08 d’agost 2006

Iniciativa, indecisió i les oportunitats

Sovint sabem què hem de fer, però no ho fem, no emprenem l’acció.
Per què posposem la feina? Què ens atura?

La indecisió i la postergació són dos dels principals obstacles en la consecució dels nostres objectius. L’excés d’anàlisi sol ser una altra bona excusa per la no-acció.

Per evitar emprendre l’acció recorrem a diferents tipus de racionalitzacions. Moltes vegades ens convencem de que és millor quedar-nos en el nostre estat actual, conegut i segur, que córrer el risc d’enfrontar-nos a les conseqüències desconegudes del canvi. Aquesta fase d’incomoditat actua com a element de dissuasió per iniciar l’acció. La por al fracàs ens inhibeix, pensem que emprendre l’acció és més dolorós que aplaçar-la.

A vegades esperem a que ens arribi la motivació per iniciar una tasca, però la motivació no arriba per art de màgia. Quan comencem a aconseguir objectius, aleshores sí que ens sentim motivats per a continuar treballant. Quant més sovint prenem decisions, més fàcil resulta fer-ho.

Altres vegades ens quedem atrapats en la planificació: volem tenir totes les variables sota control, però el control total és una il·lusió, mai el tenim.

“Si volem sentir-nos còmodes, tenir el control i actuar amb eficàcia confiança i valentia, primer hem de sentir-nos incòmodes, no tenir el control i actuar de manera incompetent, sense confiança...”
Dryden, W.

Planificar és necessari, però si no actuem, perdem oportunitats. Només podràs estar segur de la decisió correcta a posteriori. Si emprens l’acció i t’equivoques, sempre pots integrar aquesta experiència de cara al futur. Això és molt més enriquidor que penedir-se d’allò que podries haver fet i mai vas fer.

Si ets massa perfeccionista, perdràs velocitat – important avantatge competitiu.

MProativa

06 d’agost 2006

Elegir el nom correcte per a la teva empresa II


Creant bona impressió (part 2 de 3)

Quan estàs generant idees del possible nom de negoci, inicialment et focalitzes a les teves preferències personals.

En canvi, un apropament objectiu et capacitarà per considerar les preferències del client en primer lloc.

Recorda que el teu nom d’empresa serà el pilar de la teva marca. Ha de treballar correctament on l’utilitzis – telèfon, logotip, senyals, anuncis, uniformes, web i a tots els medis que planifiquis utilitzar per arribar al mercat. Pots consultar una guia bàsica de marques.

Consignes que et poden ajudar a decidir el nom de la teva empresa:
- Vols el nom que reflecteixi l’activitat que fa la teva empresa – neteja, construcció, transport? O alguna seria convenient quelcom més abstracte?
- És una bona idea incloure el teu propi nom?
- Vols un nom de sons tradicionals, de llarga durada i valors passats de moda o un nom modern que suggereixi frescor i innovació?
- Pensa en el futur – rebutja paraules o frases que caducaran ràpidament?
- Si penses treballar a l’exterior, verifica que el nom no signifiqui res inconvenient en les llengües més importants i que són fàcilment llegibles i pronunciables.
- Pensa en els clients – rebutja noms llargs, paraules difícils i amb escriptura inusual.

Business Link

Què busquen els inversors

El capital risc no està buscant inversions que proporcionin beneficis tan ràpids com la borsa. El que realment cerquen és trobar emprenedors que transformin els seus projectes en empreses realment grans.”
Bill Ferris
President Executiu, Castle Harlan Australian Mezzanine Partners

Exposar el teu projecte a inversors de capital risc és una bona manera d’identificar les fortaleses i les debilitats del teu pla d’empresa.

Si a una empresa de capital risc li agrada la teva idea, no només obtindràs una font d’ingressos, sinó també la credibilitat per un suport financer més gran. Aquestes noves fonts de capital poden marcar la diferència del teu treball amb els teus clients i proveïdors.

Aquests són els requisits que un inversor cerca en un emprenedor amb una nova idea:

- equip de gestió motivat
- estratègies clares
- mercat gran i acuradament definit
- habilitats demostrades de superar la competició
- innovació
- barreres d’entrada identificades

Què esperar d’un inversor?

Pots esperar les recomanacions dels seus experts per la posada en marxa de la teva empresa.

Els inversors tenen el capital per donar-te suport a llarg termini. Això vol dir que tens els col·laboradors adequats per ajudar-te a aconseguir més suport financer si necessites més capital en un futur.

Posar en marxa una empresa

Ja tenim un nou terme: “Cool Hunters”

Els “Cool Hunters” dediquen el seu temps a observar quin tipus de vida predomina a cada lloc per explicar-li a les diferents companyies, que desenvolupen els seus productes en funció d’aquests temes.

La clau d’aquesta activitat és trobar les noves tendències i captar les novetats que més endavant demanaran els consumidors. Per a això, s’ha de tenir una ment molt oberta i ser capaç de captar tots els detalls, no només en el món de la moda, sinó també en altres sectors es cerca el seu assessorament.

Nestlé, Fargo, Coca Cola, Sprite, Lucky Strike, MTV, Levi’s... contracten els serveis dels cool hunters.

Quins són els requisits per ser un bon cool hunter:
- ser curiós
- ser creatiu
- escoltar, no jutjar
- informar-se, consumir mitjans tradicionals i emergents
- analitzar els consums culturals
- jugar
- crear
- parlar amb la gent
- viatjar
- detectar els canvis
- sintonitzar diferents actituds, idees i desigs dels individus, nous i latents

Emprenedors, si volem tenir èxit, hem de ser uns bons caçadors de tendències, preneu nota i llancem-nos al carrer!

El Espectador
Filosofitis

Resultats enquestes de satisfacció de la cloenda i del blog

El passat mes de juny es va clausurar l’edició del taller d’emprenedors del 2006.

Al taller van participar 14 emprenedors, dels quals un 80% van finalitzar el curs.

El 82% van assistir a l’acte de cloenda i els resultats d’aquesta enquesta els hem d’agrair a un 78% dels assistents:

Les puntuacions han anat de l’1 al 5 i els resultats són els següents:

Valoració de l’acte de cloenda
3,9 punts

T’agradaria que es fessin més trobades d’emprenedors?
100% Sí

Satisfacció del taller d’emprenedors
4 punts

Què és el que t’ha quedat més clar dels temes desenvolupats al taller?
57% Temes de màrqueting
29% Estratègia i organització
14% Reflexió

Què és el que t’ha quedat menys clar dels temes tractats?
57% Economia i finances
42% NS/NC
14% Jurídica

Consideres que el Business Plan és una eina útil?
100% Sí

Faries un altre taller?
86% Sí

Pagaries per un altre taller?
57% Depèn del preu
29% Sí
14% No

Faries algun seminari o alguna altra formació sobre gestió?
100% Sí

Sobre quin tema?
44% Economia i finances
28% Estratègia i gestió
14% Màrqueting
14% RRHH

Pots valorar el blog?
3,9 punts

Vols continuar rebent el butlletí quinzenal?
87% Sí

Quins temes t’agradaria que es desenvolupessin?
28% Emprenedors en general
14% Ajuda i consells
14% Màrqueting
14% RRHH
30% NS/NC

Elegir el nom correcte per a la teva empresa I

Guia per elegir el bon nom per la teva empresa (part 1 de 3)

Introducció

Elegir el nom pel teu negoci és creatiu i un procés agradable. Els compradors percebran molt del teu negoci pel seu nom i les primeres impressions compten.

Tot i que és important impregnar la teva personalitat al nom del teu negoci, s’han de considerar altres variables. Ser objectiu i elegir un nom que reflecteixi la teva estratègia pot ser més valuós, especialment amb el desenvolupament de la teva empresa.

Aquesta guia t’ensenyarà com crear la bona impressió, com aconseguir el teu nom d’empresa, considerar si el teu nom d’empresa serà la teva marca i tenir el teu nom a la xarxa. També es consideraran els noms de companyia més adequats pels diferents tipus d’empresa que es poden constituir.

Business Link

05 d’agost 2006

Principis de com atendre a un client

Vint-i-quatre actuacions d’un amfitrió venedor:

1. S’avança a la salutació del seu client presentant-se?
2. Porta el seu nom ben visible i amb una dimensió suficient per a que el client pugui llegir-lo?
3. Tracta al client pel seu nom?
4. S’interessa per la situació del client?
5. Domina l’àlbum de capritxos del client?
6. Satisfà excepcions possibles dels clients?
7. Busca “SUBSTITUTS” als desitjos dels clients no satisfets?
8. Ven complements als clients?
9. Està atent per vendre “REPETICIONS” als clients quan aquest mostri la seva satisfacció?
10. Ven al client “SERVEIS I OCIS INTERNS”?
11. Ven al client “SERVEIS I OCIS EXTERNS”?
12. S’avança a solucionar les dificultats del client?
13. Acompanya al client a les destinacions internes del seu establiment?
14. Explica al client el funcionament de les instal·lacions del seu establiment?
15. S’interessa per la satisfacció del client una vegada ha arribat a l’habitació?
16. Felicita al client pels seus efemèrides?
17. Evita les cues, avisant a d’altres amfitrions venedors d’altres departaments?
18. Es presta per evitar cues?
19. Accelera les seves actuacions per guanyar agilitat en el servei?
20. Comprova la resolució de les sol·licituds del client al departament de manteniment?
21. Saluda al client amb rictus amable i verbalització de la salutació quan es creuen?
22. Tracta als components de la resta de departaments com a clients interns?
23. Avisa amb temps suficient als clients dels possibles inconvenients?
24. Acomiada personalment al client, oferint-li la propera oferta?

Si vostè ha contestat afirmativament a totes les preguntes, vostè està “FIDELITZANT ELS SEUS CLIENTS” aconseguint que el recomanin en el seu cercle social.

Si pel contrari, vostè ha contestat de forma alterna entre el Sí (sempre) i el No (mai i/o a vegades), vostè tindrà la necessitat de “SORTIR A VENDRE A DESCONEGUTS” que sempre demanaran “PREUS BAIXOS”

Si vostè desitja tenir “ÈXIT SOSTINGUT” en el seu treball diari, haurà de formar al seu personal, per a que vulguin i sàpiguin “ACTUAR COM A VERITABLES AMFITRIONS VENEDORS"

Extracte de la columna d’opinió ¡Están de nosotros hasta el gorro! del Sr. Doménech Biosca Vidal a Hosteltur

01 d’agost 2006

Negociar i comunicar




Dues parts negocien quan faciliten o proporcionen un acord sobre qüestions que interessen per igual, però sobre les quals es posseeix una òptica o visió diferent.

Sovint ens trobem obstacles –propis o aliens – per assumir el canvi d’òptica que proposa el negociar.

Negociar significa tenir una percepció adulta sobre un conflicte: saber conciliar sense creure que per aquest motiu s’ha perdut terreny denota un perfil adult indispensable en tota activitat negociadora.

Per començar, preguntem-nos sobre què podem o sabem negociar.

Negociar és saber prendre decisions i assumir canvis sense creure que estem claudicant sobre les nostres postures, idees o principis.

Esforçar-se per tenir raó, per tenir la última paraula, sovint ens fa sentir segurs i fins i tot omnipotents. Però aquests esforços tenen algun valor? Amb aquesta postura es mantindrà la nostra autoestima inalterable? Ens debiliten els canvis?

No creure que tenim la raó absoluta pot generar un canvi de posició òptim i a més propiciar la possibilitat de generar un bon diàleg, facilitador de l’activitat negociadora.

A partir d’una nova visió del conflicte es poden canviar les actituds competitives per unes de cooperatives que ens permetran crear un estil alternatiu mediador entre els extrems.
Com comunicar a l’altre? Com crear un nou canal que afavoreixi el processament del conflicte?
S’ha d’emprendre el diàleg des de “l’escolta activa”. Aquest fet tindrà a veure amb prestar atenció a les preocupacions, els dubtes, els pors, les il·lusions i necessitats que l’altre porti a la taula de negociació.

Si som capaços d’atendre aquestes qüestions, estarem predisposats a posar en marxa la “capacitat d’escolta activa” que facilitarà al nostre interlocutor posar sobre la taula el seu sentiment en relació amb l’objecte o qüestió base del conflicte.

Connectar-nos amb les persones sota aquesta nova modalitat d’escolta, ens permet anar més enllà del problema i connectar-nos amb allò que realment ens vol transmetre l’altra persona.

La importancia de lo negociable

Què necessites per créixer?

La manera de créixer és tan fàcil com augmentar la quota de mercat. Depèn de l’ús temps i dels diners. No malgastar ni un ni l’altre, sinó fer un ús equilibrat dels dos
Benjamin Franklin

Pot ser que tinguis una companyia forta amb una història del creixement constant. També pot ser que siguis un emprenedor amb idees, però sense cap èxit a destacar.

En qualsevol dels casos, has de trobar la perspectiva del creixement ràpid – i també valorar el risc de les oportunitats amb els recursos disponibles. Has de decidir com gestionar el teu creixement sense posar en perill la teva empresa. Per que o creixes o algú altre prendrà les oportunitats en el teu lloc.

Necessites una estratègia financera sòlida. Fins ara has utilitzat les ajudes dels bancs o de socis financers per aconseguir arribar a les teves fites. Aquest suport només t’ajuda a curt termini i, a més, els pagaments d’interessos perjudiquen el teu flux de tresoreria.

Un creixement important requereix una ampliació de capital amb el que puguis comptar a llarg termini. Aquesta injecció de capital li podria donar a la teva companyia una estructura de capital estable per poder actuar sobre els plans de negoci.
Trobar una nova font de recursos pot reduir la teva dependència envers el banc i proporcionar més flexibilitat. Elegir el soci adequat et pot donar la llibertat per aconseguir les teves metes.

Emprendre en temps de crisis amb valors


Al 1920, un alemany de 20 anys va tenir la idea de fabricar les sabatilles esportives que millor s’adaptessin a les necessitats de cada atleta.

Ens hem d’ubicar a la seva època, després de la Primera Guerra Mundial, mitja Europa derruïda i amb recursos escassos. Aquest emprenedor va decidir dedicar-se a la producció de material per a l’esport.

Aviat va centrar la seva feina a les disciplines clàssiques de l’atletisme i a mitjans dels anys 30 ja estava experimentant amb claus.

Al 1936, un atleta de color guanyava quatre medalles d’or als Jocs Olímpics de Berlín amb unes sabatilles fabricades per un alemany davant els ulls de Hitler.

Amb la Segona Guerra Mundial, aquest innovador va haver de tancar la seva empresa i al 1947 torna a obrir-la aprofitant l’experiència adquirida i refrescant-la amb noves idees. Les primeres sabatilles produïdes en aquesta segona etapa es van fabricar amb lona i cautxú dels dipòsits americans.

Al 1954, la selecció alemanya de futbol guanyava la Copa del Món amb unes botes de claus recanviables fabricades per aquest alemany.

Adolf Dassler era un atleta apassionat. Des dels seus inicis va estar en contacte directe amb esportistes professionals i sempre present en els esdeveniments esportius més importants. Va decidir batejar la seva empresa amb una composició del diminutiu del seu nom i del seu cognom: Adi Das.

Va fundar una empresa i va morir al 1978 deixant una empresa líder a nivell mundial, una marca amb una força increïble, sinònim d’esport i qualitat, desig de tots els esportistes del món i sobretot amb uns valors que no han canviat avui dia:

- Autenticitat
- Passió
- Innovació
- Compromís
- Honestedat
- Experiència

Valores para el éxito: el caso de Adidas