacia nuevas ramas de actividad que se correspondan con su "código genético". Se conocen ejemplos célebres: Bolloré-Technologies (de papel de fumar a embalajes especiales) el de Graphoplex (de reglas de cálculo a termo-plásticos de precisión) o de la Règle à Calcul, un distribuidor bien conocido en el Boulevard Saint-Germain, reconvertido a la distribución de calculadoras y de ordenadores.

La imagen del árbol tiene también sus límites. La dinámica del árbol no es unívoca desde las raíces hasta las ramas, funciona en los dos sentidos: las ramas alimentan a todas las raíces mediante la fotosíntesis y el humus de las hojas caídas. Las combinaciones biológicas son inmensas pero existen también incompatibilidades insuperables: un pino no se puede convertir en roble, ni un cerezo en peral.

CONCLUSIONES PRÁCTICAS
Esta herramienta, formalizada por Marc Giget en los años 80 ha sido retomada en un buen número de empresas como Renault, Elf, Péchiney, Sollac o Télémecanique. Sus principios no cesan de ser redescubiertos bajo otras formas. Así, Hamel y Prahalad insisten en el retorno a las competencias fundamentales para determinar las orientaciones estratégicas.

Desde hace una decena de años, utilizamos sobre todo la representación de los árboles de competencia como un útil de reflexión colectiva en el seno de los talleres de prospectiva . Permiten comenzar un ejercicio de prospectiva tanto para un territorio como para una empresa.

innovacion.com.es "La empresa ante cambio de ciclo"

Canvis!

2009-04-19T00:03:00.002+02:00

He estat rumiant si havia de clausurar aquest blog o si l'havia de mantenir. L'inici d'aquest blog era una aposta per fomentar la creació d'empreses i intentar que fossin solidàries i milloressin la qualitat de vida de la societat.

Des de la seva creació al 2006, han passat moltes coses. Hi ha hagut canvis que havia imaginat, però que pensava que trigarien més en fer-se realitat. Ara, per fi, tenim una oportunitat temuda pel món capitalista al qual volia enderrocar des de dins. He estat ingènua, no m'adonava que el sistema no podia sobreviure sense creixement. Un creixement al qual sempre m'he oposat i que mai he volgut. Durant algun temps, aquest creixement es va camuflar de desenvolupament sostenible. Desenvolupament... sostenible... Per mi estava clar el significat, no volia dir creixement sostingut, ni manteniment... no volia dir res de tot això. Però des de l'informe Brundtland on es va promoure el Desenvolupament Sostenible per part de l'ONU, ja han passat més de 20 anys i encara no hem entès què és desenvolupament i, molt menys, què és sostenible.

Però tornant a la meva decisió de no tancar aquest blog, vull justificar la seva permanència. Andorra, el petit país on vaig néixer i viure durant 29 anys (en tinc 31!), té una economia totalment depenent de l'exterior. Encara tinc esperances de que el model andorrà sigui sostenible.

Andorra té la capacitat de canviar el seu sistema social per aconseguir un país resilient. Per a fer-ho, ha d'aconseguir diversificar la seva economia sent auto-suficient a nivell alimentari i energètic. Ara ve la part divertida. Com Andorra no disposa de petroli, no ha de consumir petroli; com Andorra ha abandonat el sistema agrari, no pot alimentar a la seva població, per tant, ha de fomentar la proliferació del sector agrari i ramader per poder abastir la seva població.

Andorra encara té un medi natural ric. La seva societat fins fa menys de 100 anys vivia en equilibri amb el seu entorn. Aquest "savoir-faire" s'ha de recuperar i s'ha de tornar a viure en equilibri amb l'entorn.

Per tots aquests motius, conservo aquest blog obert. Per fer propostes emprenedores i aconseguir que Andorra sigui una de les primeres comunitats resilients!

Com presentar un pla d'empresa

2008-08-11T23:57:00.002+02:00

Al web Imast 2008, hi ha un recopilatori de consells de com presentar la teva idea:

Ensenya el teu producte en el primer minut
Els millors productes només necessiten 5' minuts per a presentar-se
Deixa a les persones amb ganes de més: deixa que les persones que t'escolten segueixin provant i descobrint
Parla del que ja has fet i no de'allò que penses fer
Entén el context de competència del teu producte
Les respostes curtes són les millors
Diapositives amb llistats són la mort
Aprèn a respondre les preguntes per a què no té resposta
Confirma l'hora de la reunió i sigues puntual

Neòpolis: consultoria en participació

2008-07-22T23:35:00.002+02:00

Neòpolis és una consultoria amb seu a Girona especialitzada en sociologia, política, estratègia i empresa a l'àmbit català.

En els primers temps de la seva constitució van rebre un premi d'emprenedoria que els va obrir les portes a nous projectes i contactes que els ha fet créixer . En tan sols 5 anys de vida, tenen uuna cartera de clientela consolidada amb treballs innovadors relacionats amb la participació ciutadana, la diversitat social, estudis sobre la realitat juvenil o els serveis assistencials, etc.

Entre la seva clientela es poden destacar diversos ajuntaments: Palafrugell, Caldes de Malavella o Girona,. També han treballat per la Generalitat, per la Universitat Autònoma de Barcelona, etc.

Aquesta iniciativa de dos universitaris recent titulats és un cas d'èxit d'emprenedoria i mentoring .

Cinema a la carta

2008-01-19T00:48:00.001+01:00

L'Arnau, un estudiant de Mataró, també ha començat la seva activitat després de dos anys de negociacions i treball dur.

Espero que m'enviï el text que vol que publiqui al blog per fer publicitat del seu nou vídeo club virtual. No sé si ell l'anomena així.

Aquí teniu l'enllaç: Cine a la Carta

Ulls amb els cobraments

2007-08-20T21:06:00.000+02:00

Aquest pretèn ser un compendi d'informació per l'emprenedoria i, com a tal, recolliré algunes de les experiències "curioses" que m'han passat per a que altres puguin recollir-les i fer-ne ús:

NEGOCIACIÓ I PRESSUPOSTOS:

En un anunci, veig que demanen freelance-s per a desenvolupar uns continguts d'e-learning en capacitació empresarial. Em poso en contacte amb l'empresa. Es tracta d'una consultora que treballa per a una administració pública i vol subcontractar el desenvolupament per temàtiques de diversos continguts.

M'expliquen les tasques a realitzar, m'envien la documentació necessària i em demanen un pressupost. Calculo el temps que esmerçaré en el desenvolupament de tots els continguts, planifico el temps i veig que puc assumir la càrrega de treball. Preparo un pressupost de 750 € per mòdul - són 5 mòduls per temàtica - i faig constar al pressupost que el total del pressupost serà de 3750€.

Accepten el pressupost, em demanen que em desplaci a les seves oficines per a tancar i lliurar-me tot el material. Em desplaço 4 hores des del meu origen i arribo a les oficines de la consultoria. Durant una hora i mitja, parlem del projecte, de les persones a les quals va adreçat, com funcionarà, del suport informàtic i dels terminis de lliurament. Em comprometo a lliurar un esquema dels continguts a la setmana pròxima i quan, ja pràcticament ens acomiadàvem, aborda el tema del pressupost. Parlem que he pressupostat els 750€ per mòdul i la persona em comenta que la seva empresa havia estimat que havia de ser 1500€.

Evidentment, em poso molt contenta. Però alhora desconfio de la seva oferta i insisteixo en confirmar que aleshores seran 7500€.

Desenllaç: tenen un pressupost, ja que s'han presentat a un concurs públic i només poden destinar 1500€ per a cada temari. Dels 3750€ passem a 1500€. No vaig acceptar la feina. Però vaig perdre tot un dia en desplaçaments.

La meva conclusió: haig d'insistir i fer signar la documentació d'un pressupost abans de desplaçar-me o comprometre'm.

PAGAMENTS:

De nou, m'encarreguen el desenvolupament d'uns continguts i una consultoria. Em comenten que el preu serà entre 1500€ i 2000€. Si els continguts són propis, el preu serà més alt. A part, cobraré la consultoria que no està inclosa en aquest preu.

Em donen una planificació de lliurament dels materials bastant detallada i demano com es faran els pagaments. Es tracta d'algú de confiança i que treballa en una institució prou gran com per saber que cobraré. Em confirma que els pagaments es faran al lliurament dels materials.

En la data proposada, lliuro els materials (maig) i demano les dades per a enviar la factura. Ara comença l'intringulis. Em comencen a marejar. La persona de contacte, em demana que em posi en contacte amb una altra per a que em passi un contracte que el pagament es farà a 60 dies. Poso el crit al cel i demano explicacions. Em comenten que no, que per aquests casos el pagament es fa a 10 dies.

Passat un mes i una setmana (juliol), rebo un correu d'una persona dient-me que es disculpa que ha estat de vacances, però que tramita el meu contracte. Passen dues setmanes mes. Ara és el meu primer contacte que marxa de l'empresa i hi ha una altra persona que s'encarregarà del tema.

Torno a reclamar els diners, em passen al departament de comptabilitat per a que envïi una factura. Per fi, tinc les dades per a emetre una factura. Emeto la factura. Passats quinze dies més, encara no he rebut ni contracte ni pagament. Torno a reclamar.

Em contesta una altra persona amb la que no havia parlat mai, dient-me que m'envia el contracte. Obro el contracte i... sorpresa! Em volen pagar 1000€ pel desenvolupament dels continguts i per la consultoria. De nou em torno a queixar dient que aquell no era el tracte i que no vull signar un document incorrecte.

Em contesta una altra persona amb la que tampoc havia tingut contacte i per correu electrònic em comenta que no tenen cap factura, que el contracte ha anat ràpid per ser el mes d'agost i que el preu que té és aquest.

Li envio còpia de tots els correus electrònics i de totes les persones de la seva institució amb les que havia mantingut contacte des del mes de març. Em respon que no es pot fer res més fins el mes de setembre.

Conclusió:
- les empreses grans i riques ho són perquè abusen del seu poder
- no tornaré a lliurar un treball sense un pressupost o un contracte signat
- treballar amb empreses grans és desastrós per a la tresoreria

Programa concurs Generació XXI

2007-07-31T22:12:00.000+02:00

El servei d'ocupació de Catalunya, la Diputació de Barcelona i la Direcció General d'Economia Cooperativa, Social i Autoocupació organitzen el programa televisiu Generació XXI.

Les persones que concursin han d'anar superant les diferents fases del programa en funció de la viabilitat empresarial, del caràcter innovador del projecte, del coneixement del mercat, entre d'altres.

Les persones que participin ha de ser emprenedores que han de defensar el seu projecte o idea i s'han de trobar en el primer any del seu desenvolupament empresarial. Pot concursar qualsevol persona que tingui esperit lluitador i bona capacitat de comunicació.

Les persones interessades que es posin en contacte al correu electrònic: dpit_formacio.treball@gencat.net fent constar a l'encapçalament "Programa Generació XXI" abans del 6 de setembre.

Agenda Juliol

2007-07-11T13:02:00.001+02:00

10 Jul-15 Oct Curs On-line de Gestió en MKT i Finances del Centre Europeu d'Empreses i Innovació de Galícia

16 Jul-30 Ago Curs de perfeccionament habilitats emprenedores
(Extremadura)

19 Jul Debat "Inversors en projectes de base tecnològica" organitzat pel CIDEM i la Fundació Barcelona Digital
(Barcelona)

25 Jul Seminari Generació d'Idees i Creació d'Empreses
(Cornellà)

26 Jul 10è Esmorzar d'Innovació "Millora de la productivitat de l'empresa a través de les noves tecnologies i serveis de telecomunicacions"
(Andorra)

Fins 31 Ago III Concurs d'Iniciatives Empresarials de l'Ajuntament de Flix
(Flix)

10-12 Set Saló "Créer a Lille"
(Lille - França)

17-20 Set "Caravana dels emprenedors"
(Midi Pyrénées - França)

20 Set Jornades "TICs aplicades a la Gestió Empresarial" organitzades per CADE
(Sevilla)

Fins 30 Set Presentació de candidatures als XIII Premis Bancaja Joves Emprenedors

4-5 Oct Taller La innovació com a estratègia
(Navarra)

Oct 2007 - Mai 2008 "Curs on-line de creació i consolidació d'empreses"
(Cornellà de Llobregat)

Fins 15 Oct Subvencions per accions de formació en empreses de la Generalitat

Fins 15 Oct Concurs SODECO per a emprenedors
(Astúries)

Fins el 31 d'octubre Premis "Tarraco Empresa Jove'07"
(Tarragona)

7-8 Nov Fòrum Mundial de Marketing&Innovació
(Mèxic)

8-9 Nov Taller Innovació i Creativitat
(Navarra)

14-16 Nov Food & Hotel
(Shanghai)

13-14 Des Taller Vigilància tecnològica, benchmarking i inteligència competitiva.
(Navarra)

24-25 Gen Taller Desenvolupament dels projectes
(Navarra)

14 Feb Taller Finançament de la Innovació Empresarial
(Navarra)

13 Març Taller Assegurar la innovació: patents, propietat i competitivitat
(Navarra)

24 Abril Taller La explotació de la innovació
(Navarra)

22-23 Mai Taller La generació, conservació i gestió del coneixement en l'empresa
(Navarra)

CEIPAR Ajuts per a la creació d'empreses innovadores de base tecnològica en Parcs Científics i Tecnològics del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç

Premis Emprenedors 2006 "Ernst&Young"
(Espanya)

Premis Vall Baixa 3a edició dels premis a la Responsabilitat Social de les Empreses
(Sant Feliu del Llobregat)

Xarxa emprenedora

2007-06-28T14:56:00.000+02:00

Hola Persones Emprenedores que llegiu aquest blog,

Porto gairebé un any posant en marxa els diferents projectes que se'm passen pel cap, aprenc moltíssim. He treballat com a freelance per una agència de viatges, com a Coach per diferents persones d'orígens diversos i inquietuds variades, he fet un breu contacte amb la vida política, he fet de formadora, de consultora, de redactora, de comptable, de Relacions Públiques, de Comercial, de Gerent... i tot en un lapse de temps ben curt.

Els resultats no massa encoratjadors, de quan en quan surt una feina interessant per la qual et trenques les banyes i surt com desitges. Però, al final, tornes a acceptar feines que no t'agraden tant per subsistir.

Les oportunitats són il.limitades, és cert. Però les circumstàncies són les que condicionen els nostres futurs. Està molt bé ser proactiu, ser positiu, crear allò que vols; però de mentres has de menjar i de proactivitat no es menja. Ho he probat i no funciona.

Després d'atrevir-nos a fer el salt, de crear la nostra pròpia empresa arriba el dia a dia i amb ells els "no". Sentim excuses com: tens poca experiència, no et coneixem, però exactament què fas... Com volen que sàpigui el que faig, si ni els meus propis clients saben què és el que fan ells?

Jo sóc emprenedora, emprenedora fins la medul.la. Veig les oportunitats, tinc visió de futur, treballo com una boja i encara no tinc prous ingressos per obtenir un sou mínim digne. Imagino que moltes persones estem en la mateixa situació, altres tenen obligacions que no permeten aquesta mena de risc.

Sovint ens aferrem a les ajudes, les subvencions; però aquestes no són les que ens obriran les portes de la clientela, no són les que ens donaran a conèixer per vendre els nostres serveis o productes.

Quan vaig crear aquest blog, desitjava crear una comunitat emprenedora, una comunitat que fos capaç d'intercanviar serveis i productes. Una comunitat que fos capaç d'aglutinar les demandes i les necessitats de les persones que tenim inquietuds i que volem aportar els nostres coneixements i energia per tirar endavant i fer que la nostra societat tingui empreses innovadores que recolzin l'energia emprenedora i no l'esclafin amb el seu conservadorisme.

La tradició i l'experiència són les formes que la gent tenia de viure fa alguns anys, però no la nostra, no l'actual. No donar suport a aquesta nova font d'energia és ensorrar una economia, és aturar l'innovació i desenvolupar una societat pobre, enfosquida i sense iniciativa.

Tot l'exposat és una postura victimista de les circumstàncies. Però podem fer més, podem fer quelcom i les persones emprenedores som una font inacabable d'idees i de recursos.

A mi, se m'acut que aquest blog sigui un punt de trobada que aglutini les nostres necessitats i diferents formes d'emprenedoria.

Se m'acut que ens podem associar, intercanviar contactes, obrir-nos portes mutuament, compartir i deixar de ser víctimes de les circumstàncies. Si ens unim, triomfarem i ho farem més contents.

M'agradaria que les persones que llegeixin aquest post, posin el seu nom, la seva ubicació geogràfica, quin és el seu projecte i si el tenen en marxa ja o no.

Campanya original de publicitat

2007-06-22T09:47:00.000+02:00

La cadena NH hotels selecciona persones estressades per a enderrocar el seu hotel a Madrid. A les que participin se'ls facilitarà totes les eines necessàries per a fer-ho. A més, persones expertes les acompanyaran per a utilitzar l'eina més adequada per a arrencar catifes, enderrocar murs i trencar-ho tot.

D'entre les candidatures es farà una tria per fer el "derrombing" - joc de paraules de la paraula "room" que denomina aquesta teràpia desestressant -.

Es tracta d'una nova fórmula de publicitat dirigida al segment de mercat a la qual NH Hotels s'adreça.

NH Hotels és una cadena que disposa d'hotels urbans principalment dirigits a empreses. La plantilla que treballa a aquestes empreses són persones que poden patir estrès i a les que el responsable de màrqueting de NH ha identificat molt bé i ha conegut la millor forma de captar la seva atenció: oferint una teràpia diferent.

És un tipus de publicitat anomenada "below the line" que utilitza mitjans no convencionals i que pot passar desapercebuda com a publicitat, però no com a acció diferenciadora de la marca.

NH convoca a estresados a demoler su hotel Alcalá
¿Qué es el derrombing?

IMPULS al benestar

2007-06-21T22:42:00.000+02:00

Empresa a Barcelona dedicada a la consultoria, la formació i la gestió del servei a les persones en l'àmbit de la dependència, l'educació infantil, la inclusió, la participació, la voluntarietat i l'acció comunitària.

Impuls és una de les moltes empreses emergents que té voluntat social i dóna força a la nova onada d'empresaris socials que en els últims anys estan apareixent arreu del món.

Els seus principals clients són administracions públiques de Catalunya.

A la seva web, es poden consultar alguns dels seus projectes.

TIC

2007-06-08T10:26:00.000+02:00

Programa de protecció de dades per a PIMES: SINXELO LOPD

PIO BOX (Madrid - Espanya)

2007-06-03T22:14:00.000+02:00

Gestionar tota la correspondència que arriba, més els correus electrònics, més les trucades de telèfon són uns lladres de temps que podríem utilitzar per trobar nous clients o per altres temes de producció.

PIO BOX és una empresa ubicada a Madrid que s'encarrega de rebre, classificar i digitalitzar tota la teva correspondència.

Aquest servei és especialment útil per a persones emprenedores amb despatx mòbil que no saben on rebre la seva correspondència.

Un altre servei molt útil que ofereix aquesta empresa és l'atenció personalitzada de trucades de telèfon. Per tan sols 99 € mensuals, reben les trucades contestant amb el nom de la teva empresa.

Aquest servei tambñé l'ofereixen per cobrir baixes, vacances, per cites per consultes mèdiques, salons de perruqueria, etc.

Emprendre és dur

2007-06-02T00:08:00.000+02:00

Porto uns dies una mica desanimada, les coses no van tan ràpid com voldria o necessitaria. Potser m'estic contradint amb els meus valors dels resultats a mig i llarg termini, però ja comença a ser massa llarg aquest termini...

Com a autònoma que sóc, haig de fer tasques comercials, administratives, comptables, estratègics, estudis de mercat, preparar formacions i comunicats, actualitzar-me, estudiar, distanciar-me de la meva activitat i continuar en la meva línia estratègica.

Aquesta última part és la més difícil de seguir. Ja que les demandes són les que són i, en principi, ens hem d'adaptar a allò que busca la clientela. Però resulta, que allò que et demana t'allunya de la teva visió o missió i l'altre dia repassant la meva: "MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA DE LA SOCIETAT"; em vaig adonar que m'estava allunyant moltíssim i tornava a fer una feina que no m'acaba d'agradar del tot i, a sobre, angoixada per la tresoreria cada dos mesos.

Parlava amb el Xevi Agulló sobre aquests temes que m'inquietaven i em demana:

X: Tens la sensació que has nascut per alguna cosa important, oi? Que ets especial, que has d’arribar molt lluny i encara estàs ‘aquí’...

Cris: Sona pretenciós, però he nascut per alguna cosa ben grossa. Tú també?

X: Sí, ho he sabut sempre ;p

Però he après tres coses:

1.- per arribar al castell, el cavaller ha de passar per molts camins i regnes abans, o sigui que millor que no es passi el dia mirant cap al castell o s’entrebancarà
2.- el camí que sembla recte no és el més ràpid
3.- si només mires on vols arribar, et perds les pistes que hi ha pel camí... com a un videojoc

No hi ha pressa Cris, no hi ha pressa...

C: I a tu, com et va? Explica'm més coses sobre el teu èxit

X: Es tracta d’una persona que porta molt de temps seguint un camí...
amb molts errors pel camí, moltes presses...
però que a base de persistència, insistència en millorar, sensibilitat, buscar...
intenta seguir el seu camí...
tu ara l’has conegut al mig d’un camí, que no tinc ni idea d’on porta...
Però i què? No? No cal saber-ho tot, només seguir aquella veueta interior...

I vet aquí, que he trobat aquesta història del bambú que recull part de les paraules del mestre Xevi.

Comunicar i donar a conèixer

2007-05-28T10:36:00.000+02:00

Pots tenir la millor empresa i productes del món, però si no saps convèncer als consumidors, deixaràs d'existir.

Si has d'explicar la teva història i el que fa la teva empresa, has de seduir els teus clients, però no enganyar-los. I és que la vida és un succés d'equilibris. On està l'equilibri entre ficció i fantasia?

- Has de ser autèntic: si vas començar la teva empresa perquè era la teva passió, ho has de fer saber. Ningú pot fabricar una història real, el sentit comú i la intuïció del consumidor transformarà la teva història en la teva marca. Examina la teva vida i el teus valors personals, examina perquè t'estàs dedicant a això que fas.

Quina és la teva passió i com els hi pots transmetre als teus clients?

- Has de ser conseqüent: no és suficient explicar una història, la història serveix per a connectar amb el client per a fer-los sentir especials. Però has d'estructurar la teva empresa i oferir un servei de qualitat per a alinear la teva empresa a la teva història.

Inspirat en l'article: Telling a good story de Michele Miller

Agenda Juny

2007-05-28T10:29:00.000+02:00

5 i 6 Jun Programa Doing Business Globally
(Barcelona)

5 i 6 Jun Curs "Gestión de la Responsabilidad Social Empresarial"
(Barcelona)

8 i 9 Jun XV Congrés Nacional d'Ètica de l'Economia i les Organitzacions
(Barcelona)

12 Jun "Los nuevos consumidors españoles y las nuevas tendencias de marketing online"
(Barcelona)

12-13 Jun Curs "Gestión de la Responsabilidad Social Empresarial"
(Madrid)

13 Jun IV Estudi "CRM en Espanya"
(Barcelona)

13-14 Juny Saló dels emprenedors a Lyon Rône-Alpes
(França)

27 Juny Esmorzar Innovació CIDEM: "Relació entre les empreses i els mitjans de comunicació"
(Barcelona)

28 Juny "Fent xarxa amb altres xarxes"
(Barcelona)

4 Jul III Trobada de mitjans de Comunicació i publicitat"Com innovar en comunicació: l'impacte de les noves tecnologies"
(Barcelona)

Fins 31 Ago III Concurs d'Iniciatives Empresarials de l'Ajuntament de Flix
(Flix)

10-12 Set Saló "Créer a Lille"
(Lille - França)

17-20 Set "Caravana dels emprenedors"
(Midi Pyrénées - França)

Fins 30 Set Presentació de candidatures als XIII Premis Bancaja Joves Emprenedors

Fins 15 Oct Subvencions per accions de formació en empreses de la Generalitat

Fins el 31 d'octubre Premis "Tarraco Empresa Jove'07"
(Tarragona)

14-16 Nov Food & Hotel
(Shanghai)

CEIPAR Ajuts per a la creació d'empreses innovadores de base tecnològica en Parcs Científics i Tecnològics del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç

Premis Emprenedors 2006 "Ernst&Young"
(Espanya)

Premis Vall Baixa 3a edició dels premis a la Responsabilitat Social de les Empreses
(Sant Feliu del Llobregat)

Com crear allò que desitja el client

2007-04-29T10:50:00.000+02:00

La característica comú de qualsevol negociació és el valor afegit pel client. El client calcula aquest valor afegit amb la diferència dels costos del producte o servei i els beneficis que li aporta.

Els beneficis són tangibles i intangibles, la millor de la seva imatge personal, la confirmació de la seva identitat...

Les empreses que aconsegueixen crear aquests beneficis intangibles: servei, experiència, emoció... poden exigir un preu més elevat i augmentar els seus beneficis.

La innovació orientada a la creació de valor pel client és només possible, si s’entén com una disciplina que es pot aprendre i transmetre de forma ràpida, eficaç i sistemàtica.

Es pot aconseguir crear valor afegit pel client, si:

Identifiquem les necessitats o treballem per a les necessitats del client i del mercat i no només per a les pròpies.

Utilitzem correctament les eines de creació de valor per a aconseguir-ho d’una forma ràpida.

Ens inspirem en els líders que creen valor que poden provenir de qualsevol departament de l’empresa

Tenim equips d’innovació o fem servir els fonaments del seu funcionament

Posem en línia l’organització, l’equip o l’empresa per a aconseguir innovacions d’elevat valor.

Per ampliar la informació, es pot llegir el resum del llibre “Innovation” de Curtis Carlson a Leader Summaries

Agenda Maig

2007-04-28T21:25:00.000+02:00

8 Mai Presentació estudi "Perfil del Marketer Farmacèutic 06
(Madrid)

15 Mai Sopar "34 Edició premis líders de marketing"
(Barcelona)

16-17 Mai Fòrum "World Marketing & Innovation Forum"
(Itàlia)

21 Mai Curs "Lideratge lateral: una competència clau per al treball en equip"
(Barcelona)

23 Mai Curs "Ets dona i vols crear la teva pròpia empresa?" Fundació Clerch i Nicolau (972 50 39 52) o Servei de Creació d’Empreses de l’Ajuntament de Figueres (972 03 22 85)
(Figueres)

23 Mai Presentació: Papers d'Economia Industrial: "Directius catalans al món: 30 experiències" Confirmar assistència al telèfon: 93 3262404
(Barcelona)

23 Mai Seminari "Els secrets de la persuasió per a vendre, convèncer i posar en acció a les persones"

(Barcelona)

23-24 Mai "Expomanagement"
(Madrid)

24 Mai Seminari "Per què créixer?"

(Barcelona)

24 Mai Curs "22 consells per coordinar equips de treball"
(Barcelona)

29 Mai Esmorzars d'APMarketing "Disseny vs. Marketing"
(Barcelona)

Fins 30 Mai Concurs d'idees emprenedores de l'Ajuntament de Manresa
(Manresa)

5 i 6 Jun Programa Doing Business Globally
(Barcelona)

5 i 6 Jun Curs "Gestión de la Responsabilidad Social Empresarial"
(Barcelona)

8 i 9 Jun XV Congrés Nacional d'Ètica de l'Economia i les Organitzacions
(Barcelona)

4 Jul III Trobada de mitjans de Comunicació i publicitat"Com innovar en comunicació: l'impacte de les noves tecnologies"
(Barcelona)

12-13 Jun Curs "Gestión de la Responsabilidad Social Empresarial"
(Madrid)

13-14 Juny Saló dels emprenedors a Lyon Rône-Alpes
(França)

Fins 31 Ago III Concurs d'Iniciatives Empresarials de l'Ajuntament de Flix
(Flix)

10-12 Set Saló "Créer a Lille"
(Lille - França)

17-20 Set "Caravana dels emprenedors"
(Midi Pyrénées - França)

Fins 15 Oct Subvencions per accions de formació en empreses de la Generalitat

Fins el 31 d'octubre Premis "Tarraco Empresa Jove'07"
(Tarragona)

CEIPAR Ajuts per a la creació d'empreses innovadores de base tecnològica en Parcs Científics i Tecnològics del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç

Premis Emprenedors 2006 "Ernst&Young"
(Espanya)

Premis Vall Baixa 3a edició dels premis a la Responsabilitat Social de les Empreses
(Sant Feliu del Llobregat)

Videoclub online

2007-04-27T10:14:00.000+02:00

Nou videoclub per Internet amb seu social a A Coruña on es pot llogar o comprar pel.lícules amb qualitat DVD.

Les pel.lícules estan classificades per temàtica i per novetats i disposen d'un cercador que ofereix els resultats pel títol de la pel.lícula, pels actors o pel director.

L'usuari ha de comprar uns cupons per a visionar la pel.lícula online, per descarregar-la i veure-la les vegades que desitgi en durant 48 hores o per comprar-la.

Notícia del 25 d'abril a La Vanguardia

PURAVIDA

2007-04-05T16:14:00.000+02:00

Puravida és una nova empresa de serveis per als propietaris de segones residències a Andorra. Si vostè és propietari d'una vivenda a Andorra i hi va ocasionalment, Puravida és la seva empresa.

Puravida li prepara la seva llar per a que quan arribi ho tingui tot preparat. La calefacció encesa, els llits fets, la compra col.locada i el càtering esperant als seus convidats.

Puravida és l'empresa que li proporcionarà un cangur per a que vostè pugui sortir sense els nens o allò que necessiti.

Què desitja? Puravida és el nou concepte de majordom per a que vingui a la seva residència a gaudir-ne; enlloc de netejar, cuinar i venir a ocupar-se de les tasques domèstiques.

Pot trobar més informació a la web: www.prvd.net o al correu electrònic prvd@andorra.ad

Agenda abril

2007-04-05T11:45:00.000+02:00

Abril Seminari "La gestió de les operacions"
(El Vendrell)

11 Abr Trobada d'Inversors Uniba

12 Abr Col.loqui "La Responsabilidad Social en el grupo Mango" organitzat per AED
(Barcelona)

13 Abr Curs "Com organitzar la prevenció a la seva empresa" organitza el Centre de Salut en el Treball
(Barcelona)

16-17 Abr 7è Congrés "Esban"Xarxa Europea de Business Angels
(Lisboa)

16-19 Abr Setmana del Marketing per Emprenedors
(Barcelona)

16-20 Abr Xornadas "Centro de Promoción de Negocios" do Igape en Alemaña, China, EEUU, Polonia e Xapón
(Santiago)

16-19 Abr Congrés "Internet Global Congress"
(Barcelona)

19 Abr Conferència "La nova llei de l'import sobre renda de les persones físiques i modificacions d'altres impostos. Mesures de prevenció del frau fiscal" organitzat per Fundemi
(Barcelona)

23 Abr Seminari Oportunitats de Negoci a USA i Nova York al sector de la Construcció
(Vigo)

Fins el 30 Abr "Concurs Aube" per premiar iniciatives de l'any passat
(Barcelona)

16-17 Mai Fòrum "World Marketing & Innovation Forum"
(Itàlia)

23-24 Mai "Expomanagement"
(Madrid)

Fins 30 Mai Concurs d'idees emprenedores de l'Ajuntament de Manresa
(Manresa)

Fins 31 Ago III Concurs d'Iniciatives Empresarials de l'Ajuntament de Flix
(Flix)

Fins 15 Oct Subvencions per accions de formació en empreses de la Generalitat

Fins el 31 d'octubre Premis "Tarraco Empresa Jove'07"
(Tarragona)

CEIPAR Ajuts per a la creació d'empreses innovadores de base tecnològica en Parcs Científics i Tecnològics del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç

Premis Emprenedors 2006 "Ernst&Young"
(Espanya)

Premis Vall Baixa 3a edició dels premis a la Responsabilitat Social de les Empreses
(Sant Feliu del Llobregat)

Protecció de dades

2007-03-29T12:39:00.000+02:00

Des de l'Observatori de les TIC de la Xunta gallega, han creat un programa gratuït per a protegir les dades de les petites empreses.

El programa es diu SINXELO, senzill en gallec, i està disponible en castellà i en gallec.

Agenda marzo

2007-03-06T12:41:00.000+01:00

01 Mar Premis "Emprendedor XXI 2007"
(Espanya)

"Líneas ICO 2007 de Apoyo a la empresa"

12-15 Mar IV Setmana de les TIC a la Fundació UPC:

"It Governance, alineant objectius de tecnologia i negoci per a crear valor";
"La indústria de l'entreteniment, un sector emergent a Espanya";
"Neutralitat de la xarxa en les xarxes de comunicacions de nova generació";
"Innovar o morir. Videojocs: una visió global de la indústria d'avui"

(Barcelona)

14 Mar Sessió "Estrategias de creatividad e innovación"
(Barcelona)

14-15 Mar Dia "de l'Emprenedor"
(Barcelona)

14-15 Mar Fira "Estudiar Fuera"
(14 Madrid - 15 Barcelona)

14 Mar Jornada "Plan de Empresa, Financiación y Consolidación para Emprendedoras y Empresarias"

Fins 15 Mar Premis "Iniciativa Emprenedora" de la Fundación Caja San Fernando
(Andalusia)

15-17 Mar Fira "Negocis i les Franquicies" al recinte del Montjuïc
(Barcelona)

22 Mar Dia Galego do Emprendedor "Teoria per a que les empreses s'accelerin tecnològicament" Luis Huete
(Santiago de Compostela)

22-23 Mar Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya
(L'Hospitalet de Llobregat)

Fins 23 Mar Concurs d' Idees Ambientals i Sostenibles de l'UPC

26-28 Mar Concurs d' de Botigues Virtuals
(Terol)

Fins 31 Mar Concurs "Joves Emprenedors" de l'ICODE
(Tarragonès)

12 Abr Col.loqui "La Responsabilidad Social en el grupo Mango" organitzat per AED
(Barcelona)

16-17 Abr 7è Congrés "Esban"Xarxa Europea de Business Angels
(Lisboa)

16-19 Abr Setmana del Marketing per Emprenedors
(Barcelona)

16-20 Abr Xornadas "Centro de Promoción de Negocios" do Igape en Alemaña, China, EEUU, Polonia e Xapón
(Santiago)

16-19 Abr Congrés "Internet Global Congress"
(Barcelona)

23 Abr Seminari Oportunitats de Negoci a USA i Nova York al sector de la Construcció
(Vigo)

16-17 Mai Fòrum "World Marketing & Innovation Forum"
(Itàlia)

23-24 Mai "Expomanagement"
(Madrid)

Fins 30 Mai Concurs d'idees emprenedores de l'Ajuntament de Manresa
(Manresa)

Fins 31 Ago III Concurs d'Iniciatives Empresarials de l'Ajuntament de Flix
(Flix)

Fins 15 Oct Subvencions per accions de formació en empreses de la Generalitat

CEIPAR Ajuts per a la creació d'empreses innovadores de base tecnològica en Parcs Científics i Tecnològics del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç

Premis Emprenedors 2006 "Ernst&Young"
(Espanya)

Premis Vall Baixa 3a edició dels premis a la Responsabilitat Social de les Empreses
(Sant Feliu del Llobregat)

Ingvar: plataforma per a emprenedors

2007-02-27T21:25:00.000+01:00

Ingvar és una plataforma global de trobades entre emprenedors amb la finalitat d'inspirar i permetre a l'individu a aconseguir els seus somnis.

La seva missió és oferir als emprenedors una plataforma informal de trobades, network, on es troba la inspiració i la motivació a través de l'intercanvi d'experiències, on el coneixement i els contactes són compartits a través d'una xarxa d'emprenedors locals.

Editar llibres

2007-02-27T20:54:00.000+01:00

Ara ja pots editar els teus llibres a Lulu.com. Lulú es ràpid, fàcil i gratis.

Pots publicar i vendre fàcilment en questió de minuts. Sense costos inicials i sense comandes mínimes. Controles els teus drets i pots fixar el teu propi preu.

Cada producte s'imprimeix en el moment en el que es fa la comanda i sense excés d'inventari.

Pots imprimir llibres de pasta tova o rígida, àlbums de fotos, calendaris, CD's, DVD's, prospectes...

Lulu.com, la web en la que los usuarios pueden editar sus propios libros, alcanza el millón de pedidos (El País, 26/02/07)

Font d'Aigua

2007-02-23T23:23:00.000+01:00

Font d'Aigua va néixer a Andorra amb l'afany de proveïr dispensadors d'aigua a Andorra. En un inici, els dispensadors es destinaven a grans col.lectius. Degut al caràcter emprenedor i servicial dels dos empresaris i a la innovació del producte, aquest va rebre una bona acollida i va ser l'inici de la distribució d'altres productes de consum per a despatxos i negocis.

A continuació, van afegir als seus productes la distribució de les monodosis de Lucaffée.

Una de les següents incorporacions ha estat "la cuina que enamora" del cuiner Carles Camós: productes alimentaris d'Alta Gastronomia en llauna que permeten gaudir dels saborosos arrossos, fideuàs i brous de la costa en l'alta muntanya.

L'objectiu de Font d'Aigua ha estat oferir als seus clients productes de primera qualitat i un servei de contacte directe i atent que només una petita empresa pot assegurar.

http://www.fontdaigua.net/

L'art del posicionament i (III)

2007-02-13T22:45:00.000+01:00

El resum que podeu trobar a Leader Summaries és molt més extens i parla de l'art de l'articulació, de l'activació, de creixement, etc.

El resum conclou amb l'art de ser mensch que significa yiddish -ser una persona ètica, decent i admirable.

Complir amb aquests requisits redunda en benefici propi per dues raons:
1. Qualsevol persona o organització es mou en un context més ampli, la societat de la qual depèn.
Perjudicar als altres a la llarga no és avantatjós per a ningú.

2. Per a crear una gran organització amb capacitat per a perdurar en el temps, l'organització s'ha de proposar ser exemple de moralitat i ètica amb els treballadors.

Ser mensch és fàcil:
- Ajuda a quanta més gent millor
- Fes el correcte
- Sigues un bon exemple de les dues sentències anteriors.

Torna a l'art del posicionament II

China: entendiendo al Dragón

2007-02-13T20:48:00.000+01:00

Ha sortit un DVD d'uns 75 minuts que captura i ofereix els continguts que funcionen com una guia ideal per al empresari que vulgui començar a fer negocis a la Xina.

A aquest enllaç trobareu una demostració del DVD.

Parla dels antecedents històrics; dels nínxols de mercat, dels requisits, contactes i legalitat per emprendre a la Xina; quin paper pot jugar la Xina com a trampolí per la resta del mercat asiàtic; el protocol i el comportament ideal en els negocis; el paper actual de la Xina en l'entorn econòmic mundial; etc.

A la demostració trobareu dues temàtiques:

1. La política d'un sol fill

2. La carència de talent gerencial

L'art de començar: l'art del posicionament (II)

2007-02-04T20:29:00.000+01:00

Un bon posicionament deixar veure amb transparència per quin motiu es crea l'organització, per quin motiu els clients haurien de freqüentar-la i per quin motiu els individus de major talent elegiran treballar a la mateixa.

Les organitzacions han de posicionar-se amb claredat explicant exactament quina és la seva activitat.

Ha de respondre a la pregunta: "Què fem?"

Una resposta clara comporta el millor espai possible per a l'organització amb les seves diferències exactes respecte de la competència.

Un bon posicionament ha de ser la font de inspiració i estímul per al desenvolupament de l'activitat i per a un comportament pràctic; ha de servir uns propòsits tàctics fàcilment comprensibles i creibles pels clients, proveïdors, treballadors, socis i periodistes. Ha de reunir les següents qualitats:

- Ha de ser positiu
- Ha d'estar centrat en el client
- Ha d'inspirar als seus treballadors
- Ha de ser autoexplicatiu
- Específic o adreçat a un consumidor concret que ho ha d'entendre de forma immediata
- Ha de demostrar les competències clau de l'organització
- Fer coincidir les competències amb les necessitats dels clients
- Ha de ser un posicionament capaç de resistir durant 100 anys
- Diferent al de la competència

(I) El arte de empezar, Guy Kawasaki (Leader Summaries)

Agenda febrer

2007-02-01T09:33:00.000+01:00

1-2 Feb Congrés "Transnacional al BEC"
(Baracaldo)

6 Feb Conferència"L'experiència Google: com les noves tecnologies, ajuden al marketing innovador"
(Barcelona)

7-8 Feb Congrés i exposició"Online Marketing Digital y Publicidad en Internet"
(Madrid)

8 Feb Ponència"Noves Eines del Marketing Digital"
(Madrid)

16 Feb Sessió"El mercat de la inversió privada. Els business angels" Business Angels University Catalunya a EUNCET
(Terrassa)

20 Feb Curs"ABC de l'Emprenedor" del Departament de Promoció Econòmica a Sabadell
(Sabadell)

Fins 22 Feb Premis "Ofici Emprenedora 2007" de Barcelona Activa
(Barcelona)

28 Feb Fòrum "Innovar en Marketing Esportiu"
(Barcelona)

28 Feb Esmorzar de treball "Noves experiències des del Japó: l'experiència Muji"
(Barcelona)

28 Feb Curs on-line "Gestió electrònica fiscal i laboral" de Barcelona Activa
(Barcelona)

01 Mar Premis "Emprendedor XXI 2007"
(Espanya)

14-15 Mar Dia "de l'Emprenedor"
(Barcelona)

14-15 Mar Fira "Estudiar Fuera"
(14 Madrid - 15 Barcelona)

Fins 15 Mar Premis "Iniciativa Emprenedora" de la Fundación Caja San Fernando
(Andalusia)

15-17 Mar Fira"Negocis i les Franquicies" al recinte del Montjuïc
(Barcelona)

22 Mar Dia Galego do Emprendedor"Teoria per a que les empreses s'accelerin tecnològicament" Luis Huete
(Santiago de Compostela)

22-23 Mar Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya
(L'Hospitalet de Llobregat)

Fins 23 Mar Concurs d' Idees Ambientals i Sostenibles de l'UPC

26-28 Mar FiraConcurs d' de Botigues Virtuals
(Terol)

Fins 31 Mar Concurs "Joves Emprenedors"de l'ICODE
(Tarragonès)

16-17 Abr 7è Congrés "Esban"Xarxa Europea de Business Angels
(Lisboa)

16-17 Mai Fòrum "World Marketing & Innovation Forum"
(Itàlia)

23-24 Mai "Expomanagement"
(Madrid)

Fins 30 Mai Concurs d'idees emprenedores de l'Ajuntament de Manresa
(Manresa)

Fins 31 Ago III Concurs d'Iniciatives Empresarials de l'Ajuntament de Flix
(Flix)

Fins 15 Oct Subvencionsper accions de formació en empreses de la Generalitat

CEIPAR Ajuts per a la creació d'empreses innovadores de base tecnològica en Parcs Científics i Tecnològics del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç

Premis Emprenedors 2006 "Ernst&Young"
(Espanya)

Premis Vall Baixa 3a edició dels premis a la Responsabilitat Social de les Empreses
(Sant Feliu del Llobregat)

Nova empresa: Baby Regal

2007-01-20T21:12:00.000+01:00

Baby Regal inaugura aquest apartat per a donar a conèixer les noves idees i els nous emprenedors.

Baby Regal neix amb l'intenció d'oferir un servei únic i diferent per aquelles ocasions que necessita posar-se en contacte amb els seus clients, amics, empleats o familiars amb la finalitat de demostrar el seu agraïment o felicitar-los per un esdeveniment extraordinari.

En el cas d'un naixement, Baby Regal fa arribar en el seu nom un cistella o set amb un complert equipament per al nadó, decorada i embolicada amb molta cura i detall.

Regals originals pels aniversaris dels nadons, regals per a les mares, etc.

A més, aquest Nadal, Baby Regal ha elaborat cistelles de Nadal especials. Només per a clients especials o familiars gourmets.

Pots conèixer Baby Regal a la seva web: www.babyregal.com

Si ets emprenedor i et vols donar a conèixer o vols explicar la teva experiència, envia'm un correu electrònic a t2dcris@gmail.com

L'art de començar (I)

2007-01-20T20:55:00.000+01:00

Existeixen 5 qüestions ineludibles que tot emprenededor haurà de resoldre:

1. El sentit: el sentit sorgeix quan el producte és capaç de millorar la qualitat de vida dels seus usuaris i, per tant, el nostre món.
Macintosh lluita contra Windows per a trencar el seu monopoli.

2. El mantra: trobar la raó de ser d'una organització.
"Millorant els teus moments" Starbucks
"Pensar" IBM
"Guanyar ho és tot" Bay Packers (equip de futbol d'USA)

3. El llançament: és més eficaç començar ja d'entrada amb la creació del producte o servei que crear un pla de negocis o una projecció financera.
Construir un prototip, dissenyar un software, etc.

4. Un model de negoci ben definit: l'organització ha de ser rentable. S'ha de conèixer el perfil del client i les seves necessitats i crear un mecanisme de venda capaç de garantir que els ingressos superin les despeses. Un model eficaç de negoci ha de ser específic i ha de poder ser escrit en menys de 10 paraules.
eBay: cobra un recàrrec per publicació de productes més una comissió per la venda realitzada.

5. Establir fites, bases i tasques:
Les fites s'han d'aconseguir si es vol sobreviure: demostrar la validesa de la idea, completar les especificacions del disseny, terminar de perfilar el prototip, trobar el capital, presentar la versió de prova al consumidor i després la versió definitiva i trobar el punt d'equilibri del cost financer zero.
Les bases inclouen factors com el tamany del mercat, el marge brut, el rendiment per client, etc.
Les tasques són llogar l'oficina, cercar clients o la subscripció a assegurances.

El arte de empezar, Guy Kawasaki (Leader Summaries)

Suport a l'emprenedoria

2007-01-07T21:36:00.000+01:00

Carpeta multiempresa de Barcelona Activa
Informació sobre situació fiscal de les empreses: deutes pendents, calendari de pagament d'impostos, etc.

Centre Virtual de Teleserveis del Ministeri de Treball i Assumptes Socials
Serveis adreçats a teletreballadors i empreses: borsa de treball, perfils professionals, etc.

IMPE Vic publica nou llibrets per a emprenedors
Com preparar un pla d'empresa, formes de finançament, subvencions, capitalitzar l'atur, comparació i explicació de les diferents formes jurídiques, obligacions periòdiques...

Líbera: portal dona rural

Oficina d'Innovació Empresarial del Govern d'AndorraServeis adreçats a innovadors i emprenedors

Suport emprenedors Ajuntament de Vila-real a Castelló
Cursos, viver d'empreses, etc.

Trampolí tecnològic de la Universitat de Girona
Facilita serveis de suport a la creació d'empreses

Xarxa d'Inversors Privats de l'Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya
Serveis a inversors i emprenedors

US Small Business Administration programes i serveis per ajudar a començar, créixer i triomfar

Agenda gener

2007-01-06T00:03:00.000+01:00

13 Gen - Des Postgrau en "economia Cooperativa" a l'UAB
(Barcelona)

22-28 Gen Concurs "Projectes Empresarials Balears Emprèn"
(Balears)

24-26 Gen Congrés "Idees pel Futur, Ara"
(València)

25 Gen Seminari "La idea de negoci i la primera avaluació del projecte"
(Vendrell)

30 Gen Seminari "L'estudi de mercat"
(Vendrell)

1-2 Feb Congrés "Transnacional al BEC"
(Baracaldo)

7-8 Feb Congrés i exposició"Online Marketing Digital y Publicidad en Internet"
(Madrid)

Fins 22 Feb Premis "Ofici Emprenedora 2007" de Barcelona Activa
(Barcelona)

29 Feb Curs on-line "Gestió electrònica fiscal i laboral" de Barcelona Activa
(Barcelona)

15-17 Mar Fira"Negocis i les Franquícies" al recinte del Montjuïc
(Barcelona)

22 Mar Dia Galego do Emprendedor"Teoria per a que les empreses s'accelerin tecnològicament" Luis Huete
(Santiago de Compostela)

22-23 Mar Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya
(L'Hospitalet de Llobregat)

Fins 23 Mar Concurs d' Idees Ambientals i Sostenibles de l'UPC

16-17 Mai Fòrum "World Marketing & Innovation Forum"
(Itàlia)

23-24 Mai "Expomanagement"
(Madrid)

Fins 30 Mai Concurs d'idees emprenedores de l'Ajuntament de Manresa
(Manresa)

Fins 31 Ago III Concurs d'Iniciatives Empresarials de l'Ajuntament de Flix
(Flix)

Premis Emprenedors 2006 "Ernst&Young"
(Espanya)

Premis Vall Baixa 3a edició dels premis a la Responsabilitat Social de les Empreses
(Sant Feliu del Llobregat)

Satisfacció de la clientela

2006-12-19T23:43:00.000+01:00

Per sobresortir en la satisfacció de la clientela, existeixen tres regles:

1. La clientela no sempre té la raó, però "el client és sempre el client".
2. Ha de quedar clar, des de la perspectiva de la clientela, que vostè ofereix solucions abans que vendre serveis.
3. la clientela no té problemes, té crisis.

Per a fer front a aquestes crisis de forma efectiva, s'ha de tenir un contacte regular amb els seus clients. Els ha de donar l'oportunitat de fer aportacions i els ha de mantenir al dia dels aspectes importants.

Una de les millors maneres de millorar la seva relació comercial amb els seus clients és demanant el que pensen sobre els seus serveis i com podria millorar-los per a servir-los millor.

Ha de desenvolupar una enquesta de satisfacció. L'ha de personalitzar i s'ha de convertir en una font d'informació regular.

L'enquesta s'ha de fer cara a cara. Si la distància impedeix el contacte personal, s'ha de fer telefònicament, després d'enviar-li una còpia del formulari a la persona entrevistada.

Més informació a APC

La logística com a avantatge competitiu

2006-11-30T23:43:00.000+01:00

Un avantatge competitiu és qualsevol característica de l’empresa que la diferencia de la resta d’organitzacions i la col·loca en una posició relativament superior a l’hora de competir.

Encara que l’avantatge pot residir en nombroses característiques, qualsevol d’aquestes acaba conduint a un dels dos avantatges competitius bàsics identificats per Michael Porter: el lideratge en costos i la diferenciació del producte. En qualsevol d’aquests dos aspectes la logística hi fa un paper fonamental.

Una bona gestió de la cadena logística pot permetre reduir costos i col·locar l’empresa en condicions d’emprendre una estratègia de lideratge en aquest sentit (per exemple, gestionant d’una manera adequada els inventaris, intentant optimitzar els transports o buscant una estreta interrelació amb proveïdors i clients). És una àrea amb un gran potencial per a millorar el nivell de servei al client, aspecte essencial a l’hora de diferenciar-se de la resta de competidors.

Aquest nivell de servei s’ha convertit en un important mitjà de diferenciació especialment rellevant en un moment en el qual els clients no tenen massa problemes a acceptar substituts per als productes ja que, de fet, moltes de les diferències entre ells han estat eliminades. Aquí hi entrarien aspectes com el compliment dels terminis de lliurament i la qualitat d’aquests lliuraments, entre d’altres.

La logística integral no es pot qualificar de moda, sinó que és una resposta de les empreses a una situació del mercat que es caracteritza per una oferta potencial que supera la demanda, la qual, a més, és molt dinàmica i impredictible, i per uns consumidors que, davant de productes no excessivament diferenciats en els seus usos i prestacions, valoren altres aspectes com el servei.

Desxifrar el futur dels negocis (i IV)

2006-11-30T23:25:00.000+01:00

4. Entendre que els extrems tendeixen a la zona central

L'aparició de posicions extremes en qualsevol camp social, provoca que es tendeixi cap a posicions moderades.

No fa gaires anys, l'ecologia es considerava com un moviment radical. La Terra era un súper organisme i se l'havia de cuidar reduint el consum, reutilitzant els productes i el reciclatge dels residus.

En l'actualitat, la legislació exigeix avaluacions d'impacte ambiental per a minimitzar l'impacte ambiental. Però per no aturar el progrés, tal i com proposava l'ecologia radical.

Es tracta de preparar les nostres ments a les noves realitats, es tracta d'alliberar les nostres ments. Al llibre Futur Think de Edie Weiner i Arnold Brown podem trobar aquestes i altres tècniques.

El resum del mateix el podem trobar a Leader Summaries.

Anterior

Actualització agenda i subvencions novembre

2006-11-22T07:18:00.000+01:00

Nov inici Cursos "5è Fòrum emprenedor" Cursos de Manipulació d'Aliments, Comptabilitat bàsica, Gestió de la Tresoreria, Anglès Empresarial, Prevenció Riscos Laborals, Creació d'empreses, etc. NOVETAT
(Moià)

25 Nov 21h30 Jornades SAC "El futur del comerç a Andorra" NOVETAT
(Andorra)

28 Nov 21h30 Sopar-col·loqui "El papel de los Private Equity" NOVETAT
(Barcelona)

29 Nov 18h00 Trobada ESADE "I Trobada CEEI d'Emprenedors i inversors" NOVETAT
(Barcelona)

29 Nov 19h30 Conferència "¿qué nos espera en 2007?"
(Barcelona)

30 Nov 17h00 Lliurament premis "Oficina Innovació Empresarial"
(Andorra)

30 Nov 19h30 Conferència "Morfopsicología marketing"
(Barcelona)

30 Nov i 01 Des 08h00 Cimera sobre el futur d'Andorra "Fer d'Europa un líder mundial en innovació"
(Andorra)

04 Des 19h30 Novetat Editorial "Malas prácticas de gestión: Cómo nos afectan"
(Barcelona)

12, 14, 19 i 21 Des Curs "La Gestió del conflicte" NOVETAT
(Barcelona)

13 Des Jornada "Las Nuevas Tecnologías al Servicio de las Empresarias" NOVETAT
(Virtual)

14 Des 9h15 Esmorzar d'Innovació "Retenció de talent professional" NOVETAT
(Andorra)

07 i 08 Feb Fira i congrés "On-line Maketing Digital y Publicidad en Internet" NOVETAT
(Madrid)

Foment de l'artesania catalana NOVETAT
Data límit 24 de novembre

Premis emprenedors del Baix Ebre: 3000 €
Data límit 30 de novembre

7a Edició dels Premis Delta amb tres categories: per les millors iniciatives empresarials, millor iniciativa comercial i noves tecnologies
Data límit 1 de desembre

7è Concurs d'Iniciatives Empresarials del Gironès Trepitja Fort: encoratja els nous filons d'ocupació: serveis a domicili, promoció turisme rural i cultural, gestió de residus, transports col.lectius locals, TIC...) Tres premis de 6000 i 3000 €
Data límit 15 de desembre

V Concurs de Projectes i Idees Empresarials NOVETAT
Data límit 8 de gener

Anterior agenda novembre - anterior ajudes

Crear un test d'usabilitat

2006-11-18T00:12:00.000+01:00

Directrius per a saber si la teva web reuneix els requisits que necessiten els usuaris:

Les webs que no s'actualitzen, que no són dinàmiques, només fan funció de futllet publicitari on-line. Per exemple, tenir les opcions llistades a la part dreta, enlloc de disposar-les a la part superior com és habitual és un indicador d'una web poc actualitzada i adaptada a les necessitats actuals.

Com pots millorar la usabilitat de la teva web:

1. Convida a alguns dels teus millors clients a donar-te feed-back del que funciona i del que no.

2. Identifica què vols que facin els teus usuaris. Has de fer que el seu camí sigui el més fàcil possible per aconseguir-ho.

3. Troba allò que més els interessa i fes que ho trobin fàcilment.

4. Has de trobar un equilibri entre el que tu vols de l'usuari i el que l'usuari vol de tu.

5. Troba el teu target i adapta les teves condicions al mateix. Per exemple: si tens usuaris d'edat avançada, les fonts han de ser més grans.

6. Assegura't que la teva web és compatible amb els diferents navegadors.

7. La gent no vol perdre temps mirant coses. Vol trobar coses. La regla és 3 clicks o menys per a arribar a qualsevol lloc de la teva web.

Usability Testing Made Easy, Caroline Waxler

Tècniques per a desxifrar el futur dels negocis (III)

2006-11-13T17:38:00.000+01:00

2. Comprendre la dualitat tendència / contratendència

Durant milers d'anys la tendència cap a la modernitat ha vingut de la mà del naixement de moviments conservadors.

L'augment de la informació, s'ha fet acompanyar del creixement de la desinformació o saturació de dades.

El desenvolupament de tècniques per a gestionar el risc, ha motivat que la gent arrisqui més.

Les empreses no s'han de demanar quin dels dos camins triar, l'imperatiu és recordar que ambdues reaccions presenten oportunitats de les que podem extraure beneficis.

S'haurien de demanar com utilitzar els seus actius i competències per a treure avantatge en un dels casos o en els dos.

Ignorar aquesta dualitat significa perdre una oportunitat competitiva.

3. Substituir la visió del pèndul per la de l'espiral

La història sembla avançar per cicles: d'expansió i recessió; de pau i de guerra; de refredament i d'escalfament del clima. Però mai torna a ser igual. L'entorn no és el mateix, les persones no són les mateixes, etc.

Quan doni la impressió d'un retonr a certes situacions del passat, és vital esforçar-nos per a descobrir allò que ha variat en els últims mesos i anys en aspectes socials, polítics, tecnològics, medi ambientals o demogràfics.

Deixar-se atrapar per la teoria del pèndul resulta seductor, però reflexionar en termes d'espiral trobant allò que ha canviat pot ser molt més aclaridor i beneficiós.

Molta gent conserva la roba de quan era jove. En canvi, el retorn dels anys 60 no va ocasionar un descens en les vendes de roba. Què cercaven els nous consumidors? Exactament el mateix que als anys 60?

4. Entendre que els extrems tendeixen a la zona central

Anterior Següent

Extret del resum de Leader Summaries del llibre: Futur Think de Edie Weiner i Arnold Brown - Editorial Prentice Hall (setembre 2005)

Test de coneixement sobre el networking i com desenvolupar-lo

2006-11-13T17:20:00.000+01:00

Q1. Dediques algun àpat setmanal a menjar amb algú diferent?

Q2. Et pares a pensar en com posar en contacte a persones que coneixes que podrien estar interessades en conèixer altres?

Q3. Dediques temps a mantenir una agenda actualitzada? Quin sistema utilitzes per fer-ho?

Q4. Et planteges anar a conferències o t’informes sobre activitats que et puguin aportar i a les que puguis conèixer gent diferent?

Q5. Normalment t’enrecordes dels teus amics i coneguts només quan necessites alguna cosa d’ells?

Q6. Coneixes algú que fa totes aquestes coses i et demanes com?

Pas 1. Crea un diagrama de relacions: amics, família, antics alumnes, treball, aficions, organitzacions, veïns i altres.

Fes un llistat de les persones de cada grup

Limita el llistat a les persones que et tornarien una trucada de telèfon (contactes reals)

Pensa de quina manera pots posar en contacte a unes persones amb les altres (a qui li pot anar bé conèixer-se)

Pas 2. Incorpora hàbits en el teu dia a dia que et permetin dedicar temps a desenvolupar els teus contactes.

T’has de mantenir preparat per treure tot el profit i aportar-ne constantment al teu network.

Comença per la part fàcil: tenir-ho tot preparar.

Treball

Finançament: pla d’empresa

PDA...

Pas 3. Venç les barreres que t’impedeixen començar: no tinc temps, sóc tímid, no tinc res a aportar als altres...

Evita caure en la temptació de:

Comprometre a algú

Mostrar la teva desesperació

Oblidar la persona que t’ha ajudat

Prometre quelcom que no pots oferir

Fer que algú no se senti important

I per últim:

Arriscat

Coneix gent nova

Conrea les teves aficions

Participa en associacions

Exerceix d’amfitrió

Crea el teu propi grup de networking

Comparteix el teu coneixement i els teus contactes

Deixat ajudar

Demana consell a les persones que admires

Dóna primer per rebre després

ICTNet

Expandir-se mitjançant franquícies

2006-11-13T17:18:00.000+01:00

Un restaurador tornava d’un sopar caminant cap a casa seva, amb l’estómac ple de pad thai tailandés. De sobte se li va ocórrer que el menjar saludable sempre estava relacionat amb els noodles. En canvi els espaguetis, encara que vinguessin acompanyats de productes light i de formatge sense calories no aconseguien el mateix èxit.

“La població mundial sembla haver crescut menjant noodles” va dir el restaurador “Durant segles, aquest menjar ha estat consumit per pagesos i aristòcrates”

Així va néixer Noodles & Company, un restaurant de menjar ràpid que serveix receptes de noodles d’arreu del món. Al 1995, dos anys després de la epifania del pad thai, aquest empresari, va aconseguir el seu primer restaurant a Denver fins a expandir la cadena de restaurants a 79. La xifra de negoci del 2003 (68 milions de dòlars) van superar en un 36% a la xifra de l’any anterior.

Però l’emprenedor no parava de pensar que l’empresa no creixia tan ràpidament com ell volia. Amb nous i forts competidors, es va proposar solidificar Noodles & Company com a líder en la seva categoria. Una de les possibilitats d’expansió era la franquícia, a l’igual que el seu competidor McDonald’s. Però, aquest empresari –que encara avui en dia s’assenta amb els seus patrons per saber com els agrada el seu stroganoff de bolets- seria capaç de fer aquesta passa radical?

Franquiciar només funcionaria si la relació entre ambdues parts era amb un autèntic compromís, enlloc de l’habitual manera de franquiciar. El seu equip i ell van crear una nova escola de franquícia.

El funcionament bàsic és relativament estàndard: els franquiciats paguen un honorari de posada en marxa i un 5% del seu rèdit anual. Però Noodles & Company estan fent coses de diferent manera. Escullen als franquiciats amb molta cura, han de passar proves psicològiques. A més, tots reben un manual anomenat “El cervell dels noodles” i tenen el suport d’un encarregat corporatiu que fa la funció de mentor. La companyia també assisteix a la selecció i adquisició de les propietats immobiliàries, al disseny del restaurant i a la seva construcció.

La companyia únicament considera aquells operadors que vulguin obrir 10 ó més localitzacions de Noodles & Company.

L’afiliat més important amb un contracte signat de 56 establiments fa compres a California a 7 anys vista.

Inc Magazine

Subvencions i finançaments novembre

2006-11-06T14:57:00.000+01:00

VII Concurs d'idees innovadores de la USC: 1500 €
Data límit 17 de novembre
6a. Edició Premis Jove Emprenedor de la Noguera (pàgina 4): Un premi de 2500€ i el segon de 1000€
Data límit 24 de novembre

Foment de l'artesania catalana NOVETAT
Data límit 24 de novembre

Premis emprenedors del Baix Ebre: 3000 €
Data límit 30 de novembre

7a Edició dels Premis Delta amb tres categories: per les millors iniciatives empresarials, millor iniciativa comercial i noves tecnologies

Data límit 1 de desembre

7è Concurs d'Iniciatives Empresarials del Gironès Trepitja Fort: encoratja els nous filons d'ocupació: serveis a domicili, promoció turisme rural i cultural, gestió de residus, transports col.lectius locals, TIC...) Tres premis de 6000 i 3000 €
Data límit 15 de desembre
V Concurs de Projectes i Idees Empresarials NOVETAT
Data límit 8 de gener
Ashoka: organització internacional sense finalitat de lucre que identifica persones amb idees innovadores i els hi dóna suport elegint-les per tal de que formin part d’una xarxa d’emprenedors socials.
Recentment ha concedit un premi a cinc projectes d’emprenedors relacionats amb l’exclusió social, immigració, discapacitats, víctimes d’abusos sexuals i desenvolupament sostenible.
Microcrèdits a Sant Esteve de Sesrovires: finançament per a emprenedors amb dificultats per accedir al crèdit ordinari

Microcrèdits a la Comunitat Valenciana: microcrèdits de fins a 6000€ per a emprenedors en risc d'exclusió social

Agenda novembre

2006-11-06T12:05:00.000+01:00

31 Oct fins 06 Feb 1r cicle de formació cooperativa: "Gestió Estratègica en les etapes de creixement empresarial"
(Barcelona)

06 Nov fins 05 Feb Curs "Crea: Emprendre en Femení"
(Barcelona)

06 Nov 19h30 Novetat editorial "El nuevo marketing de servicios"
(Barcelona)

07 Nov 19h30 Taller "Buenas prácticas ambientales para PYMES"
(Pontevedra)

11 i 18 Nov 10h30 Sessió Informativa Cooperativisme "Inverteix en el teu futur"
(Lleida)

13 i 14 Nov Seminari Europeu "Nuevas tendencias en el Tercer Sector y la empresa social en Europa"
(Barcelona)

14 i 15 Nov 09h00 Congrés Estratègies locals per al creixement d'empreses globals "Let's Go4Growth"
(Barcelona)

15 i 22 Nov Jornades "Fent Empresa, Innovació, Creativitat i Superació"
(Badalona)

16 Nov 08h45 Visita a empresa "Durero Packaging, S.A."
(Barcelona)

16 Nov 16h00 Jornada "Alta dirección: sociedad de la información"
(Pontevedra)

17 Nov Jornada "La retribució variable, eina de direcció estratègica"
(Barcelona)

17 Nov 16h00 Curs "Introducció a la cooperativa"
(Barcelona)

17 Nov Jornades de Marketing "Edició de les primeres jornades de marketing d'Andorra"
(Andorra)

21 Nov Taller "Com fer marketing a Google i als principals cercadors"
(Barcelona)

21 Nov Seminari "La planificació segura de projectes"
(Barcelona)

23 Nov 09h00 Congrés "IV Congreso de directivos y ejecutivos - CEDE"
(Barcelona)

23 Nov 19h00 Inauguració Canal IP en 22@
(Barcelona)

23, 24 i 25 Nov Fira Inicia Negocios 2006
(Madrid)

24 i 25 Nov Fira "XII Feria de la Mujer Emprendedora"
(Madrid)

27 Nov i 02 Des 10h30 Sessió Informativa Cooperativisme "Inverteix en el teu futur"
(La Seu d'Urgell)

27 Nov 16h00 Curs "Ser soci d'una cooperativa"
(Barcelona)

28 Nov 19h30 Conferència "¿Sabe ud. qué clientes está a punto de perder?"
(Barcelona)

28 Nov 21h30 Sopar-col·loqui "El papel de los Private Equity" NOVETAT
(Barcelona)

29 Nov 18h00 Trobada ESADE "I Trobada CEEI d'Emprenedors i inversors" NOVETAT
(Barcelona)

29 Nov 19h30 Conferència "¿qué nos espera en 2007?"
(Barcelona)

30 Nov 17h00 Lliurament premis "Oficina Innovació Empresarial"
(Andorra)

30 Nov 19h30 Conferència "Morfopsicología marketing"
(Barcelona)

30 Nov i 01 Des 08h00 Cimera sobre el futur d'Andorra "Fer d'Europa un líder mundial en innovació"
(Andorra)

04 Des 19h30 Novetat Editorial "Malas prácticas de gestión: Cómo nos afectan"
(Barcelona)

12, 14, 19 i 21 Des Curs "La Gestió del conflicte" NOVETAT
(Barcelona)

13 Des Jornada "Las Nuevas Tecnologías al Servicio de las Empresarias" NOVETAT
(Virtual)

07 i 08 Feb Fira i congrés "On-line Maketing Digital y Publicidad en Internet" NOVETAT
(Madrid)

2006-11-05T00:00:00.000+01:00

El món es mou tan ràpid en els nostres dies que quan algú diu que no es pot fer, generalment és interromput per algú fent-ho."

Harry Emerson Fosdick

Trobar clients

2006-10-31T18:09:00.000+01:00

La localització de clients suposa per a l’empresa una necessitat bàsica per l’inici i el manteniment de la teva activitat. Però, no és una tasca que es pugui descuidar, sobretot per a determinades empreses amb productes molt específics, i tenint en compte la competència amb altres empreses amb productes iguals o similars.

Com aconseguir clients?
Els clients potencials no coneixen la teva empresa ni els teus productes, t’hauràs de donar a conèixer.

Quina diferència hi ha entre promoure i vendre?
En la promoció es contacta el mercat: clients, intermediaris i competidors.
La promoció sigui pública o privada permet conèixer com actuar i obtenir visibilitat al mercat al qual desitja operar.
La venda és posterior. Primer s’han de vèncer les resistències del possible comprador, aconseguir la seva confiança per a que finalment concedeixi una comanda.

Com elegir l’alternativa més adequada per a localitzar clients?
Per a localitzar clients, es poden utilitzar diferents mitjans sense que siguin excloents i podent-ne utilitzar diversos segons els objectius de l’empresa:
- Internet
- Ús del correu i altres mitjans de comunicació
- Fires i exposicions comercials nacionals i/o estrangeres
- Trobades empresarials
- Missions comercials
- Visites personals
- Altres mitjans

És convenient participar a Fires i exposicions nacionals o estrangeres?
La presència a fires, missions i exposicions pot suposar un bon mitjà per a vincular-se amb els potencials compradors, conèixer la situació de la competència i descobrir noves perspectives de negocis. Hi ha diferents tipus de fires, fires mundials, comercials, que s’organitzen amb la finalitat de reunir a les persones que desitgin fer negocis, sense accés al públic, o bé fires especialitzades en determinades gammes o famílies de productes.

Abans de decidir la participació a una fira, l’empresa t’hauràs d’informar sobre la mateixa en quant a participacions anteriors, visitants, tipus d’empreses que solen assistir, publicitat, etc. També és convenient confeccionar un llistat de possibles compradors als quals els comunicaràs la participació a la fira, convidant-los a visitar l’estand de l’empresa.

Es poden promoure les vendes utilitzant internet?
L’ús d’internet per promoure la venda de productes i/o localitzar possibles compradors a l’exterior és avui un instrument molt vàlid i el més econòmic.

A través de la xarxa es pot obtenir informació de com actuen les empreses competidores (productors, mercaderies que ofereixen, qualitats, dissenys, dades sobre el desenvolupament de les empreses, etc.) Internet permet analitzar la competència, l’evolució del mercat i conèixer les millors pràctiques del sector.

És fonamental per a l’empresa tenir una bona pàgina web que serà la “targeta de visita”, tenir un catàleg virtual dels productes, referències de clients, projectes als quals hagi participat, poden ser un bon punt de recolzament.

Internet permet reconduir a un possible client, donar informació comercial i de l’empresa per facilitar les primeres passes en la comunicació.

Serveix Internet per a localitzar possibles clients?
A través d’Internet es poden obtenir directoris de possibles clients, agents, distribuïdors, etc. Alguns són directament accessibles. Altres a través d’institucions de recolzament que poden ajudar en aquesta recerca. A vegades, el problema no és trobar possibles direccions, sinó tenir més dades d’una determinada empresa: com la seva situació creditora, propietaris de la mateixa, etc.

Per tot plegat, Internet és una font d’informació excel•lent.

El correu electrònic serveix per contactar clients?
Sí, tot i que és important dirigir bé els missatges. Han de ser correus clars i directes, personalitzats i han de proporcionar l’enllaç a la pàgina web per a que puguin rebre informació complementària sobre l’oferta i l’empresa.

Té alguns inconvenients: no sempre es pot personalitzar el missatge, no es pot controlar la seva correcta recepció i no sempre es pot saber el correu de la persona destinatària.

I el correu normal, es pot fer servir?
El mitjà tradicional és més car i lent que les noves tecnologies. Però té alguns avantatges clars:
1. Arriba al seu destinatari
2. L’original va signat
3. Permet personalitzar l’enviament

Té, per tant, el seu ús específic, però no pot ser mai l’únic mitjà de contacte, sinó el més selectiu i cuidat.

Hi ha altres mitjans per buscar clients?
Existeixen també altres mitjans per localitzar potencials clients i fer conèixer els productes a possibles interessats:
- Consulta a guies i directoris amb informació internacional de productes i productors
- Consulta de publicacions i/o inserció d’avisos publicitaris especialment dirigits a potencials compradors
- Revistes especialitzades

El contacte final amb el potencial client pot respondre a la publicitat realitzada, a la visita efectuada a la fira o exposició, a contactes previs, (missions comercials, Internet i altres)

Fonts: Aprendiendo a exportar, ICEX

Tècniques per a desxifrar el futur dels negocis (II)

2006-10-31T17:24:00.001+01:00

Per arribar a modificar les coses tal i com ara mateix les veiem i avançar-nos a les tendències futures, existeixen quatre alternatives possibles:

Mirar a través dels ulls d'un extraterrestre

La Terra està habitada per vehicles de quatre rodes que tenen uns esclaus de dues cames anomenats esclaus. Cada matí un soroll desperta als humans per portar als vehicles a un club social anomenat pàrquing mentres els humans treballaven per a mantenir l'estatus dels seus amos.

Comprendre la dualitat: tendència / contratendència

Substituir la visió d'un pèndul per la de l'espiral

Entendre que els extrems tendeixen a la zona central

(anterior -

següent

)

Tècniques per a desxifrar el futur dels negocis (I)

2006-10-31T16:57:00.000+01:00

Existeixen tècniques per a preparar i entrenar la ment per a desxifrar les senyals indicatives de la direcció dels negocis en el futur.

Són tècniques que capaciten per anticipar tendències i prendre decisions alliberant la ment de les assumpcions, pre-judicis i desitjos que la mantenen prisonera.

Existeix l'anomenada ceguera d'atenció: en un experiment es va demanar a un grup de persones que contessin els passes que realitzaven uns jugadors de bàsket en un minut d'emissió. A la meitat de la grabació, un goril.la va irrompre a la canxa i la creuava de costat a costat. La meitat dels participants, no es van adonar d'aquest fet.

Quant més ens obsessionem per alguna cosa, mantenint la ment fixa en una única idea, menys capaços som de percebre els sucessos imprevistos i inesperats.

La mateixa por que el canvi ens inspira ens indueix a rebutjar o a negar la informació que indica la proximitat d'una transformació.

El veritable descobriment no està en buscar diferents paisatges, sinó en mirar amb nous ulls.
Marcel Proust

Thomas Edison pensava que la corrent alterna arribaria a cremar les ciutats.

Els metges dels segle XIX creien que l'ésser humà no podia viatjar a més de 15 milles/h per què inevitablement sagnaria per les orelles i el nas.

Alliberar la ment dels coneixements i les experiències passades és difícil i pot generar por. Però les recompenses poden ser estimulants, excitans i molt gratificants.

(segueix)

Extret del resum de Leaders Summaries del llibre: Futur Think de Edie Weiner i Arnold Brown - Editorial Prentice Hall (setembre 2005)

Cirque du Soleil: estratègia (i II)

2006-10-31T16:42:00.000+01:00

El Cirque du Soleil ha sapigut crear un espectacle innovador nítidament diferenciat de les indústries existents (circ i teatre), ha reduït despeses en els factors en que l'a indústria competia tradicionalment i ha ampliat les fronteres del mercat mitjançant la diversificació del públic al que s'adreça.

El llibre Blue Ocean Strategy explica la necessitat de deixar de costa la competència destructiva entre les empreses. Si volen triomfar en el futur, han d'ampliar horitzons del mercat i han de generar valor a través de la innovació.

Podem trobar un resum d'aquestes estratègies i moltes altres a la web: Leader Summaries.

Cirque du Soleil (I)
Blue Ocean Strategy: How to Create Uncontested Market Space and Make Competition Irrelevant, W. Chan Kim i Renée Mauborgne - Editorial Harvard Business School Press (edició febrer 2005)

Com és un bon líder

2006-10-29T11:01:00.000+01:00

McFarland, Send i Childress

Font UOC

Emprenedors amb força

2006-10-20T00:58:00.000+02:00

Fa uns dies, us comentava l'èxit d'un emprenedor que havia aconseguit el seu somni canviant una casa per un clip. Ara tenim emprenedors més a prop i que a més lluiten pels demés. Consulteu la seva web: 4 Gatos

El seu eslògan enganxa, el transcric textualment en l'idioma original:
"4 gatos somos un grupo de gente que apoyamos diferentes causas con acciones callejeras. Nuestra intención es hacer reflexionar a las personas para que empiecen a actuar. No formamos parte de ninguna ONG y no nos identificamos con ningún partido político. Simplemente, creemos que a veces 4 gatos pueden movilizar a toda la sociedad."

Només fa dos mesos que s'ha creat aquest blog i ja ha aparegut a un dels portals de més pes en màrqueting: Baquia, a més la seva acció ha estat comentada per l'agència Efe. Sorprenent, sobretot tenint en compte que és per una activitat filantròpica. En tan sols 20 dies han aconseguit 872 comentaris.

El seu èxit es deu a la innovació introduïda amb un vídeo fictici del robatori de l'escó de Zapatero per a que s'aixequi per recolzar una manifestació contra la fam.

Me n'alegro que iniciatives com aquesta tinguin tanta repercussió. Haig d'aprendre molt d'aquests emprenedors. Des d'Andorra contribueixo a la difusió del vostre missatge.

Enllaços útils per a emprenedors

2006-10-12T19:55:00.000+02:00

Directoris empreses

http://www.paginas-amarillas.es/
http://www.qdq.com/

Cambres de Comerç

www.camerdata.es/camaras/
www.aedemo.es/aedemo3/index.php Associació Espanyola d’Estudis de Mercat
http://www.icex.es/ Institut de Comerç Exterior

Sociologia

http://www.cis.es/ Centre d’Investigacions Sociològiques
http://www.inforesidencias.com/ Tercera Edat
http://www.imsersomayores.csic.es/

Fires

http://www.afe.es/ Associació de Fires Espanyoles
http://www.semanaverde.org/ Fundació Setmana Verda

Legislació

europa.eu.int/index-es.htm Índex de la pàgna de la Unió Europea en espanyol
http://www.boe.es/ Butlletí Oficial de l’Estat
www.xunta.es/doga Diari Oficial de Galícia
http://www.aeat.es/ Agència Estatal de l’Administració Tributària
http://www.mtas.es/ Ministeri de Treball i Assumptes Socials
http://www.nominalia.com/ Registre de dominis en Internet
http://www.oepm.es/ Registre de Patents i Marques
http://www.agenciaprotecciondatos.org/

Estadístiques

http://www.ine.es/ Institut Nacional d’Estadística
http://www.idescat.net/ Institut Català d’Estadística
http://www.terrassa.org/ Ajuntament de Terrassa
http://www.sadei.es/ Astúries

Franquícies

http://www.franquicia.net/

Creació d’empreses

http://www.guiame.net/
www.ipyme.org/temas
www.el-mundo.es/sudinero/noticias/negocio.html

Marketing i informes d’empreses

http://www.marketing-xxi.com/
http://www.rmc.es/
http://www.dun.es/
http://www.credinsa.com/
www.unibarsa.com/informesu.html
http://www.dbk.es/

Consum

http://www.consumo-inc.es/
http://www.msc.es/ Ministeri de Sanitat i Consum
http://www.ocu.org/ Organització de Consumidors i Usuaris
http://www.icconsum.org/ Institut Català Consum

Trànsit de persones

http://www.geotransito.com/

Emprenedors

www.emprendedorxxi.es/cat/html/guia.htm
www.esade.es/guiame/biblioteca/
http://www.odiseaweb.com/
http://www.winred.com/
http://www.pymes-online.com/
http://www.latinoemprendedores.com/
http://www.iberpyme.net/
http://www.injef.com/
http://www.infonegocio.com/
www.iaf.es/body
biblioteca.uam.es/paginas/ases_lab.html
iei.uv.es/

Estudis

http://www.aecoc.es/ Codi de barres
http://www.egm.es/ Estudi General de Mitjans
http://www.aui.es/ Associació d’Usuaris d’Internet
http://www.injuve.es/ Institut de la Joventut
http://www.lacaixa.es/
http://www.guiame.net/

Premsa

http://www.el-mundo.es/
http://www.recoletos.es/ Expansión
http://www.emprendedores.navegalia.com/
www.ifa.es/empresajoven
http://www.bme.es/
http://www.emprender-en-aragon.es/
http://www.grupomaj.com/
http://www.hachette.es/
http://www.guiame.net/
http://www.alltheweb.com/ Buscador molt interessant

Informes d’empreses

http://www.e-informa.com/
http://www.axesor.es/

Comerç

http://www.calleacalle.com/

Càlculs interessants

http://www.gabilos.com/asp/frames/gabilos.asp?svar=http://www.gabilos.com/comosehace/estudioviabilidad/textoPlaneconomico.html

Fonts d’informació genèriques

http://www.cindoc.csic.es/

Manuals

Fiscalitat del Comerç Exterior

Internacionalització i mà d'obra qualificada

2006-10-11T23:04:00.000+02:00

Un dels punts tractats al darrer esmorzar d’Innovació de l’11 d’octubre va ser la manca de personal qualificat. Alguns dels assistents van proposar que l’Administració Pública actués per captar aquest personal qualificat.

Curiosament, el 7 d’octubre, Expansion y Empleo analitzaven la internacionalització sota aquest prisma.

Reclutar titulats en els mercats emergents, formar-los a Madrid per a enviar-los de nou als seus països d’origen i acometre l’expansió exterior és l’aposta de Thyssenkrupp

El president executiu de Thyssenkrupp Elevator va posar en marxa fa un any el International Managers Program (IPM). Aquest programa recluta joves titulats als països on volen expandir-se, els formen a Madrid (on tenen la central) durant un any de forma gratuïta i realitzen les pràctiques a la companyia. L’objectiu és enviar-los als seus llocs d’origen, però treballant per a Thyssenkrupp.

La selecció ha representat per a l’empresa un gran esforç, de forma directa han invertit 2 milions d’euros. Però aquest any es repeteix la segona edició.

Formar extrangeros en España para que trabajen en sus países

Cirque du Soleil: estratègia (I)

2006-10-07T11:10:00.000+02:00

En l'actualitat, la competitivitat està perfectament definida. Les empreses han de superar els seus rivals amb més quota de mercat. Quants més competidors, les possibilitats de beneficis i creixement disminueixen i els productes s'estandarditzen.

Existeix un altre tipus de competitivitat possible, quan es torna irrelevant. Pensem en el famós Cirque du Soleil. Es va crear al 1984 per un grup d'actors. Les seves representacions han aconseguit arribar a 40 milions de persones a noranta ciutats de tot el planeta.

Crear una empresa relacionada amb el món del circ, no sembla massa bona idea. De fet, el circ, en el seu concepte tradicional, està decaient. El seu públic tradicional, els nens, estan més interessats pels vídeo-jocs.

Abans de que aparegués el Cirque du Soleil, els circs estaven immersos en una lluit per aconseguir els millors pallassos, els millors domadors... Aconseguir el millor cartell. Aquest fet feia incrementar el costos i amb una demanda decreixent, tots s'estaven ensorrant.

Le Cirque du Soleil va trencar les barreres del concepte de circ: van oferir la diversió i l'emoció pròpies de circ (amb els símbols tradicionals: carpa, pallassos i exercicis acrobàtics) i, a més, van afegir la sofisticació i riquesa intel.lectual del teatre (cada representació té un fil argumental, dansa, música composta especialment per a l'ocasió...)

Les representacions del Cirque du Soleil s'adrecen a públics de totes les edats que juntament amb el caràcter únic de cadascuna de les seves gires ha fet augmentar la demanda d'aquest espectacle i de les tarifes (preus semblants al preu d'un teatre)

Extret de Leader summaries

Què vol un client?

2006-10-07T10:54:00.000+02:00

Seth Godin, expert en marketing i escriptor, ha recopilat 10 coses que vol una persona com a client:

- El mateix que tothom, però diferent.
- Un menú on tots els preus no siguin el mateix.
- Més atenció que la persona que s'assenta al seu costat.
- Un preu una mica més baix que l'ofert als altres.
- Un nou model, tenint-lo una miqueta abans que els altres, però només si als altres els agradarà.
- Un seient per una pel.lícula amb totes les entrades venudes.
- Accés al millor servei al client de la botiga, preferentment pel cap de la botiga.
- Ser tractat millor, però no massa millor.
- Que s'adonin de que existeix, però no massa.
- Tenir la raó.

Aquestes 10 claus es poden aprofitar per fer que el client elegeixi la seva empresa, enlloc de la competència.

Seth Godin és admirat i criticat per igual, però no deixa indiferent.

Llegeix el llistat diverses vegades i pensa. Llegeix-la cada vegada que s'hagi de posar al lloc del client i quan es senti d'aquesta manera, descobrirà les claus indispensables que tot empresari ha d'aprofitar pel seu benefici.

Com crear una empresa gasela

2006-09-27T00:25:00.000+02:00

Són poques les empreses de creixement ràpid. Si les estudiem, però, tenen trets característics comuns i s’han convertit en el millor model a imitar.

Són empreses que tenen un creixement sostingut en el temps, ja que les que creixen massa ràpid no es poden adaptar a canvis tan sobtats i es queden pel camí.

Característiques comuns:

Tamany mitjà

PIMES amb estructures lleugeres i flexibles per a adaptar-se a les exigències del mercat en cada moment.

Rendibilitat

Aquestes empreses són capaces d’aconseguir un equilibri sostingut entre creixement sostingut en negoci, en tamany i en beneficis. (Rendibilitat superior al 15%)

Empreses joves

Les empreses gasela solen tenir entre 5 i 10 anys

Creadores de llocs de treball

La seva capacitat per a generar llocs de treball a curt termini s’ha convertit per a molts experts en el factor més distintiu de les gasela.

Com és l’emprenedor d’una empresa gasela?

El do de l’oportunitat

Els fundadors d’aquestes empreses detecten les oportunitats i es mouen. És el cas de Josep Maria Lloreda de KH Lloreda que va transformar la seva empresa familiar de recobriments metàl·lics a produir detergents de gran consum (KH-7 té un 60% de la quota de mercat d’anti-greixos)

Passió pel seu equip

Són promotors que pensen en constituir una empresa important des del principi. Sense equip és impossible créixer. Al triar equip busquen persones que les complementin en tots els sentits. Typsa és una consultora d’enginyeria que ha augmentat la seva plantilla en un 45%,els seus accionistes són els 150 professionals en plantilla.

Ambició per créixer

L’ambició dels emprenedors gasela facilita l’èxit del negoci. Pere Gallés president i fundador d’Europastry va innovar des dels inicis de l’empresa, en ser pionera en la fabricació de pa pre-cuit.

Si vols ampliar la informació, aquest article és un extret de la revista Emprendedores

Vendes vs personalització: els CRM

2006-09-21T10:40:00.000+02:00

Crear o convertir una empresa centrada en els clients no és una tasca senzilla. Requereix reposicionar l’enfocament de previsió de vendes a un altre de satisfacció del client. S’han de crear i executar les demandes del client, enlloc de preveure vendes.

Sovint pensem que si produïm productes o serveis de qualitat, els clients els compraran. Si ens centrem només en el disseny i la fabricació de productes, perdrem importants oportunitats per enriquir els nostres coneixements sobre el que necessiten els nostres clients i per oferir el servei postvenda que els clients necessiten i demanden.

Algunes grans empreses estan adquirint avantatges competitius gràcies a la utilització dels Customer Relationship Management. Els CRM o gestió de relacions amb els clients són paquets informàtics que permeten als usuaris mantenir i actualitzar un registre cada vegada que actuen amb un client.

La major part dels canvis que introdueixen les grans empreses són adoptats per les empreses més petites amb paquets de software adaptats a les necessitats i pressupostos de les PIMES.

Qualsevol PIME que planifiqui una estratègia global a mitjà i llarg termini ha de plantejar-se l’ús dels CRM. La capacitat de les grans empreses per facilitar un servei integral als clients pot convertir-se en l’enemic de les PIMES que tradicionalment oferien un servei molt personalitzat que els seus rivals de major tamany.

Proximidad a los clientes: dejar atras a la competencia con la ECRM, Karen Hynes eMarket Services

Actitud de guanyador vs perdedor

2006-09-21T10:25:00.000+02:00

El GUANYADOR sempre està fent	El PERDEDOR sempre està parlant
El GUANYADOR té un programa d’acció	El PERDEDOR sempre té una excusa per no fer
El GUANYADOR “demana oportunitat per fer-ho”	El PERDEDOR diu: “No és la meva feina”
El GUANYADOR té solucions per a cada problema	El PERDEDOR té un problema per a cada solució
El GUANYADOR fa fàcils les coses difícils	El PERDEDOR fa difícils les coses fàcils
El GUANYADOR diu: “Això pot ser difícil… és possible aconseguir-ho”	El PERDEDOR diu “Això pot ser possible, però és molt difícil que ho faci”
El GUANYADOR es fa gran davant de les dificultats	El PERDEDOR es fa petit davant els inconvenients

Què pot fer un blog per una PIME?

2006-09-17T12:06:00.000+02:00

Una botiga de moda a Oviedo ha creat una comunitat virtual a partir d’un blog. Ofereix notícies sobre moda i tendències, un apartat de consultes, etc. Ha creat una comunitat virtual que li permet projectar-se internacionalment.

Aquest tipus de webs són més interactives i generen més fluxos de visitants que una web escaparat – web on es pengen els productes i serveis sense possibilitat de penjar comentaris o dubtes –

Algunes de les avantatges que es poden destacar del blog per les PIMES són:

- Generació d’una comunitat de persones entorn al teu negoci interessades en allò de que parles, molt relacionat amb allò que vens

- Ser considerat un expert en el teu tema

- Fidelització dels clients que visiten el teu negoci

- El blog pot generar més tràfic que una web estàndard

- Notorietat de marca o negoci

- Augment d’ingressos ordinaris a través de la venda on-line

- Possibilitat de tenir ingressos extraordinaris (publicitat)

- Elevat ROI

- Inversió molt petita

Befana Oviedo

Qué puede hacer un blog por una PYME

El poder de les postals

2006-09-16T10:52:00.000+02:00

Un anònim va escriure: “Els teus clients són els que mantenen les teves portes obertes i pels quals treballes llargues hores per atraure’ls i mantenir-los feliços. Però els dones seguiment a les teus clients nous o existents?”

Les postals són armes que poden retenir els teus clients.

Quan va ser la última vegada que vas anar de compres i vas rebre una postal d’agraïment? Mai? Les postals d’agraïment són utilitzades principalment per familiars i amics. Però l’impacte positiu que tenen quan les utilitzes amb els teus clients nous o existents.

A més del seu impacte positiu, són excel.lents com a eines de retenció. Com no tens temps per estar cara a cara amb cadascun dels teus clients, què millor que enviar postals per fer la feina.

Alguns beneficis són:

- Bona impressió: la teva competència no ho fa
- Explicaran la seva experiència a altres
- Economitzes en despeses d’estudis de mercat
- Retens clients
- Un client feliç compra més sovint

Costa més fer nous clients que mantenir els que ja tens!

Emprendedoras
Mercadeo brillante

Elegir el nom correcte per a la teva empresa (i III)

2006-09-16T10:29:00.000+02:00

Exemple de com un emprenedor va elegir el nom per a la seva empresa: (part 3 de 3)

L’emprenedor es diu Nick Jenkins

- Què va fer?

Considerar com un nom podria treballar com una marca

“Volia que el meu negoci es conegués de boca-orella, així que era important que el nom de la companyia enganxés i es recordés fàcilment. Vaig decidir que només tingués dues síl·labes per a que la gent no l’oblidés i fàcil a nivell fonètic per a que no hi haguessin problemes de transcripció. Moonpig (lluna-porc) és divertit, com les nostres targetes contenen humor – es tracta d’un negoci de targetes de felicitació – Moonpig reuneix els nostres requeriments”

- Què va fer diferent

“Tot i que continuem comercialitzant amb el nom Moonpig, hem canviat el nostre nom d’empresa per Altergraphics. Al 2001 vam rebre capital inversor i els nous accionistes eren reacis a estendre xecs amb el nom Moonpig”

“Hauria estat més fàcil començar l’activitat de l’empresa amb el nom Altergraphics. Moonpig és xistós, bromista i així queda enregistrada la imatge de l’empresa a la web posicionant-nos en el lloc que desitgem al mercat. Però Altergraphics ens proporciona la flexibilitat de desenvolupar altres marques en el futur.”

Business Link
Moonpig

Contactes

2006-09-16T01:01:00.000+02:00

Alguns dels nostres contactes són per tota la vida. Altres només són durant un periode de temps. De vegades arriben gràcies a alguna necessitat que expressem.

Els contactes venen per assistir-te en alguna dificultat, per proporcionar-te guia i suport, per ajudar-te físicament, emocional o espiritual. De vegades actuen amb força i t’obliguen a mantenir-te dret.

Del que t’has d’adonar és de que la teva necessitat ha estat retrobada, el teu desig escoltat. El teu contacte t’ha respost i ara és temps de moure’t.

Et porten una experiència de pau o et fan riure. Probablement t’ensenyaran coses que no has fet mai. Habitualment et donen una quantitat increïble d’alegria. Però només per una temporada.

Una vegada assolida la teva necessitat, la relació canvia. De vegades no en tornes a saber res, de vegades continues la relació.

Després arriba el teu torn de compartir, créixer i aprendre.

Les relacions de tota la vida t’ensenyen diferents lliçons, coses que has de construir per tenir uns fonaments emocionals sòlids. És feina teva acceptar la lliçó, estimar la persona i compartir el que has après en altres relacions i àrees de la teva vida. Es diu que l’amor ennuvola; l’amistat, en canvi, aclareix.

Adaptació d'un missatge enviat per Fernando Manzano de Grow&Win (amic i col.laborador ;D)

Iniciativa, indecisió i les oportunitats

2006-08-08T00:39:00.000+02:00

Sovint sabem què hem de fer, però no ho fem, no emprenem l’acció.
Per què posposem la feina? Què ens atura?

La indecisió i la postergació són dos dels principals obstacles en la consecució dels nostres objectius. L’excés d’anàlisi sol ser una altra bona excusa per la no-acció.

Per evitar emprendre l’acció recorrem a diferents tipus de racionalitzacions. Moltes vegades ens convencem de que és millor quedar-nos en el nostre estat actual, conegut i segur, que córrer el risc d’enfrontar-nos a les conseqüències desconegudes del canvi. Aquesta fase d’incomoditat actua com a element de dissuasió per iniciar l’acció. La por al fracàs ens inhibeix, pensem que emprendre l’acció és més dolorós que aplaçar-la.

A vegades esperem a que ens arribi la motivació per iniciar una tasca, però la motivació no arriba per art de màgia. Quan comencem a aconseguir objectius, aleshores sí que ens sentim motivats per a continuar treballant. Quant més sovint prenem decisions, més fàcil resulta fer-ho.

Altres vegades ens quedem atrapats en la planificació: volem tenir totes les variables sota control, però el control total és una il·lusió, mai el tenim.

“Si volem sentir-nos còmodes, tenir el control i actuar amb eficàcia confiança i valentia, primer hem de sentir-nos incòmodes, no tenir el control i actuar de manera incompetent, sense confiança...”
Dryden, W.

Planificar és necessari, però si no actuem, perdem oportunitats. Només podràs estar segur de la decisió correcta a posteriori. Si emprens l’acció i t’equivoques, sempre pots integrar aquesta experiència de cara al futur. Això és molt més enriquidor que penedir-se d’allò que podries haver fet i mai vas fer.

Si ets massa perfeccionista, perdràs velocitat – important avantatge competitiu.

MProativa

Elegir el nom correcte per a la teva empresa II

2006-08-06T22:49:00.000+02:00

Creant bona impressió (part 2 de 3)

Quan estàs generant idees del possible nom de negoci, inicialment et focalitzes a les teves preferències personals.

En canvi, un apropament objectiu et capacitarà per considerar les preferències del client en primer lloc.

Recorda que el teu nom d’empresa serà el pilar de la teva marca. Ha de treballar correctament on l’utilitzis – telèfon, logotip, senyals, anuncis, uniformes, web i a tots els medis que planifiquis utilitzar per arribar al mercat. Pots consultar una guia bàsica de marques.

Consignes que et poden ajudar a decidir el nom de la teva empresa:
- Vols el nom que reflecteixi l’activitat que fa la teva empresa – neteja, construcció, transport? O alguna seria convenient quelcom més abstracte?
- És una bona idea incloure el teu propi nom?
- Vols un nom de sons tradicionals, de llarga durada i valors passats de moda o un nom modern que suggereixi frescor i innovació?
- Pensa en el futur – rebutja paraules o frases que caducaran ràpidament?
- Si penses treballar a l’exterior, verifica que el nom no signifiqui res inconvenient en les llengües més importants i que són fàcilment llegibles i pronunciables.
- Pensa en els clients – rebutja noms llargs, paraules difícils i amb escriptura inusual.

Business Link

Què busquen els inversors

2006-08-06T22:27:00.000+02:00

“El capital risc no està buscant inversions que proporcionin beneficis tan ràpids com la borsa. El que realment cerquen és trobar emprenedors que transformin els seus projectes en empreses realment grans.”
Bill Ferris
President Executiu, Castle Harlan Australian Mezzanine Partners

Exposar el teu projecte a inversors de capital risc és una bona manera d’identificar les fortaleses i les debilitats del teu pla d’empresa.

Si a una empresa de capital risc li agrada la teva idea, no només obtindràs una font d’ingressos, sinó també la credibilitat per un suport financer més gran. Aquestes noves fonts de capital poden marcar la diferència del teu treball amb els teus clients i proveïdors.

Aquests són els requisits que un inversor cerca en un emprenedor amb una nova idea:

- equip de gestió motivat
- estratègies clares
- mercat gran i acuradament definit
- habilitats demostrades de superar la competició
- innovació
- barreres d’entrada identificades

Què esperar d’un inversor?

Pots esperar les recomanacions dels seus experts per la posada en marxa de la teva empresa.

Els inversors tenen el capital per donar-te suport a llarg termini. Això vol dir que tens els col·laboradors adequats per ajudar-te a aconseguir més suport financer si necessites més capital en un futur.

Posar en marxa una empresa

Ja tenim un nou terme: “Cool Hunters”

2006-08-06T19:15:00.000+02:00

Els “Cool Hunters” dediquen el seu temps a observar quin tipus de vida predomina a cada lloc per explicar-li a les diferents companyies, que desenvolupen els seus productes en funció d’aquests temes.

La clau d’aquesta activitat és trobar les noves tendències i captar les novetats que més endavant demanaran els consumidors. Per a això, s’ha de tenir una ment molt oberta i ser capaç de captar tots els detalls, no només en el món de la moda, sinó també en altres sectors es cerca el seu assessorament.

Nestlé, Fargo, Coca Cola, Sprite, Lucky Strike, MTV, Levi’s... contracten els serveis dels cool hunters.

Quins són els requisits per ser un bon cool hunter:
- ser curiós
- ser creatiu
- escoltar, no jutjar
- informar-se, consumir mitjans tradicionals i emergents
- analitzar els consums culturals
- jugar
- crear
- parlar amb la gent
- viatjar
- detectar els canvis
- sintonitzar diferents actituds, idees i desigs dels individus, nous i latents

Emprenedors, si volem tenir èxit, hem de ser uns bons caçadors de tendències, preneu nota i llancem-nos al carrer!

El Espectador
Filosofitis

Resultats enquestes de satisfacció de la cloenda i del blog

2006-08-06T18:43:00.000+02:00

El passat mes de juny es va clausurar l’edició del taller d’emprenedors del 2006.

Al taller van participar 14 emprenedors, dels quals un 80% van finalitzar el curs.

El 82% van assistir a l’acte de cloenda i els resultats d’aquesta enquesta els hem d’agrair a un 78% dels assistents:

Les puntuacions han anat de l’1 al 5 i els resultats són els següents:

Valoració de l’acte de cloenda
3,9 punts

T’agradaria que es fessin més trobades d’emprenedors?
100% Sí

Satisfacció del taller d’emprenedors
4 punts

Què és el que t’ha quedat més clar dels temes desenvolupats al taller?
57% Temes de màrqueting
29% Estratègia i organització
14% Reflexió

Què és el que t’ha quedat menys clar dels temes tractats?
57% Economia i finances
42% NS/NC
14% Jurídica

Consideres que el Business Plan és una eina útil?
100% Sí

Faries un altre taller?
86% Sí

Pagaries per un altre taller?
57% Depèn del preu
29% Sí
14% No

Faries algun seminari o alguna altra formació sobre gestió?
100% Sí

Sobre quin tema?
44% Economia i finances
28% Estratègia i gestió
14% Màrqueting
14% RRHH

Pots valorar el blog?
3,9 punts

Vols continuar rebent el butlletí quinzenal?
87% Sí

Quins temes t’agradaria que es desenvolupessin?
28% Emprenedors en general
14% Ajuda i consells
14% Màrqueting
14% RRHH
30% NS/NC

Elegir el nom correcte per a la teva empresa I

2006-08-06T18:02:00.000+02:00

Guia per elegir el bon nom per la teva empresa (part 1 de 3)

Introducció

Elegir el nom pel teu negoci és creatiu i un procés agradable. Els compradors percebran molt del teu negoci pel seu nom i les primeres impressions compten.

Tot i que és important impregnar la teva personalitat al nom del teu negoci, s’han de considerar altres variables. Ser objectiu i elegir un nom que reflecteixi la teva estratègia pot ser més valuós, especialment amb el desenvolupament de la teva empresa.

Aquesta guia t’ensenyarà com crear la bona impressió, com aconseguir el teu nom d’empresa, considerar si el teu nom d’empresa serà la teva marca i tenir el teu nom a la xarxa. També es consideraran els noms de companyia més adequats pels diferents tipus d’empresa que es poden constituir.

Business Link

Principis de com atendre a un client

2006-08-05T21:05:00.000+02:00

Vint-i-quatre actuacions d’un amfitrió venedor:

1. S’avança a la salutació del seu client presentant-se?
2. Porta el seu nom ben visible i amb una dimensió suficient per a que el client pugui llegir-lo?
3. Tracta al client pel seu nom?
4. S’interessa per la situació del client?
5. Domina l’àlbum de capritxos del client?
6. Satisfà excepcions possibles dels clients?
7. Busca “SUBSTITUTS” als desitjos dels clients no satisfets?
8. Ven complements als clients?
9. Està atent per vendre “REPETICIONS” als clients quan aquest mostri la seva satisfacció?
10. Ven al client “SERVEIS I OCIS INTERNS”?
11. Ven al client “SERVEIS I OCIS EXTERNS”?
12. S’avança a solucionar les dificultats del client?
13. Acompanya al client a les destinacions internes del seu establiment?
14. Explica al client el funcionament de les instal·lacions del seu establiment?
15. S’interessa per la satisfacció del client una vegada ha arribat a l’habitació?
16. Felicita al client pels seus efemèrides?
17. Evita les cues, avisant a d’altres amfitrions venedors d’altres departaments?
18. Es presta per evitar cues?
19. Accelera les seves actuacions per guanyar agilitat en el servei?
20. Comprova la resolució de les sol·licituds del client al departament de manteniment?
21. Saluda al client amb rictus amable i verbalització de la salutació quan es creuen?
22. Tracta als components de la resta de departaments com a clients interns?
23. Avisa amb temps suficient als clients dels possibles inconvenients?
24. Acomiada personalment al client, oferint-li la propera oferta?

Si vostè ha contestat afirmativament a totes les preguntes, vostè està “FIDELITZANT ELS SEUS CLIENTS” aconseguint que el recomanin en el seu cercle social.

Si pel contrari, vostè ha contestat de forma alterna entre el Sí (sempre) i el No (mai i/o a vegades), vostè tindrà la necessitat de “SORTIR A VENDRE A DESCONEGUTS” que sempre demanaran “PREUS BAIXOS”

Si vostè desitja tenir “ÈXIT SOSTINGUT” en el seu treball diari, haurà de formar al seu personal, per a que vulguin i sàpiguin “ACTUAR COM A VERITABLES AMFITRIONS VENEDORS"

Extracte de la columna d’opinió ¡Están de nosotros hasta el gorro! del Sr. Doménech Biosca Vidal a Hosteltur

Negociar i comunicar

2006-08-01T02:44:00.000+02:00

Dues parts negocien quan faciliten o proporcionen un acord sobre qüestions que interessen per igual, però sobre les quals es posseeix una òptica o visió diferent.

Sovint ens trobem obstacles –propis o aliens – per assumir el canvi d’òptica que proposa el negociar.

Negociar significa tenir una percepció adulta sobre un conflicte: saber conciliar sense creure que per aquest motiu s’ha perdut terreny denota un perfil adult indispensable en tota activitat negociadora.

Per començar, preguntem-nos sobre què podem o sabem negociar.

Negociar és saber prendre decisions i assumir canvis sense creure que estem claudicant sobre les nostres postures, idees o principis.

Esforçar-se per tenir raó, per tenir la última paraula, sovint ens fa sentir segurs i fins i tot omnipotents. Però aquests esforços tenen algun valor? Amb aquesta postura es mantindrà la nostra autoestima inalterable? Ens debiliten els canvis?

No creure que tenim la raó absoluta pot generar un canvi de posició òptim i a més propiciar la possibilitat de generar un bon diàleg, facilitador de l’activitat negociadora.

A partir d’una nova visió del conflicte es poden canviar les actituds competitives per unes de cooperatives que ens permetran crear un estil alternatiu mediador entre els extrems.
Com comunicar a l’altre? Com crear un nou canal que afavoreixi el processament del conflicte?
S’ha d’emprendre el diàleg des de “l’escolta activa”. Aquest fet tindrà a veure amb prestar atenció a les preocupacions, els dubtes, els pors, les il·lusions i necessitats que l’altre porti a la taula de negociació.

Si som capaços d’atendre aquestes qüestions, estarem predisposats a posar en marxa la “capacitat d’escolta activa” que facilitarà al nostre interlocutor posar sobre la taula el seu sentiment en relació amb l’objecte o qüestió base del conflicte.

Connectar-nos amb les persones sota aquesta nova modalitat d’escolta, ens permet anar més enllà del problema i connectar-nos amb allò que realment ens vol transmetre l’altra persona.

La importancia de lo negociable

Què necessites per créixer?

2006-08-01T01:49:00.000+02:00

“La manera de créixer és tan fàcil com augmentar la quota de mercat. Depèn de l’ús temps i dels diners. No malgastar ni un ni l’altre, sinó fer un ús equilibrat dels dos”

Benjamin Franklin

Pot ser que tinguis una companyia forta amb una història del creixement constant. També pot ser que siguis un emprenedor amb idees, però sense cap èxit a destacar.

En qualsevol dels casos, has de trobar la perspectiva del creixement ràpid – i també valorar el risc de les oportunitats amb els recursos disponibles. Has de decidir com gestionar el teu creixement sense posar en perill la teva empresa. Per que o creixes o algú altre prendrà les oportunitats en el teu lloc.

Necessites una estratègia financera sòlida. Fins ara has utilitzat les ajudes dels bancs o de socis financers per aconseguir arribar a les teves fites. Aquest suport només t’ajuda a curt termini i, a més, els pagaments d’interessos perjudiquen el teu flux de tresoreria.

Un creixement important requereix una ampliació de capital amb el que puguis comptar a llarg termini. Aquesta injecció de capital li podria donar a la teva companyia una estructura de capital estable per poder actuar sobre els plans de negoci.
Trobar una nova font de recursos pot reduir la teva dependència envers el banc i proporcionar més flexibilitat. Elegir el soci adequat et pot donar la llibertat per aconseguir les teves metes.

Posar en marxa una empresa

Emprendre en temps de crisis amb valors

2006-08-01T01:38:00.000+02:00

Al 1920, un alemany de 20 anys va tenir la idea de fabricar les sabatilles esportives que millor s’adaptessin a les necessitats de cada atleta.

Ens hem d’ubicar a la seva època, després de la Primera Guerra Mundial, mitja Europa derruïda i amb recursos escassos. Aquest emprenedor va decidir dedicar-se a la producció de material per a l’esport.

Aviat va centrar la seva feina a les disciplines clàssiques de l’atletisme i a mitjans dels anys 30 ja estava experimentant amb claus.

Al 1936, un atleta de color guanyava quatre medalles d’or als Jocs Olímpics de Berlín amb unes sabatilles fabricades per un alemany davant els ulls de Hitler.

Amb la Segona Guerra Mundial, aquest innovador va haver de tancar la seva empresa i al 1947 torna a obrir-la aprofitant l’experiència adquirida i refrescant-la amb noves idees. Les primeres sabatilles produïdes en aquesta segona etapa es van fabricar amb lona i cautxú dels dipòsits americans.

Al 1954, la selecció alemanya de futbol guanyava la Copa del Món amb unes botes de claus recanviables fabricades per aquest alemany.

Adolf Dassler era un atleta apassionat. Des dels seus inicis va estar en contacte directe amb esportistes professionals i sempre present en els esdeveniments esportius més importants. Va decidir batejar la seva empresa amb una composició del diminutiu del seu nom i del seu cognom: Adi Das.

Va fundar una empresa i va morir al 1978 deixant una empresa líder a nivell mundial, una marca amb una força increïble, sinònim d’esport i qualitat, desig de tots els esportistes del món i sobretot amb uns valors que no han canviat avui dia:

- Autenticitat
- Passió
- Innovació
- Compromís
- Honestedat
- Experiència

Valores para el éxito: el caso de Adidas

Un clip per una casa

2006-07-12T17:43:00.000+02:00

Publicat al País d'avui:

“Vull canviar aquest clip vermell per alguna cosa més gran o millor. Un bolígraf, una cullera o potser una bota. Si promets canviar amb mi, prometo anar fins on estiguis. Continuaré la cadena d’intercanvis fins que aconsegueixi una casa o una illa. O una casa o una illa, imagina”
Kyle MacDonald, un candenc de 26 anys va penjar aquest anunci a la web craigslist.com fa exactament un any.

Avui rebrà les claus d’una casa a Kipling (Saskatchewan), un poble canadenc d’un miler d’habitants. L’alcalde de la població va conèixer la història del Kyle i va decidir oferir-li una vivenda per a que la publicitat del disparatat intercanvi l’ajudés a fer conèixer el poble a nivell internacional.

MacDonald té un blog oneredpaperclip.blogspot.com on explica la seva aventura. Quan era petit jugaven al joc major o millor que consistia en recórrer el veïnat intentant canviar coses. “No sabia quan podria trigar en aconseguir la casa, tampoc si seria possible, però vaig pensar que si era persistent, al final l’aconseguiria”

MacDonald va canviar el seu clip vermell per un bolígraf en forma de peix. Després un pom de porta de ceràmica que va canviar a Seattle. A continuació un generador vermell per un barril de cervesa i una moto de neu que va tornar a canviar per unes vacances gratis a Yahk.

A mida que realitzava els intercanvis personalment, ho anava escrivint al seu blog. Va viatjar per USA i Canadà i es feia fotos amb cadascun dels protagonistes de la transacció. Va obtenir un contracte amb una discogràfica, un sopar amb el cantant Alice Cooper i fins i tot un paper en una pel·lícula dirigida per Corbin Bernsen. Aquest va ser el darrer pas que el va conduir a Kipling.
L’alcalde de la localitat explica que són una comunitat petita que intenta promoure amb el turisme i se li ha acudit que pot aprofitar el paper a la pel·lícula per fer un casting a nivell internacional per trobar l’actor que substitueixi al Kyle.

Inversió

2006-07-12T16:41:00.000+02:00

“Vam intentar sense èxit convèncer a dues altres reconegudes companyies que ens financessin mentre desenvolupàvem l’ordinador personal. Vam perdre molt de temps i no ho vam aconseguir. La nostra darrera possibilitat era fer-ho nosaltres mateixos”
Steve Jobs
Fundador de Apple

La mà d’obra qualificada, els productes i les habilitats comercials et poden dur molt lluny. Però necessitaràs diners per construir la teva companyia i necessitaràs invertir en diverses etapes a

mida que creix la teva empresa.

Pocs negocis poden créixer amb èxit amb l’auto finançament. La majoria confia en capital extern. Sovint, però, aquest capital extern no és suficient i hauràs de trobar els socis adequats per ajudar-te a aconseguir els teus objectius.

Si només necessites una petita quantitat de diners i tens alguns actius, ho pots intentar en un banc. Però si la teva idea no té patrimoni que el recolzi i és molt innovadora, necessitaràs un inversor experimentat que sàpiga orientar companyies joves cap a l’èxit a llarg termini.

Necessitaràs diners intel·ligents amb experiència i capacitats. Els Business Angels poden ser una alternativa, alguns han creat associacions i quan decideixen invertir en una nova empresa, també aporten el seu coneixement del mercat, de les xarxes i de l’experiència d’altres empreses triomfadores.

Posar en marxa una empresa

5 maneres d'iniciar una empresa sense deixar de treballar

2006-07-04T00:21:00.000+02:00

1. Utilitza el teu salari com a fons d’inversió

Retalla una mica els discrets estalvis i utilitza aquests diners per finançar la teva start-up. Recorda els teus temps d’estudiant pobre i intenta mantenir la despesa mínima per estalviar diners.

2. Transforma els teus desitjos en un Business Plan
Molts aspirants a emprenedor acudeixen amb el desig, però sense idea. Atura’t i troba el negoci que es construirà a partir dels teus coneixements. Si estàs treballant, troba les coses que no funcionen correctament en la teva empresa o indústria i intenta imaginar-te un negoci que es fes càrrec d’aquest problema. Alguns experts solen dir que les millors idees empresarials són aquelles que s’encarreguen del dolor de la gent.

3. Fes del teu superior un tester
Sovint les teves bones idees no estan incloses als plans del teu superior. Si ets honest amb ell, et podrien deixar desenvolupar el negoci i donar-te algun temps de transició. El personal competent és difícil de trobar, probablement seran flexibles amb tu. Passa més sovint del que penses.

4. Aprofita’t de la reputació de la teva companyia

Els inversors volen veure experiència. Encara que no hagis iniciat cap empresa, si tens uns bons informes de l’experiència dels teus treballadors i de la teva pròpia probablement serà suficient per ells.

5. Converteix el teu empleat en un soci del negoci

No és la fórmula més comú, però sovint és efectiva. No la descartis!

La feina ideal

2006-07-04T00:17:00.000+02:00

Gairebé tothom somnia amb la seva feina ideal, una feina amb la que gaudíssim. Segur que alguna vegada has pensat: “Tant de bo em paguessin per fer això!”

La teva feina ideal és aquella que fas encara que no et paguin.

I si aquest somni es pogués fer realitat?

Sembla difícil d’aconseguir?

Has de tenir present que tot està en la ment i que acabaràs convertint la teva vida en allò que pensis d’ella.

Fes la prova:

A partir d’ara, fora d’hores de feina, cobra per tot allò que t’haurien de pagar. Encara que facis aquella tasca per plaer, si algú la vol, que la pagui. Et sorprendràs a tu mateix dels resultats.

Recorda que els pensaments positius construeixen, mentre que les idees catastròfiques ennuvolen la mirada i ajuden al fracàs.

Acostumat a considerar cada nou dia com una nova oportunitat d’accedir al que no vas poder fer ahir. Què importa que vas fer en el passat? Has de viure el present. El passat i el futur són miratges de la nostra imaginació. El dia a dia et permet començar, avançar i enllestir els projectes.

Pensa que els fracassos comencen pel neguit de posar en dubte el teu potencial. Cada error, cada ensopegada és una oportunitat d’aprendre i superar-te. Les lliçons més importants de la vida venen d’un gran fracàs. Imagina’t l’oportunitat que t’estàs perdent.
Avui, ara és un bon moment per avançar cap a l’èxit, per fer allò que vols, per tirar endavant i no mirar enrere. Recorda que el passat i el futur no existeixen, només existeix l’ara.

Defineix el pla de màrqueting

2006-07-04T00:14:00.000+02:00

'Cap venda es pot dur a terme si el comprador no aprecia el valor de la mercaderia. Una companyia com la nostra, que constantment desenvolupa nous productes, ha de tenir la capacitat d’educar als clients'
Akio Morita
Soci, Sony Corporation

El màrqueting és un dels requeriments més mal entès per l’èxit en els negocis. No es tracta de vendre, sinó de comunicar.

Per fer funcionar les teves idees, necessites conèixer què vendre, a qui vendre i com vendre. És a dir, identifica els teus clients i entén les seves necessitats. També significa troba la millor manera de comunicar els beneficis que els reportaran els teus productes – i per quin motiu tu ofereixes quelcom millor que els teus competidors.

Abans de saber si tens una oportunitat real de negoci, has de saber si els teus clients voldran pagar pel que ofereixes.

Posar en marxa una empresa

Conferència Sr. Diego Torres

2006-06-14T23:17:00.000+02:00

Els assistents a la cloenda del taller d'emprenedors d'aquest any vam tenir l'oportunitat d'assistir a la conferència que ens va oferir el Sr. Diego Torres de l'Institut Noos.

Vaig prendre nota d'algunes de les frases o pensaments que més em van cridar l'atenció i tinc la necessitat de compartir-les amb tots vosaltres:

"L'esperit emprenedor està definit per persones que es fixen més en les oportunitats que en els recursos."

"Com són els emprenedors que han creat una empresa i han aconseguit un creixement ràpid?
1. Amb ambició i objectius ambiciosos
2. Especialitzant-se
3. Extenent el mercat geogràfic - globalització
4. Diferenciant-se amb algun avantatge competitiu
5. Coneixent i relacionant-se amb els clients
6. Experimentant i innovant
7. Planificant i reflexionant - apartar-se del soroll del dia a dia
8. Amb intel-ligència - les decisions es prenen a partir de dades i estudis
9. Amb organitzacions capaces per créixer
10. I amb un bon líder"

Diego espero que els meus apunts reflecteixin allò que volies expressar.

Decidir els productes adequats

2006-06-14T23:07:00.000+02:00

Lliurar els millors productes.

"La millor oportunitat per triomfar és descobrir què necessita el públic i tenir aquesta qualitat per entendre la naturalesa humana" Henry Ford Founder, Ford Motor Company

El teu repte és guanyar l'acceptació dels clients en un mercat que probablement és altament competitiu i està saturat.

L'èxit depèn de la teva capacitat d'identificar nínxols en el mercat i anticipar-te als desitjos relas dels teus clients. Crear el producte idoni i aconseguir part de la quota de mercat és una tasca difícil. Cap producte o servei, per bons que siguin, es vendran per sí sols.

La importància de presentar-se correctament

2006-06-14T22:58:00.000+02:00

Diuen que la primera impressió és la que queda o que si hem de presentar un projecte hem de passar la prova de l’ascensor: en el temps que triga en pujar o baixar un ascensor, hem de captar l’atenció del nostre interlocutor.

Tom Peters afirma que la MARCA ets TU, però saps com presentar-te correctament?

Com et presentes als altres? És una pregunta amb una resposta difícil, però si segueixes llegint potser trobes la resposta i el camí per millorar-ho.

1. Pensa en una altra persona. Com és? Com la classificaries dins de les categories personals que utilitzes per ubicar els altres?

Classifiquem als altres dins de categories, per tant hem de suposar que els altres també ens classifiquen. Així que has de preparar la informació que transmets.

2. Ara elegeix la informació més rellevant.

És evident que hauràs de seleccionar la informació segons el teu interlocutor. Agafem el meu currículum, per exemple.

Si m’haig de presentar per fer un curs d’emprenedors, a ningú li interessarà que sigui tècnica en rocòdrom o els meus títols d’idiomes. Primer hauré de triar la informació rellevant.

3. Com presentar-la
Em puc presentar com “Experta en Sostenibilitat, que ofereix formació i escriu articles a un blog” És correcte, però no transmet gran cosa i no és distintiu.

Provaré una altra manera: “Experta en sostenibilitat, àmplia experiència en departaments de direcció d’empresa en importants empreses andorranes. Coordinadora d’activitates i fòrums d’emprendedors a la UOC i del blog Andorra emprèn patrocinat pel Govern andorrà i Andbanc.

En la actualitat, elabora el seu pla d’empresa per desenvolupar una comunitat virtual per dones emprenedores. Publica articles en el blog Andorra emprèn.”

Què us sembla?

Podeu tenir més instruccions al següent enllaç:
Grow&win

Cloenda Taller emprenedors

2006-06-06T00:14:00.000+02:00

L’acte es va iniciar amb una presentació dels plans executius dels emprenedors de la sisena edició del taller. Emprenedors i experts es barrejaven en taules de treball que van crear un ambient més distès i personalitzat.

Els emprenedors van tenir l’oportunitat de rebre els consells i valoracions de reconeguts professionals del món empresarial.

Una vegada alliberat l’estrès, l’esdeveniment va adquirir un to més formal i els assistents van gaudir d’unes paraules del Sr. Jaume Sabaté – director d’Andbanc – i del Sr. Daniel Bastida – director del Departament de Projectes Estratègics del Govern d’Andorra -.

Finalment, el Sr. Francesc Robert organitzador del taller des dels seus inicis a l’any 1999 va fer un breu balanç del resultat d’aquests anys i va donar pas a una interessant xerrada del Sr. Diego Torres de l’Institut Noos.

Titulars destacats a la premsa:
El Periòdic d'Andorra destaca que el 44% dels projectes del Taller d’Emprenedors s’acaben transformant en una empresa.

Trobar la gent adequada

2006-05-30T21:31:00.000+02:00

“Pots ser el director de la companyia, però no pots estar sempre present per dirigir. Has de delegar en caps, responsables i persones intel·ligents que siguin capaces de moure’s ràpid, arriscar-se i assumir decisions similars a les teves. Contractar gent que pensi com tu i tractar-los bé és vital.”

Estee Lauder

La teva empresa no pot triomfar sense l’equip correcte. Per posar en marxa els teus plans necessites empleats que:

- S’automotivin
- Siguin honestos
- Competitius
- Estiguin segurs d’ells mateixos
- Tinguin pensaments clars

Per que aquestes persones seran les que dirigiran els teus equips per tu, han de ser capaces de motivar els seus col·legues i demostrar el seu compromís amb treball dur.

Una forma d’incrementar les teves possibilitats de triomf és trobar un equip que ja hagi treballat conjuntament i que hagi assumit responsabilitats financeres – incrementar la facturació, cash flow, beneficis, etc. – en el passat.

continua

Pot créixer un país on es fan coses en contra de l’esperit empresarial?

2006-05-30T21:10:00.000+02:00

(o el que és el mateix, on no s’innova?)

El planeta cada dia és més petit en el món dels negocis. Trobem competidors d’altres continents al nostre mercat. A més, únicament confiem en els gerents i professionals graduats a les millors universitats.

Però aquests líders no poden gestionar la qualitat d’innovació que requereixen les organitzacions i les empreses amb èxit. Necessiten altres professionals.

En l’actualitat es parla de la necessitat del fenomen d’intersecció i integració entre dues disciplines o ciències, com per exemple la convergència digital-econòmica. Però d’aquest tema no es parla massa a les universitats on encara es parla de la “mono-professió” com a especialitat.

Les economies dels països que encara es basen en els recursos naturals han de produir més per guanyar el mateix. Mentre la seva població cada vegada és més i més pobre. Un agricultor ha de produir tres vegades més gra per obtenir el mateix ingrés que fa cinquanta anys sense tenir en compte la inflació.

Amb les idees és diferent. Quant més difoses siguin, més valuoses es tornen. De tal manera que els que produeixen més coneixement es tornen més rics. I els coneixements nous requereixen tenir en compte dues paraules: innovar i adoptar.

Totes dues estan relacionades amb el nivell de desenvolupament del coneixement i també tenen relació amb els líders i gerents que tenen la capacitat d’implementar noves pràctiques organitzatives com a conseqüència de les innovacions.

Hannan & Freeman proposen una teoria de desenvolupament empresarial i d’organització basat en el món de la genètica. Segons aquests autors, les organitzacions només poden sobreviure si tenen una selecció d’espècie. Si no ho fessin, podrien desaparèixer. Les empreses poden mutar-se per sobreviure.

Tots els països desenvolupats tenen sòlides organitzacions empresarials que tenen èxit més enllà de les seves fronteres:

- Bèlgica: AGFA
- USA: Microsoft i McDonald’s
- França: Citröen
- Italia: Fiat
- Alemania: Mercedes Benz i Bayer
- Regne Unit: Rolls Royce
-Japó: Toyota

Com podria progressar Andorra?

Schumpeter presenta la següent proposta: “ L’Innovador és qui realment motoritza i posa en marxa la creació de riquesa. És l’Innovador qui ha d’estar en condicions de seguir amb la seva idea. També és l’Innovador que ha de fer front a les despeses administratives abans de poder emetre ni una sola factura. També en un món eminentment digital, és l’emprenedor que s’ha de desplaçar personalment per gestionar els tràmits. I tot això, ha d’estar recolzat per una bona font de finançament.”

L’esperit innovador i empresarial es pot aturar per les contínues limitacions que es presenten, no per la personalitat dels emprenedors, sinó per un context inhibidor que pot col·laborar a la seva extinció o desenvolupament.

Fa 100 anys la presidència dels USA es va dedicar a investigar les característiques personals dels potencials emprenedors i empresaris. Fruit d’aquest estudi es van crear les condicions necessàries per recolzar el desenvolupament final dels empresaris en potència. Una gran proporció de PIMES té com a soci fundador un estranger que no ha trobat l’oportunitat de desenvolupar-se en el seu propi país d’origen. En els propers 10 anys, aquests estrangers generaran treball per més de tres nord-americans.

The Od Institute

Actitud davant dels problemes

2006-05-28T20:48:00.000+02:00

Hi havia un rei que tenia un conseller que davant circumstàncies adverses sempre deia:

“Què bé! Què bé! Què bé!”

Un dia de cacera el rei es va tallar un dit del peu i el conseller va exclamar:

“Què bé! Què bé! Què bé!”

El rei cansat d’aquesta actitud el va acomiadar i el conseller va respondre:

“Què bé! Què bé! Què bé!”

Temps després, el rei va ser capturat per una altra tribu per sacrificar-lo davant del seu déu. Quan el preparaven per al ritual, van veure que lo faltava un dit del peu i van decidir que no era digne per a la seva divinitat per estar incomplet, i el van deixar en llibertat.

El rei ara entenia les paraules del conseller i va pensar:

“Què bé que hagi perdut el dit gruixut del peu, del contrari ja estaria mort”

Va manar que cridessin al conseller al palau i li va agrair. Però abans li va demanar per què va dir: “Què bé!” quan el va acomiadar.

El conseller va respondre: “Si no m’haguessiu acomiadat, hauria estat amb vos i encara que a vos el l’alliberessin, a mi m’haguessin sacrificat”

Conclusió:

1. Per a qualsevol dificultat existeix una raó que ens sol escapar a la nostra perspectiva i que no entenem en el moment.
2. La vida és un aprenentatge permanent: tot estudiant rep primer la lliçó i després els problemes per resoldre. En la vida real és a la inversa: primer ens deixen problemes per resoldre i després hem de deduir la lliçó.
3. Per què és tan difícil enfrontar els problemes amb una actitud positiva? Per la distància entre tu i el problema. Imagina que patines remolcat per un vehicle. Si la corda és massa curta entre el vehicle i tu, segurament no veuràs amb antel.lació els bonys de la carretera i et faràs mal.
4. Mira-ho de lluny, allarga la corda davant els problemes i la propera vegada que t’enfrontis a una dificultat podràs dir com el conseller del rei:

“Què bé! Què bé! Què bé!”

Posar en marxa una empresa

2006-05-28T20:25:00.000+02:00

Posar en marxa una empresa pot ser el moment més satisfactori i emocionant de la teva vida. Però també pot ser el desafiament més dur al qual t’hagis d’enfrontar.

Necessites coratge per construir una nova empresa quan comences sense res, a excepció de la teva idea. Emprens un viatge de treball dur i riscos desconeguts. Però així és com han començat les empreses més grans del món, i és la manera de transformar la teva idea en un negoci real.

No existeix un model que garanteixi l’èxit. Cada emprenedor construeix la seva empresa de formes diferents. Però pots gestionar els teus riscos i planificar el creixement.

Els ingredients per triomfar són: l’equip adequat, productes sòlids, màrqueting efectiu i, per suposat, una petita quantitat per invertir.

Aquest és l’índex d’una de les moltes guies que es poden trobar per iniciar un negoci. Utilitzar-la ens ampliarà perspectives:

- Trobar la gent adequada: les qualitats que necessites buscar
- Decidir els productes adequats: planifica per guanyar l’acceptació del mercat
- Defineix el pla de màrqueting: no és només vendre
- Inversió: els diners invertits et poden portar al límit
- Què necessites per créixer: construeix els teus recursos segons les oportunitats
- Què busquen els inversors: com els inversors assessoren noves oportunitats
- De qui necessites ajuda? El valor dels directors independents
- Saber vendre. Quina és la teva estratègia de sortida?

continua
AVCAL

Eines útils del Google

2006-05-25T00:18:00.000+02:00

Google, el principal cercador d’Internet, ens té acostumats a treure de quan en quan nous serveis. La majoria dels casos, surten del seu laboratori on posen a prova serveis amb els seus usuaris, per veure si finalment pot tenir èxit.

Aquesta estratègia permet conèixer la funcionalitat i l’èxit de les seves iniciatives abans d’oferir-les com a producte finalitzat.

Una d’aquestes novetats és el Google Trends.

Una part representativa dels internautes usen el servei de Google, Google pot saber quin tipus de cerques es realitzen i quines tendències existeixen en un període prolongat en el temps.

Per exemple, si busquem el terme que ens interessi especialment, Google Trends ens mostrarà l’històric de cerques d’aquest terme, així com la possibilitat de filtrar-lo per idiomes, regions i ciutats. A més, mostra els enllaços o notícies més representatives dels mateixos. Una altra opció interessant és la possibilitat de comparar dos termes.

Per tant, és un servei molt interessant que pot servir a professionals per fer seguiments de determinades paraules claus del seu negoci, per fer estudis de mercat, etc.

Infonomia

El risc de no arriscar

2006-05-25T00:15:00.000+02:00

“Començar un projecte empresarial sense res és bo. T’obliga a extremar els teus sentits per utilitzar el més poderós: LA IMAGINACIÓ. Per què necessàriament tot s’ha de fer sempre igual? Com a gestors, ens paguen per aprendre o més aviat per reaprendre sistemàticament?”

Afirma Fèlix Tena, president de la cadena de joguines Imaginarium, que ha basat el model de negoci en la recuperació d’un espai de connexió entre els nens i els seus progenitors.

Aquest dirigent comenta: “A Imaginarium ens titllen d’inconformistes. Lluny de semblar-me malament, em sembla un elogi. Des de l’inconformisme, des de la pregunta, des de la insatisfacció neix la millora, l’ànsia de veure les coses des d’un altre punt de vista. Des de l’inconformisme neix la la innovació. En un mercat excessivament acomodat, com es pot sobreviure sense ser diferent! Per un altre costat, et sents molt emprenedor, crees un model basat en la diferència. Es converteix en referent i et copien, banalitzant el teu concepte.

La resposta a aquest bucle infernal és o l’abandonament o la frescor de la sistemàtica innovació. Per nosaltres no existeix cap futur per a una organització sense ser ella mateixa un bucle networkitzat de fluxos d’idees i, a partir d’aquí, una màquina precisa d’execució. Sempre des de l’inconformisme admès que el que demà crees no serveix per al pròxim dia”

Especial d’El Periódico del 17 de febrer del 2006

Actitud de perdedor

2006-05-22T00:40:00.000+02:00

El Mariscal Foch deia:

"Noranta mil homes derrotats retrocedeixen davant noranta mil conquistadors, només per que ja s’han cansat de lluitar, per que ja no creuen en la victòria, per que estan desmoralitzats"

Físicament no estaven derrotats, però sí mentalment. Quan la idea de la derrota predomina en la ment, ja no hi ha remei.
No et cansis de lluitar, has de creure en la victòria, resisteix-te a las influències desmoralitzadores i recorda que posseeixes les facultats i potències necessàries per arribar a l’èxit.

En nosaltres mateixos es troba el triomf o la derrota. Hi haurà vegades que et sentiràs derrotat, no importa el que facis. I quan succeeix, en lloc de deixar-se caure al terra, aprèn quelcom.
Preguntat: Què hi ha de bo en això? Què puc aprendre? Com és que sovint ens arrosseguem pel món, com amb una càrrega de complexos, desànims i depressions?

Com explicar les poques vegades que aconseguim una vida plena, relaxada, feliç? El motiu és senzill. Abans d’utilitzar el mòbil ens posem a aprendre la forma de fer-lo servir per eviatr-nos complicacions. Encanvi, ningú ens ha ensenyat a utilitzar la nostra “màquina” correctament.

Solament usem una dècima part de la seva capacitat. Això vol dir que ens hem d’ocupar de mateixos, de descobrir els tresors i recursos sense límit que tenim dins i no aprofitem.

L’especialització per fer front a la competència

2006-05-22T00:18:00.000+02:00

Un exemple de com especialitzar-se amb èxit és el de l’empresa catalana Medilast. El tèxtil és un sector molt danyat per l’entrada de mercaderies xineses. Les manufactures asiàtiques han entrat a la Comunitat Europea arrasant el mercat amb productes barats.

Però Medilast s’ha concentrat en la producció de mitjons llargs, especials per diferents tipus d’esports: bàsquet, atletisme, esquí, futbol. Golf, senderisme, tenis i snowboard.

Però, on està el secret? La diferència sobre els milers de mitjons vinguts d’Àsia és la tècnica de compressió gradual que permet personalitzar el producte en diverses talles a partir del pes, l’alçada i el perímetre dels bessons de la cama del client. Segons el tipus d’esport, la peça incorpora reforços per augmentar la pressió on sigui més necessària, assegurant una major oxigenació de la cama i del peu i retardant la producció d’àcid lacti. I per si fos poc, un doble teixit que evapora la suor cap a l’exterior.

El resultat és un major confort per l’esportista que augmenta el seu rendiment i ajuda a prevenir lesions. Així es diferencia aquesta empresa tèxtil segons els seus dirigents.

A més a més, Medilast ha cercat el suport de metges i compta amb el recolzament de les prescripcions mèdiques i algunes associacions de metges esportius recomanen el seu ús pels entrenaments.

Però com mantenir aquest nínxol? Els xinesos poden en qualsevol moment fabricar uns mitjons de les mateixes característiques? Els xinesos no estan interessats, estan més ocupats en produir sèries llargues per seguir mantenint preus baixos i aquests nínxols no són el seu objectiu.

Medilast haurà de conèixer perfectament el seu mercat i oferir el producte amb una qualitat que sorprengui per a satisfer-los.

Saps què has de conèixer del “MERCAT” abans d'obrir un negoci?

2006-05-18T23:16:00.000+02:00

§ Saps què converteix una oportunitat de negoci en una idea de negoci?

Trobar algú que estigui disposat a pagar per allò. (Exemple: http://www.doctodata.com/ digitalització de documents mèdics)

§ Com contactar als meus futurs clients?

Zona calenta: comerços depenents d’un entorn (5’ caminant) s’ha d’ubicar per on passin els clients

Clients localitzables: dades que es poden trobar a les guies telefòniques, etc.

Clients no identificables: prescriptor, persona que recomana

Gran consum: estudis realitzats per Nielsen o Dim Paddle (cost de 48.000€)

§ Quan ens plantegem investigar un mercat, en primer lloc ens hem de demanar:

1. Què volem saber?
2. On trobarem la informació?
3. Què ens diu la informació?
4. Conclusions

§ Una vegada investigat el mercat, considerarem la viabilitat del projecte. Si és un:

- Comerç: enquestes o investigacions a clients de la zona calenta
- Servei: oferirem proves del servei per testar-lo
- Producte: oferirem testar el producte

§ Un altre indicador sobre la viabilitat del projecte és la competència:

- Hi ha competència: perfecte, hi ha demanda
- No hi ha competència: pot ser un servei o producte massa innovador

§ A continuació, consultarem la normativa legal per analitzar la posada en marxa

§ També hem d'aconseguir acords de col.laboració amb els proveïdors. Ens han de recolzar

§ Analitzades totes les premises, l'hora de la veritat: la viabilitat econòmica.

Calcula el punt d’equilibri de la teva empresa i la teva quota de mercat

INE, Idescat... indiquen els marges dels sectors (comerç entre 30-50%, restauració 85%)

La logística: avantatge competitiu

2006-05-18T23:14:00.000+02:00

Un avantatge competitiu és qualsevol característica de l’empresa que la diferencia de la resta d’organitzacions i la col·loca en una posició relativa superior a l’hora de competir. Encara que l’avantatge pot residir en nombroses característiques, qualsevol d’aquestes acaba conduint a un dels dos avantatges competitius bàsics identificats per Michael Porter: el lideratge en costos i la diferenciació del producte. En qualsevol d’aquests dos aspectes la logística hi fa un paper fonamental.

Una bona gestió de la cadena logística pot permetre reduir costos i col·locar l’empresa en condicions d’emprendre una estratègia de lideratge en aquest sentit (per exemple, gestionant d’una manera adequada els inventaris, intentant optimitzar els transports o buscant una estreta interrelació amb proveïdors i clients). És una àrea amb un gran potencial per a millorar el nivell de servei al client, aspecte essencial a l’hora de diferenciar-se de la resta de competidors.

Aquest nivell de servei s’ha convertit en un important mitjà de diferenciació especialment rellevant en un moment en el qual els clients no tenen massa problemes a acceptar substituts per als productes ja que, de fet, moltes de les diferències entre ells han estat eliminades. Aquí hi entrarien aspectes com el compliment dels terminis de lliurament i la qualitat d’aquests lliuraments, entre d’altres.

La logística integral no es pot qualificar de moda, sinó que és una resposta de les empreses a una situació del mercat que es caracteritza per una oferta potencial que supera la demanda, la qual, a més, és molt dinàmica i impredictible, i per uns consumidors que, davant de productes no excessivament diferenciats en els seus usos i prestacions, valoren altres aspectes com el servei.

Franquiciar o no franquiciar

2006-05-15T21:36:00.000+02:00

Un restaurador tornava d’un sopar caminant cap a casa seva, amb l’estómac ple de pad thai tailandés. De sobte se li va ocórrer que el menjar saludable sempre estava relacionat amb els noodles. En canvi, els espagueti, encara que vinguessin acompanyats de productes light i de formatge sense calories, no aconseguien el mateix èxit.

“La població mundial sembla haver crescut menjant noodles” va dir l'emprenedor “Durant segles, aquest menjar ha estat consumit per pagesos i aristòcrates”

Així va néixer Noodles & Company, un restaurant de menjar ràpid que serveix receptes de noodles d’arreu del món. Al 1995, dos anys després de la epifania del pad thai, aquest empresari, va aconseguir el seu primer restaurant a Denver fins a expandir la cadena de restaurants a 79. La xifra de negoci del 2003 (68 milions de dòlars) van superar en un 36% a la xifra de l’any anterior.

Però l’emprenedor no parava de pensar que l’empresa no creixia tan ràpidament com ell volia. Amb nous i forts competidors, volia convertir Noodles & Company líder de la seva categoria. Una de les possibilitats d’expansió era la franquícia, a l’igual que el seu competidor McDonald’s. Però, aquest empresari –que encara avui en dia s’assenta amb els seus patrons per saber com els agrada el seu stroganoff de bolets- seria capaç de fer aquesta passa radical.

Franquiciar només funcionaria si la relació entre ambdues parts era amb un autèntic compromís, enlloc de l’habitual manera de franquiciar. El seu equip i ell van crear una nova escola de franquícia.

El funcionament bàsic és relativament estàndard: els franquiciats paguen un honorari de posada en marxa i un 5% del seu rèdit anual. Però Noodles & Company estan fent altres coses de diferent manera. Escullen als franquiciats amb molta cura, han de passar proves psicològiques. A més, tots reben un manual anomenat “El cervell dels noodles” i tenen el suport d’un encarregat corporatiu que fa la funció de mentor. La companyia també assisteix a la selecció i adquisició de les propietats immobiliàries, al disseny del restaurant i a la seva construcció.

La companyia únicament considera aquells operadors que vulguin obrir 10 ó més localitzacions de Noodles & Company.

L’afiliat més important amb un contracte signat de 56 establiments fa compres a California a 7 anys vista.

Inc Magazine

Test de coneixement sobre el networking i com desenvolupar-lo

2006-05-15T21:22:00.000+02:00

Q1. Dediques algun àpat setmanal a menjar amb algú diferent?
Q2. Et pares a pensar en com posar en contacte a persones que coneixes que podrien estar interessades en conèixer altres?
Q3. Dediques temps a mantenir una agenda actualitzada? Quin sistema utilitzes per fer-ho?
Q4. Et planteges anar a conferències o t’informes sobre activitats que et puguin aportar i a les que puguis conèixer gent diferent?
Q5. Normalment t’enrecordes dels teus amics i coneguts només quan necessites alguna cosa d’ells?
Q6. Coneixes algú que fa totes aquestes coses i et demanes com?

Pas 1.
1. Crea un diagrama de relacions: amics, família, antics alumnes, treball, aficions, organitzacions, veïns i altres.
2. Fes un llistat de les persones de cada grup
3. Limita el llistat a les persones que et tornarien una trucada de telèfon (contactes reals)
4. Pensa de quina manera pots posar en contacte a unes persones amb les altres (a qui li pot anar bé conèixer-se)

Pas 2.
1. Incorpora hàbits en el teu dia a dia que et permetin dedicar temps a desenvolupar els teus contactes
2. T’has de mantenir preparat per treure tot el profit i aportar-ne constantment al teu network
3. Comença per la part fàcil: tenir-ho tot preparar
4. Treball
5. Finançament: pla d’empresa
6. PDA...

Pas 3.
1. Venç les barreres que t’impedeixen començar: no tinc temps, sóc tímid, no tinc res a aportar als altres...
2. Evita caure en la temptació:
3. Comprometre a algú
4. Mostrar la teva desesperació
5. Oblidar la persona que t’ha ajudat
6. Prometre quelcom que no pots oferir
7. Fer que algú no se senti important

I per últim:
1. Arriscat
2. Coneix gent nova
3. Conrea les teves aficions
4. Participa en associacions
5. Exerceix d’amfitrió
6. Crea el teu propi grup de networking
7. Comparteix el teu coneixement i els teus contactes
8. Deixat ajudar
9. Demana consell a les persones que admiresDóna primer per rebre després

ICTNet

Mesures antidumping

2006-05-10T21:55:00.000+02:00

Si una empresa exporta un producte a un preu inferior a l’aplicat normalment en el mercat del seu propi país, es diu que es fa “dumping”.

Es tracta de competència deslleial?
L’Acord de l’OMC no emet cap judici. Però molts governs adopten mesures contra el dumping amb l’objecte de protegir les seves branques de producció nacionals.

L’Acord de l’OMC autoritza als governs a adoptar mesures contra el dumping quan s’ocasioni dany genuí (important) a les branques de producció nacionals. Per poder-les aplicar, el govern ha de demostrar que existeix dumping, calcular la seva magnitud (quant més baix és el preu d’exportació en comparació amb el preu del mercat del país exportador) i demostrar que el dumping està causant danys o amenaces.

http://www.wto.org/spanish/thewto_s/whatis_s/tif_s/agrm8_s.htm
Acuerdo sobre Subvenciones y Medidas Compensatorias

Allibera el teu potencial

2006-05-10T20:42:00.000+02:00

Totes les grans empreses van sorgir d’algú que estava una mica boig, d’algú que es va atrevir a pensar diferent i a trencar cànons preestablerts, d’algú que va deixar fluir les seves idees. Mentre creava, passava nits sense dormir pensant com fer front a les seves despeses. Però es va permetre pensar diferent i va crear una gran empresa.

Sovint pensem que la creativitat és:

1. Un do propi de genis il·luminats que el tenen des de que neixen
2. Una qualitat que no es pot aprendre, desenvolupar o perfeccionar

Amb aquesta mentalitat emprenem el dia a dia, pensant que això de ser creatiu és propi de les agències de publicitat o disseny. Però tothom té idees. Tothom té aptituds per crear o inventar. Tothom té imaginació i inventiva.

Aquesta definició de creativitat és present a tots els detalls de la vida: aixecar-nos a una altra hora, començar a saludar els veïns, aportar alguna millora en el funcionament d’una màquina, disminuir els temps d’espera, canviar un procés administratiu, reorganitzar la nostra jornada laboral...

D’aquesta manera, estarem desenvolupant la creativitat. Actuar diferent és una forma de sentir-se viu. La monotonia resta energia. I en el món dels negocis ser diferent és aconseguir l’atenció d’un client acostumat a l’eficiència.

Ara ens hem d’autoconvèncer que observant, estudiant, llegint, tafanejant... hom pot arribar a ser més creatiu.

La innovació està en mans de gent normal, com tu i com jo, que fa coses extraordinàries. Aquells que malgrat tenir un supervisor inútil segueixen lluitant són capaços d’innovar.

No podem deixar passar per alt l’oportunitat que tenim, sempre i en tot moment, de millorar el nostre treball diari amb aportacions, suggeriments o accions que són el resultat de veure’l des d’un punt de vista diferent, qüestionant allò “normal” i visualitzant alternatives que poden suposar una enorme millora qualitativa o quantitativa.

Alliberant la nostra creativitat podrem innovar.

La innovació consisteix en la implementació amb èxit d’un producte o d’un procés nou – innovació radical – o significativament millorat al mercat o a l’empresa – innovació incremental -L’última versió del Manual d’Oslo (2005) inclou en la definició d’innovació la implementació de canvis organitzatius o de màrqueting a l’empresa.

La innovació es pot classificar segons diversos criteris, és un concepte multifacètic:

En funció de l’objecte: En funció de la seva rellevància:
- De producte - Incremental
- De procés - Radical

En funció de l’àmbit: En funció del seu origen:
- Tecnològic - I+D
- Organitzacional - Incorporació
- Màrqueting/disseny - Imitació
- Experiencia

Per innovar amb èxit s’ha de preveure el futur, però com afirma Alfons Cornella, el present és una roca molt dura i costa molt veure que amaga. “Per saber què portarà el futur, trenqui el present”

Així doncs, allibera la teva creativitat, innova, desenvolupa el teu potencial.

If... núm. 40 Infonomia
La contra, La Vanguardia, Futuro Presente - 15 de febrer del 2006
Executive Excellence núm. 8
Informe sobre la Innovació a Espanya