01 de desembre 2014

Servirà l'IRPF per què tothom tingui accés a la cistella de la compra?

Amb les dades públiques que tenim a Andorra, és difícil fer masses estadístiques i/o estudis empírics. Segurament es deu a que no existeixen persones qualificades contractades per analitzar dades o per que qui governa no dóna prioritat a la recollida de dades sistemàtica per analitzar-les. Així que amb les dades que es tenen s'han de fer aproximacions per arribar a fer-se una idea d'algunes situacions que serien molt fàcilment quantificables.

Dit això, aquest post intenta calcular si la població d'Andorra pot comprar la cistella de la compra que el Departament d'Estadística publica.

Per fer-ho, com no tenim els ingressos per les llars. Hem d'agafar les dades d'estadística amb el nombre d'assalariats o el nombre de llocs de treball. Com una persona assalariada pot treballar a temps parcial a diversos llocs de treball i després necessitaré els salaris per lloc de treball per fer una estimació dels seus ingressos, he seleccionat els llocs de treball com a aproximació de les persones que tenen un ingrés mensual.

Població dependent

La població depenent és tota aquella que no té ingressos, ja sigui per la seva edat (joves i grans); per algun tipus de discapacitat; per la situació econòmica-familiar (no necessita treballar) o per que no té accès a cap lloc de treball. És a dir, la població total estimada per estadística li he restat el nombre de llocs de treball i així he obtingut el nombre de persones dependents d'un ingrés.

Si considerem els llocs de treball com a indicador de les persones que tenen ingressos i distribuïm la resta de la població entre aquestes persones que treballen, obtenim que els ratis de dependència que des del 2002 no han parat de créixer, tot i la correcció en els censos de la població.

Si distribuïm aquesta població dependent repartides proporcionalment entre els llocs de treball per activitat, a qui treballa li assignem el salari mig de la seva activitat i li restem el cost de la cistella de la compra; obtenim que des del 2002, més d'un 15% de la població no obté suficients ingressos per pagar la cistella de la compra i que les xifres van empitjorant fins el 2012 (l'última dada existent del cost de la cistella de la compra) Un 20% no pot comprar-la:
 
Elaboració pròpia a partir de dades de www.estadistica.ad

Al sector financer cobren més i cada vegada s'allunyen més dels salaris de la resta d'activitats

Si a tot arreu estan d'acord que el model financer és qui ha conduit a aquesta crisi, com s'explica que a Andorra el salari mig per lloc de treball no pari de créixer i segueixi allunyant-se cada vegada més dels salaris de les altres activitats del país?


Elaboració pròpia a partir de www.estadistica.ad

A més, el que ens ensenya aquesta gràfica és que la tendència dels salaris en totes les activitats és negativa. Excepte al sector financer. Tindrà a veure amb les portes rotatòries que veiem als països veïns?

L'eix de les 'y' representa la diferència percentual del salari mig de cadascuna de les activitats amb el salari mínim. És a dir que pràcticament tots els salaris van a la baixa i s'aproximen al salari mínim. A banda de que la distribució que més s'ajusta a l'evolució salari mig del sector financer és una exponencial (amb una R2=0,78) i la resta d'activitats tenen distribucions lineals o logarítmiques negatives.


Servirà l'IRPF per equiparar els salaris i que aquest 20% es redueixi?

M'agradaria que el govern andorrà aprengués del mal funcionament de la redistribució de la renda dels països veïns i de la manca de confiança i credibilitat que inspiren els càrrecs polítics dels altres països.

M'agradaria que tinguéssim un govern que gestionés aquest IRPF de forma transparent i transparent, vol dir que la ciutadania no s'hagi de perdre entre les cinquanta pàgines web de les administracions per trobar la informació que necessita. M'agradaria que el govern posés a disposició eines com les que el teixit associatiu veí desenvolupa per apropar-nos els pressupostos del bé comú, per apropiar-nos-lo i fer-nos partícips de la gestió del bé comú i que, a més, aquesta dedicació a la participació fos remunerada o, com a mínim, remunerada.

Us adjunto un vídeo explicatiu del concepte:


25 de febrer 2014

Re-re-reconversió del blog

No m'acaba de motivar això d'estar fent pots de melmelada o un jersei i anar fotografiant pas per pas què faig i em nego a deixar morir aquest blog.
 
Així que de nou i, aprofitant la insuflació de motivació que m'ha arribat des de l'altre costat de l'oceà, des de ProQuest i el seu projecte Culture Grams, aniré publicant aquelles iniciatives andorranes o altres iniciatives que em semblen bons exemples de com hauríem de desenvolupar el país i/o de com ens hauríem d'organitzar per viure una vida que valgui la pena ser viscuda.