19 d’abril 2009

Canvis!

He estat rumiant si havia de clausurar aquest blog o si l'havia de mantenir. L'inici d'aquest blog era una aposta per fomentar la creació d'empreses i intentar que fossin solidàries i milloressin la qualitat de vida de la societat.

Des de la seva creació al 2006, han passat moltes coses. Hi ha hagut canvis que havia imaginat, però que pensava que trigarien més en fer-se realitat. Ara, per fi, tenim una oportunitat temuda pel món capitalista al qual volia enderrocar des de dins. He estat ingènua, no m'adonava que el sistema no podia sobreviure sense creixement. Un creixement al qual sempre m'he oposat i que mai he volgut. Durant algun temps, aquest creixement es va camuflar de desenvolupament sostenible. Desenvolupament... sostenible... Per mi estava clar el significat, no volia dir creixement sostingut, ni manteniment... no volia dir res de tot això. Però des de l'informe Brundtland on es va promoure el Desenvolupament Sostenible per part de l'ONU, ja han passat més de 20 anys i encara no hem entès què és desenvolupament i, molt menys, què és sostenible.

Però tornant a la meva decisió de no tancar aquest blog, vull justificar la seva permanència. Andorra, el petit país on vaig néixer i viure durant 29 anys (en tinc 31!), té una economia totalment depenent de l'exterior. Encara tinc esperances de que el model andorrà sigui sostenible.

Andorra té la capacitat de canviar el seu sistema social per aconseguir un país resilient. Per a fer-ho, ha d'aconseguir diversificar la seva economia sent auto-suficient a nivell alimentari i energètic. Ara ve la part divertida. Com Andorra no disposa de petroli, no ha de consumir petroli; com Andorra ha abandonat el sistema agrari, no pot alimentar a la seva població, per tant, ha de fomentar la proliferació del sector agrari i ramader per poder abastir la seva població.

Andorra encara té un medi natural ric. La seva societat fins fa menys de 100 anys vivia en equilibri amb el seu entorn. Aquest "savoir-faire" s'ha de recuperar i s'ha de tornar a viure en equilibri amb l'entorn.

Per tots aquests motius, conservo aquest blog obert. Per fer propostes emprenedores i aconseguir que Andorra sigui una de les primeres comunitats resilients!