Per sobresortir en la satisfacció de la clientela, existeixen tres regles:
1. La clientela no sempre té la raó, però "el client és sempre el client".
2. Ha de quedar clar, des de la perspectiva de la clientela, que vostè ofereix solucions abans que vendre serveis.
3. la clientela no té problemes, té crisis.
Per a fer front a aquestes crisis de forma efectiva, s'ha de tenir un contacte regular amb els seus clients. Els ha de donar l'oportunitat de fer aportacions i els ha de mantenir al dia dels aspectes importants.
Una de les millors maneres de millorar la seva relació comercial amb els seus clients és demanant el que pensen sobre els seus serveis i com podria millorar-los per a servir-los millor.
Ha de desenvolupar una enquesta de satisfacció. L'ha de personalitzar i s'ha de convertir en una font d'informació regular.
L'enquesta s'ha de fer cara a cara. Si la distància impedeix el contacte personal, s'ha de fer telefònicament, després d'enviar-li una còpia del formulari a la persona entrevistada.
Més informació a APC
19 de desembre 2006
30 de novembre 2006
La logística com a avantatge competitiu
Un avantatge competitiu és qualsevol característica de l’empresa que la diferencia de la resta d’organitzacions i la col·loca en una posició relativament superior a l’hora de competir.
Encara que l’avantatge pot residir en nombroses característiques, qualsevol d’aquestes acaba conduint a un dels dos avantatges competitius bàsics identificats per Michael Porter: el lideratge en costos i la diferenciació del producte. En qualsevol d’aquests dos aspectes la logística hi fa un paper fonamental.
Una bona gestió de la cadena logística pot permetre reduir costos i col·locar l’empresa en condicions d’emprendre una estratègia de lideratge en aquest sentit (per exemple, gestionant d’una manera adequada els inventaris, intentant optimitzar els transports o buscant una estreta interrelació amb proveïdors i clients). És una àrea amb un gran potencial per a millorar el nivell de servei al client, aspecte essencial a l’hora de diferenciar-se de la resta de competidors.
Aquest nivell de servei s’ha convertit en un important mitjà de diferenciació especialment rellevant en un moment en el qual els clients no tenen massa problemes a acceptar substituts per als productes ja que, de fet, moltes de les diferències entre ells han estat eliminades. Aquí hi entrarien aspectes com el compliment dels terminis de lliurament i la qualitat d’aquests lliuraments, entre d’altres.
La logística integral no es pot qualificar de moda, sinó que és una resposta de les empreses a una situació del mercat que es caracteritza per una oferta potencial que supera la demanda, la qual, a més, és molt dinàmica i impredictible, i per uns consumidors que, davant de productes no excessivament diferenciats en els seus usos i prestacions, valoren altres aspectes com el servei.
Encara que l’avantatge pot residir en nombroses característiques, qualsevol d’aquestes acaba conduint a un dels dos avantatges competitius bàsics identificats per Michael Porter: el lideratge en costos i la diferenciació del producte. En qualsevol d’aquests dos aspectes la logística hi fa un paper fonamental.
Una bona gestió de la cadena logística pot permetre reduir costos i col·locar l’empresa en condicions d’emprendre una estratègia de lideratge en aquest sentit (per exemple, gestionant d’una manera adequada els inventaris, intentant optimitzar els transports o buscant una estreta interrelació amb proveïdors i clients). És una àrea amb un gran potencial per a millorar el nivell de servei al client, aspecte essencial a l’hora de diferenciar-se de la resta de competidors.
Aquest nivell de servei s’ha convertit en un important mitjà de diferenciació especialment rellevant en un moment en el qual els clients no tenen massa problemes a acceptar substituts per als productes ja que, de fet, moltes de les diferències entre ells han estat eliminades. Aquí hi entrarien aspectes com el compliment dels terminis de lliurament i la qualitat d’aquests lliuraments, entre d’altres.
La logística integral no es pot qualificar de moda, sinó que és una resposta de les empreses a una situació del mercat que es caracteritza per una oferta potencial que supera la demanda, la qual, a més, és molt dinàmica i impredictible, i per uns consumidors que, davant de productes no excessivament diferenciats en els seus usos i prestacions, valoren altres aspectes com el servei.
Desxifrar el futur dels negocis (i IV)
4. Entendre que els extrems tendeixen a la zona centralL'aparició de posicions extremes en qualsevol camp social, provoca que es tendeixi cap a posicions moderades.
No fa gaires anys, l'ecologia es considerava com un moviment radical. La Terra era un súper organisme i se l'havia de cuidar reduint el consum, reutilitzant els productes i el reciclatge dels residus.
En l'actualitat, la legislació exigeix avaluacions d'impacte ambiental per a minimitzar l'impacte ambiental. Però per no aturar el progrés, tal i com proposava l'ecologia radical.
Es tracta de preparar les nostres ments a les noves realitats, es tracta d'alliberar les nostres ments. Al llibre Futur Think de Edie Weiner i Arnold Brown podem trobar aquestes i altres tècniques.
El resum del mateix el podem trobar a Leader Summaries.
Anterior
22 de novembre 2006
Actualització agenda i subvencions novembre
Nov inici Cursos "5è Fòrum emprenedor" Cursos de Manipulació d'Aliments, Comptabilitat bàsica, Gestió de la Tresoreria, Anglès Empresarial, Prevenció Riscos Laborals, Creació d'empreses, etc. NOVETAT
(Moià)
25 Nov 21h30 Jornades SAC "El futur del comerç a Andorra" NOVETAT
(Andorra)
28 Nov 21h30 Sopar-col·loqui "El papel de los Private Equity" NOVETAT
(Barcelona)
29 Nov 18h00 Trobada ESADE "I Trobada CEEI d'Emprenedors i inversors" NOVETAT
(Barcelona)
29 Nov 19h30 Conferència "¿qué nos espera en 2007?"
(Barcelona)
30 Nov 17h00 Lliurament premis "Oficina Innovació Empresarial"
(Andorra)
30 Nov 19h30 Conferència "Morfopsicología marketing"
(Barcelona)
30 Nov i 01 Des 08h00 Cimera sobre el futur d'Andorra "Fer d'Europa un líder mundial en innovació"
(Andorra)
04 Des 19h30 Novetat Editorial "Malas prácticas de gestión: Cómo nos afectan"
(Barcelona)
(Barcelona)
13 Des Jornada "Las Nuevas Tecnologías al Servicio de las Empresarias" NOVETAT
(Virtual)
14 Des 9h15 Esmorzar d'Innovació "Retenció de talent professional" NOVETAT
(Andorra)
07 i 08 Feb Fira i congrés "On-line Maketing Digital y Publicidad en Internet" NOVETAT
(Madrid)
Foment de l'artesania catalana NOVETAT
Data límit 24 de novembre
Premis emprenedors del Baix Ebre: 3000 €
Data límit 30 de novembre
7a Edició dels Premis Delta amb tres categories: per les millors iniciatives empresarials, millor iniciativa comercial i noves tecnologies
Data límit 1 de desembre
7è Concurs d'Iniciatives Empresarials del Gironès Trepitja Fort: encoratja els nous filons d'ocupació: serveis a domicili, promoció turisme rural i cultural, gestió de residus, transports col.lectius locals, TIC...) Tres premis de 6000 i 3000 €
Data límit 15 de desembre
V Concurs de Projectes i Idees Empresarials NOVETAT
Data límit 8 de gener
Anterior agenda novembre - anterior ajudes
18 de novembre 2006
Crear un test d'usabilitat
Directrius per a saber si la teva web reuneix els requisits que necessiten els usuaris:
Les webs que no s'actualitzen, que no són dinàmiques, només fan funció de futllet publicitari on-line. Per exemple, tenir les opcions llistades a la part dreta, enlloc de disposar-les a la part superior com és habitual és un indicador d'una web poc actualitzada i adaptada a les necessitats actuals.
Com pots millorar la usabilitat de la teva web:
1. Convida a alguns dels teus millors clients a donar-te feed-back del que funciona i del que no.
2. Identifica què vols que facin els teus usuaris. Has de fer que el seu camí sigui el més fàcil possible per aconseguir-ho.
3. Troba allò que més els interessa i fes que ho trobin fàcilment.
4. Has de trobar un equilibri entre el que tu vols de l'usuari i el que l'usuari vol de tu.
5. Troba el teu target i adapta les teves condicions al mateix. Per exemple: si tens usuaris d'edat avançada, les fonts han de ser més grans.
6. Assegura't que la teva web és compatible amb els diferents navegadors.
7. La gent no vol perdre temps mirant coses. Vol trobar coses. La regla és 3 clicks o menys per a arribar a qualsevol lloc de la teva web.
Usability Testing Made Easy, Caroline Waxler
Les webs que no s'actualitzen, que no són dinàmiques, només fan funció de futllet publicitari on-line. Per exemple, tenir les opcions llistades a la part dreta, enlloc de disposar-les a la part superior com és habitual és un indicador d'una web poc actualitzada i adaptada a les necessitats actuals.
Com pots millorar la usabilitat de la teva web:
1. Convida a alguns dels teus millors clients a donar-te feed-back del que funciona i del que no.
2. Identifica què vols que facin els teus usuaris. Has de fer que el seu camí sigui el més fàcil possible per aconseguir-ho.
3. Troba allò que més els interessa i fes que ho trobin fàcilment.
4. Has de trobar un equilibri entre el que tu vols de l'usuari i el que l'usuari vol de tu.
5. Troba el teu target i adapta les teves condicions al mateix. Per exemple: si tens usuaris d'edat avançada, les fonts han de ser més grans.
6. Assegura't que la teva web és compatible amb els diferents navegadors.
7. La gent no vol perdre temps mirant coses. Vol trobar coses. La regla és 3 clicks o menys per a arribar a qualsevol lloc de la teva web.
Usability Testing Made Easy, Caroline Waxler
13 de novembre 2006
Tècniques per a desxifrar el futur dels negocis (III)
2. Comprendre la dualitat tendència / contratendència
Durant milers d'anys la tendència cap a la modernitat ha vingut de la mà del naixement de moviments conservadors.
L'augment de la informació, s'ha fet acompanyar del creixement de la desinformació o saturació de dades.
El desenvolupament de tècniques per a gestionar el risc, ha motivat que la gent arrisqui més.
Les empreses no s'han de demanar quin dels dos camins triar, l'imperatiu és recordar que ambdues reaccions presenten oportunitats de les que podem extraure beneficis.
S'haurien de demanar com utilitzar els seus actius i competències per a treure avantatge en un dels casos o en els dos.
Ignorar aquesta dualitat significa perdre una oportunitat competitiva.
3. Substituir la visió del pèndul per la de l'espiral
La història sembla avançar per cicles: d'expansió i recessió; de pau i de guerra; de refredament i d'escalfament del clima. Però mai torna a ser igual. L'entorn no és el mateix, les persones no són les mateixes, etc.
Quan doni la impressió d'un retonr a certes situacions del passat, és vital esforçar-nos per a descobrir allò que ha variat en els últims mesos i anys en aspectes socials, polítics, tecnològics, medi ambientals o demogràfics.
Deixar-se atrapar per la teoria del pèndul resulta seductor, però reflexionar en termes d'espiral trobant allò que ha canviat pot ser molt més aclaridor i beneficiós.
Molta gent conserva la roba de quan era jove. En canvi, el retorn dels anys 60 no va ocasionar un descens en les vendes de roba. Què cercaven els nous consumidors? Exactament el mateix que als anys 60?
4. Entendre que els extrems tendeixen a la zona central
Anterior Següent
Extret del resum de Leader Summaries del llibre: Futur Think de Edie Weiner i Arnold Brown - Editorial Prentice Hall (setembre 2005)
Durant milers d'anys la tendència cap a la modernitat ha vingut de la mà del naixement de moviments conservadors.
L'augment de la informació, s'ha fet acompanyar del creixement de la desinformació o saturació de dades.
El desenvolupament de tècniques per a gestionar el risc, ha motivat que la gent arrisqui més.
Les empreses no s'han de demanar quin dels dos camins triar, l'imperatiu és recordar que ambdues reaccions presenten oportunitats de les que podem extraure beneficis.
S'haurien de demanar com utilitzar els seus actius i competències per a treure avantatge en un dels casos o en els dos.
Ignorar aquesta dualitat significa perdre una oportunitat competitiva.
3. Substituir la visió del pèndul per la de l'espiral
La història sembla avançar per cicles: d'expansió i recessió; de pau i de guerra; de refredament i d'escalfament del clima. Però mai torna a ser igual. L'entorn no és el mateix, les persones no són les mateixes, etc.
Quan doni la impressió d'un retonr a certes situacions del passat, és vital esforçar-nos per a descobrir allò que ha variat en els últims mesos i anys en aspectes socials, polítics, tecnològics, medi ambientals o demogràfics.
Deixar-se atrapar per la teoria del pèndul resulta seductor, però reflexionar en termes d'espiral trobant allò que ha canviat pot ser molt més aclaridor i beneficiós.
Molta gent conserva la roba de quan era jove. En canvi, el retorn dels anys 60 no va ocasionar un descens en les vendes de roba. Què cercaven els nous consumidors? Exactament el mateix que als anys 60?
4. Entendre que els extrems tendeixen a la zona central
Anterior Següent
Extret del resum de Leader Summaries del llibre: Futur Think de Edie Weiner i Arnold Brown - Editorial Prentice Hall (setembre 2005)
Test de coneixement sobre el networking i com desenvolupar-lo
Q1. Dediques algun àpat setmanal a menjar amb algú diferent?
Q2. Et pares a pensar en com posar en contacte a persones que coneixes que podrien estar interessades en conèixer altres?
Q3. Dediques temps a mantenir una agenda actualitzada? Quin sistema utilitzes per fer-ho?
Q4. Et planteges anar a conferències o t’informes sobre activitats que et puguin aportar i a les que puguis conèixer gent diferent?
Q5. Normalment t’enrecordes dels teus amics i coneguts només quan necessites alguna cosa d’ells?
Q6. Coneixes algú que fa totes aquestes coses i et demanes com?
Pas 1. Crea un diagrama de relacions: amics, família, antics alumnes, treball, aficions, organitzacions, veïns i altres.
Fes un llistat de les persones de cada grup
Limita el llistat a les persones que et tornarien una trucada de telèfon (contactes reals)
Pensa de quina manera pots posar en contacte a unes persones amb les altres (a qui li pot anar bé conèixer-se)
Pas 2. Incorpora hàbits en el teu dia a dia que et permetin dedicar temps a desenvolupar els teus contactes.
T’has de mantenir preparat per treure tot el profit i aportar-ne constantment al teu network.
Comença per la part fàcil: tenir-ho tot preparar.
Treball
Finançament: pla d’empresa
PDA...
Pas 3. Venç les barreres que t’impedeixen començar: no tinc temps, sóc tímid, no tinc res a aportar als altres...
Evita caure en la temptació de:
- Comprometre a algú
- Mostrar la teva desesperació
- Oblidar la persona que t’ha ajudat
- Prometre quelcom que no pots oferir
- Fer que algú no se senti important
I per últim:
- Arriscat
- Coneix gent nova
- Conrea les teves aficions
- Participa en associacions
- Exerceix d’amfitrió
- Crea el teu propi grup de networking
- Comparteix el teu coneixement i els teus contactes
- Deixat ajudar
- Demana consell a les persones que admires
- Dóna primer per rebre després
ICTNet
Expandir-se mitjançant franquícies
Un restaurador tornava d’un sopar caminant cap a casa seva, amb l’estómac ple de pad thai tailandés. De sobte se li va ocórrer que el menjar saludable sempre estava relacionat amb els noodles. En canvi els espaguetis, encara que vinguessin acompanyats de productes light i de formatge sense calories no aconseguien el mateix èxit.
“La població mundial sembla haver crescut menjant noodles” va dir el restaurador “Durant segles, aquest menjar ha estat consumit per pagesos i aristòcrates”
Així va néixer Noodles & Company, un restaurant de menjar ràpid que serveix receptes de noodles d’arreu del món. Al 1995, dos anys després de la epifania del pad thai, aquest empresari, va aconseguir el seu primer restaurant a Denver fins a expandir la cadena de restaurants a 79. La xifra de negoci del 2003 (68 milions de dòlars) van superar en un 36% a la xifra de l’any anterior.
Però l’emprenedor no parava de pensar que l’empresa no creixia tan ràpidament com ell volia. Amb nous i forts competidors, es va proposar solidificar Noodles & Company com a líder en la seva categoria. Una de les possibilitats d’expansió era la franquícia, a l’igual que el seu competidor McDonald’s. Però, aquest empresari –que encara avui en dia s’assenta amb els seus patrons per saber com els agrada el seu stroganoff de bolets- seria capaç de fer aquesta passa radical?
Franquiciar només funcionaria si la relació entre ambdues parts era amb un autèntic compromís, enlloc de l’habitual manera de franquiciar. El seu equip i ell van crear una nova escola de franquícia.
El funcionament bàsic és relativament estàndard: els franquiciats paguen un honorari de posada en marxa i un 5% del seu rèdit anual. Però Noodles & Company estan fent coses de diferent manera. Escullen als franquiciats amb molta cura, han de passar proves psicològiques. A més, tots reben un manual anomenat “El cervell dels noodles” i tenen el suport d’un encarregat corporatiu que fa la funció de mentor. La companyia també assisteix a la selecció i adquisició de les propietats immobiliàries, al disseny del restaurant i a la seva construcció.
La companyia únicament considera aquells operadors que vulguin obrir 10 ó més localitzacions de Noodles & Company.
L’afiliat més important amb un contracte signat de 56 establiments fa compres a California a 7 anys vista.
Inc Magazine
“La població mundial sembla haver crescut menjant noodles” va dir el restaurador “Durant segles, aquest menjar ha estat consumit per pagesos i aristòcrates”
Així va néixer Noodles & Company, un restaurant de menjar ràpid que serveix receptes de noodles d’arreu del món. Al 1995, dos anys després de la epifania del pad thai, aquest empresari, va aconseguir el seu primer restaurant a Denver fins a expandir la cadena de restaurants a 79. La xifra de negoci del 2003 (68 milions de dòlars) van superar en un 36% a la xifra de l’any anterior.
Però l’emprenedor no parava de pensar que l’empresa no creixia tan ràpidament com ell volia. Amb nous i forts competidors, es va proposar solidificar Noodles & Company com a líder en la seva categoria. Una de les possibilitats d’expansió era la franquícia, a l’igual que el seu competidor McDonald’s. Però, aquest empresari –que encara avui en dia s’assenta amb els seus patrons per saber com els agrada el seu stroganoff de bolets- seria capaç de fer aquesta passa radical?
Franquiciar només funcionaria si la relació entre ambdues parts era amb un autèntic compromís, enlloc de l’habitual manera de franquiciar. El seu equip i ell van crear una nova escola de franquícia.
El funcionament bàsic és relativament estàndard: els franquiciats paguen un honorari de posada en marxa i un 5% del seu rèdit anual. Però Noodles & Company estan fent coses de diferent manera. Escullen als franquiciats amb molta cura, han de passar proves psicològiques. A més, tots reben un manual anomenat “El cervell dels noodles” i tenen el suport d’un encarregat corporatiu que fa la funció de mentor. La companyia també assisteix a la selecció i adquisició de les propietats immobiliàries, al disseny del restaurant i a la seva construcció.
La companyia únicament considera aquells operadors que vulguin obrir 10 ó més localitzacions de Noodles & Company.
L’afiliat més important amb un contracte signat de 56 establiments fa compres a California a 7 anys vista.
Inc Magazine
06 de novembre 2006
Subvencions i finançaments novembre
- VII Concurs d'idees innovadores de la USC: 1500 €
Data límit 17 de novembre - 6a. Edició Premis Jove Emprenedor de la Noguera (pàgina 4): Un premi de 2500€ i el segon de 1000€
Data límit 24 de novembre - Foment de l'artesania catalana NOVETAT
Data límit 24 de novembre - Premis emprenedors del Baix Ebre: 3000 €
Data límit 30 de novembre - 7a Edició dels Premis Delta amb tres categories: per les millors iniciatives empresarials, millor iniciativa comercial i noves tecnologies
Data límit 1 de desembre - 7è Concurs d'Iniciatives Empresarials del Gironès Trepitja Fort: encoratja els nous filons d'ocupació: serveis a domicili, promoció turisme rural i cultural, gestió de residus, transports col.lectius locals, TIC...) Tres premis de 6000 i 3000 €
Data límit 15 de desembre - V Concurs de Projectes i Idees Empresarials NOVETAT
Data límit 8 de gener - Ashoka: organització internacional sense finalitat de lucre que identifica persones amb idees innovadores i els hi dóna suport elegint-les per tal de que formin part d’una xarxa d’emprenedors socials.
Recentment ha concedit un premi a cinc projectes d’emprenedors relacionats amb l’exclusió social, immigració, discapacitats, víctimes d’abusos sexuals i desenvolupament sostenible. - Microcrèdits a Sant Esteve de Sesrovires: finançament per a emprenedors amb dificultats per accedir al crèdit ordinari
- Microcrèdits a la Comunitat Valenciana: microcrèdits de fins a 6000€ per a emprenedors en risc d'exclusió social
Agenda novembre
31 Oct fins 06 Feb 1r cicle de formació cooperativa: "Gestió Estratègica en les etapes de creixement empresarial"
(Barcelona)
Nov inici Cursos "5è Fòrum emprenedor" Cursos de Manipulació d'Aliments, Comptabilitat bàsica, Gestió de la Tresoreria, Anglès Empresarial, Prevenció Riscos Laborals, Creació d'empreses, etc. NOVETAT
(Moià)
06 Nov fins 05 Feb Curs "Crea: Emprendre en Femení"
(Barcelona)
06 Nov 19h30 Novetat editorial "El nuevo marketing de servicios"
(Barcelona)
07 Nov 19h30 Taller "Buenas prácticas ambientales para PYMES"
(Pontevedra)
11 i 18 Nov 10h30 Sessió Informativa Cooperativisme "Inverteix en el teu futur"
(Lleida)
13 i 14 Nov Seminari Europeu "Nuevas tendencias en el Tercer Sector y la empresa social en Europa"
(Barcelona)
14 i 15 Nov 09h00 Congrés Estratègies locals per al creixement d'empreses globals "Let's Go4Growth"
(Barcelona)
15 i 22 Nov Jornades "Fent Empresa, Innovació, Creativitat i Superació"
(Badalona)
16 Nov 08h45 Visita a empresa "Durero Packaging, S.A."
(Barcelona)
16 Nov 16h00 Jornada "Alta dirección: sociedad de la información"
(Pontevedra)
17 Nov Jornada "La retribució variable, eina de direcció estratègica"
(Barcelona)
17 Nov 16h00 Curs "Introducció a la cooperativa"
(Barcelona)
17 Nov Jornades de Marketing "Edició de les primeres jornades de marketing d'Andorra"
(Andorra)
21 Nov Taller "Com fer marketing a Google i als principals cercadors"
(Barcelona)
21 Nov Seminari "La planificació segura de projectes"
(Barcelona)
23 Nov 09h00 Congrés "IV Congreso de directivos y ejecutivos - CEDE"
(Barcelona)
23 Nov 19h00 Inauguració Canal IP en 22@
(Barcelona)
23, 24 i 25 Nov Fira Inicia Negocios 2006
(Madrid)
24 i 25 Nov Fira "XII Feria de la Mujer Emprendedora"
(Madrid)
27 Nov i 02 Des 10h30 Sessió Informativa Cooperativisme "Inverteix en el teu futur"
(La Seu d'Urgell)
27 Nov 16h00 Curs "Ser soci d'una cooperativa"
(Barcelona)
28 Nov 19h30 Conferència "¿Sabe ud. qué clientes está a punto de perder?"
(Barcelona)
28 Nov 21h30 Sopar-col·loqui "El papel de los Private Equity" NOVETAT
(Barcelona)
29 Nov 18h00 Trobada ESADE "I Trobada CEEI d'Emprenedors i inversors" NOVETAT
(Barcelona)
29 Nov 19h30 Conferència "¿qué nos espera en 2007?"
(Barcelona)
30 Nov 17h00 Lliurament premis "Oficina Innovació Empresarial"
(Andorra)
30 Nov 19h30 Conferència "Morfopsicología marketing"
(Barcelona)
30 Nov i 01 Des 08h00 Cimera sobre el futur d'Andorra "Fer d'Europa un líder mundial en innovació"
(Andorra)
04 Des 19h30 Novetat Editorial "Malas prácticas de gestión: Cómo nos afectan"
(Barcelona)
(Barcelona)
13 Des Jornada "Las Nuevas Tecnologías al Servicio de las Empresarias" NOVETAT
(Virtual)
07 i 08 Feb Fira i congrés "On-line Maketing Digital y Publicidad en Internet" NOVETAT
(Madrid)
05 de novembre 2006
31 d’octubre 2006
Trobar clients
La localització de clients suposa per a l’empresa una necessitat bàsica per l’inici i el manteniment de la teva activitat. Però, no és una tasca que es pugui descuidar, sobretot per a determinades empreses amb productes molt específics, i tenint en compte la competència amb altres empreses amb productes iguals o similars.
Com aconseguir clients?
Els clients potencials no coneixen la teva empresa ni els teus productes, t’hauràs de donar a conèixer.
Quina diferència hi ha entre promoure i vendre?
En la promoció es contacta el mercat: clients, intermediaris i competidors.
La promoció sigui pública o privada permet conèixer com actuar i obtenir visibilitat al mercat al qual desitja operar.
La venda és posterior. Primer s’han de vèncer les resistències del possible comprador, aconseguir la seva confiança per a que finalment concedeixi una comanda.
Com elegir l’alternativa més adequada per a localitzar clients?
Per a localitzar clients, es poden utilitzar diferents mitjans sense que siguin excloents i podent-ne utilitzar diversos segons els objectius de l’empresa:
- Internet
- Ús del correu i altres mitjans de comunicació
- Fires i exposicions comercials nacionals i/o estrangeres
- Trobades empresarials
- Missions comercials
- Visites personals
- Altres mitjans
És convenient participar a Fires i exposicions nacionals o estrangeres?
La presència a fires, missions i exposicions pot suposar un bon mitjà per a vincular-se amb els potencials compradors, conèixer la situació de la competència i descobrir noves perspectives de negocis. Hi ha diferents tipus de fires, fires mundials, comercials, que s’organitzen amb la finalitat de reunir a les persones que desitgin fer negocis, sense accés al públic, o bé fires especialitzades en determinades gammes o famílies de productes.
Abans de decidir la participació a una fira, l’empresa t’hauràs d’informar sobre la mateixa en quant a participacions anteriors, visitants, tipus d’empreses que solen assistir, publicitat, etc. També és convenient confeccionar un llistat de possibles compradors als quals els comunicaràs la participació a la fira, convidant-los a visitar l’estand de l’empresa.
Es poden promoure les vendes utilitzant internet?
L’ús d’internet per promoure la venda de productes i/o localitzar possibles compradors a l’exterior és avui un instrument molt vàlid i el més econòmic.
A través de la xarxa es pot obtenir informació de com actuen les empreses competidores (productors, mercaderies que ofereixen, qualitats, dissenys, dades sobre el desenvolupament de les empreses, etc.) Internet permet analitzar la competència, l’evolució del mercat i conèixer les millors pràctiques del sector.
És fonamental per a l’empresa tenir una bona pàgina web que serà la “targeta de visita”, tenir un catàleg virtual dels productes, referències de clients, projectes als quals hagi participat, poden ser un bon punt de recolzament.
Internet permet reconduir a un possible client, donar informació comercial i de l’empresa per facilitar les primeres passes en la comunicació.
Serveix Internet per a localitzar possibles clients?
A través d’Internet es poden obtenir directoris de possibles clients, agents, distribuïdors, etc. Alguns són directament accessibles. Altres a través d’institucions de recolzament que poden ajudar en aquesta recerca. A vegades, el problema no és trobar possibles direccions, sinó tenir més dades d’una determinada empresa: com la seva situació creditora, propietaris de la mateixa, etc.
Per tot plegat, Internet és una font d’informació excel•lent.
El correu electrònic serveix per contactar clients?
Sí, tot i que és important dirigir bé els missatges. Han de ser correus clars i directes, personalitzats i han de proporcionar l’enllaç a la pàgina web per a que puguin rebre informació complementària sobre l’oferta i l’empresa.
Té alguns inconvenients: no sempre es pot personalitzar el missatge, no es pot controlar la seva correcta recepció i no sempre es pot saber el correu de la persona destinatària.
I el correu normal, es pot fer servir?
El mitjà tradicional és més car i lent que les noves tecnologies. Però té alguns avantatges clars:
1. Arriba al seu destinatari
2. L’original va signat
3. Permet personalitzar l’enviament
Té, per tant, el seu ús específic, però no pot ser mai l’únic mitjà de contacte, sinó el més selectiu i cuidat.
Hi ha altres mitjans per buscar clients?
Existeixen també altres mitjans per localitzar potencials clients i fer conèixer els productes a possibles interessats:
- Consulta a guies i directoris amb informació internacional de productes i productors
- Consulta de publicacions i/o inserció d’avisos publicitaris especialment dirigits a potencials compradors
- Revistes especialitzades
El contacte final amb el potencial client pot respondre a la publicitat realitzada, a la visita efectuada a la fira o exposició, a contactes previs, (missions comercials, Internet i altres)
Fonts: Aprendiendo a exportar, ICEX
Com aconseguir clients?
Els clients potencials no coneixen la teva empresa ni els teus productes, t’hauràs de donar a conèixer.
Quina diferència hi ha entre promoure i vendre?
En la promoció es contacta el mercat: clients, intermediaris i competidors.
La promoció sigui pública o privada permet conèixer com actuar i obtenir visibilitat al mercat al qual desitja operar.
La venda és posterior. Primer s’han de vèncer les resistències del possible comprador, aconseguir la seva confiança per a que finalment concedeixi una comanda.
Com elegir l’alternativa més adequada per a localitzar clients?
Per a localitzar clients, es poden utilitzar diferents mitjans sense que siguin excloents i podent-ne utilitzar diversos segons els objectius de l’empresa:
- Internet
- Ús del correu i altres mitjans de comunicació
- Fires i exposicions comercials nacionals i/o estrangeres
- Trobades empresarials
- Missions comercials
- Visites personals
- Altres mitjans
És convenient participar a Fires i exposicions nacionals o estrangeres?
La presència a fires, missions i exposicions pot suposar un bon mitjà per a vincular-se amb els potencials compradors, conèixer la situació de la competència i descobrir noves perspectives de negocis. Hi ha diferents tipus de fires, fires mundials, comercials, que s’organitzen amb la finalitat de reunir a les persones que desitgin fer negocis, sense accés al públic, o bé fires especialitzades en determinades gammes o famílies de productes.
Abans de decidir la participació a una fira, l’empresa t’hauràs d’informar sobre la mateixa en quant a participacions anteriors, visitants, tipus d’empreses que solen assistir, publicitat, etc. També és convenient confeccionar un llistat de possibles compradors als quals els comunicaràs la participació a la fira, convidant-los a visitar l’estand de l’empresa.
Es poden promoure les vendes utilitzant internet?
L’ús d’internet per promoure la venda de productes i/o localitzar possibles compradors a l’exterior és avui un instrument molt vàlid i el més econòmic.
A través de la xarxa es pot obtenir informació de com actuen les empreses competidores (productors, mercaderies que ofereixen, qualitats, dissenys, dades sobre el desenvolupament de les empreses, etc.) Internet permet analitzar la competència, l’evolució del mercat i conèixer les millors pràctiques del sector.
És fonamental per a l’empresa tenir una bona pàgina web que serà la “targeta de visita”, tenir un catàleg virtual dels productes, referències de clients, projectes als quals hagi participat, poden ser un bon punt de recolzament.
Internet permet reconduir a un possible client, donar informació comercial i de l’empresa per facilitar les primeres passes en la comunicació.
Serveix Internet per a localitzar possibles clients?
A través d’Internet es poden obtenir directoris de possibles clients, agents, distribuïdors, etc. Alguns són directament accessibles. Altres a través d’institucions de recolzament que poden ajudar en aquesta recerca. A vegades, el problema no és trobar possibles direccions, sinó tenir més dades d’una determinada empresa: com la seva situació creditora, propietaris de la mateixa, etc.
Per tot plegat, Internet és una font d’informació excel•lent.
El correu electrònic serveix per contactar clients?
Sí, tot i que és important dirigir bé els missatges. Han de ser correus clars i directes, personalitzats i han de proporcionar l’enllaç a la pàgina web per a que puguin rebre informació complementària sobre l’oferta i l’empresa.
Té alguns inconvenients: no sempre es pot personalitzar el missatge, no es pot controlar la seva correcta recepció i no sempre es pot saber el correu de la persona destinatària.
I el correu normal, es pot fer servir?
El mitjà tradicional és més car i lent que les noves tecnologies. Però té alguns avantatges clars:
1. Arriba al seu destinatari
2. L’original va signat
3. Permet personalitzar l’enviament
Té, per tant, el seu ús específic, però no pot ser mai l’únic mitjà de contacte, sinó el més selectiu i cuidat.
Hi ha altres mitjans per buscar clients?
Existeixen també altres mitjans per localitzar potencials clients i fer conèixer els productes a possibles interessats:
- Consulta a guies i directoris amb informació internacional de productes i productors
- Consulta de publicacions i/o inserció d’avisos publicitaris especialment dirigits a potencials compradors
- Revistes especialitzades
El contacte final amb el potencial client pot respondre a la publicitat realitzada, a la visita efectuada a la fira o exposició, a contactes previs, (missions comercials, Internet i altres)
Fonts: Aprendiendo a exportar, ICEX
Tècniques per a desxifrar el futur dels negocis (II)
Per arribar a modificar les coses tal i com ara mateix les veiem i avançar-nos a les tendències futures, existeixen quatre alternatives possibles:
- Mirar a través dels ulls d'un extraterrestre
Comprendre la dualitat: tendència / contratendència
- Substituir la visió d'un pèndul per la de l'espiral
- Entendre que els extrems tendeixen a la zona central
Als anys 70, una pel.lícula canadenca tractava sobre dos extraterrestres que arribaven a la Terra per observar-la i redactar un informe:
La Terra està habitada per vehicles de quatre rodes que tenen uns esclaus de dues cames anomenats esclaus. Cada matí un soroll desperta als humans per portar als vehicles a un club social anomenat pàrquing mentres els humans treballaven per a mantenir l'estatus dels seus amos.
Per a qualsevol empresa, contemplar la realitat des d'una òptica diferent a l'habitual és una de les estratègies més poderoses que existeixen.
Si enviem als extraterrestres a investigar sobre la forma de vestir dels humans. Descobreixen que portem pantalons i que aquests es poden comprar a botigues, per catàleg, per internet o TV. Però la majoria compren a les botigues per que se'ls volen emprovar. Els extraterrestres es faran la imatge de la botiga com un emprovador gegant. En canvi, els emprovadors estan amagats en cubicles minúsculs ja que els arquitectes segueixen pensant igual que ho feien fa 50 anys.
Levi's ha entès que les persones busquem texans que s'ajustin perfectament al nostre cos. Trobar un texà que s'ajusti com un guant dóna bastanta feina. Levi's ha començat a personalitzar les peces de roba que ofereix als seus establiments:
El client entra a la botiga i se li prenen les mides, després el client selecciona l'estil, el tall i la roba i se li fabrica el pantaló in situ.
Aquesta mesura va ser adoptada per Levi's per a reduir els sobrants d'estoc.
No existeix una realitat única. L'avantatge competitiu de l'emprovador està sent infravalorada. S'ha d'adoptar la mirada d'un ser extraplanetari per identificar els avantatges propis que estan amagats.
(anterior - següent)
Tècniques per a desxifrar el futur dels negocis (I)
Existeixen tècniques per a preparar i entrenar la ment per a desxifrar les senyals indicatives de la direcció dels negocis en el futur.
Són tècniques que capaciten per anticipar tendències i prendre decisions alliberant la ment de les assumpcions, pre-judicis i desitjos que la mantenen prisonera.
Existeix l'anomenada ceguera d'atenció: en un experiment es va demanar a un grup de persones que contessin els passes que realitzaven uns jugadors de bàsket en un minut d'emissió. A la meitat de la grabació, un goril.la va irrompre a la canxa i la creuava de costat a costat. La meitat dels participants, no es van adonar d'aquest fet.
Quant més ens obsessionem per alguna cosa, mantenint la ment fixa en una única idea, menys capaços som de percebre els sucessos imprevistos i inesperats.
La mateixa por que el canvi ens inspira ens indueix a rebutjar o a negar la informació que indica la proximitat d'una transformació.
Thomas Edison pensava que la corrent alterna arribaria a cremar les ciutats.
Els metges dels segle XIX creien que l'ésser humà no podia viatjar a més de 15 milles/h per què inevitablement sagnaria per les orelles i el nas.
Alliberar la ment dels coneixements i les experiències passades és difícil i pot generar por. Però les recompenses poden ser estimulants, excitans i molt gratificants.
(segueix)
Extret del resum de Leaders Summaries del llibre: Futur Think de Edie Weiner i Arnold Brown - Editorial Prentice Hall (setembre 2005)
Són tècniques que capaciten per anticipar tendències i prendre decisions alliberant la ment de les assumpcions, pre-judicis i desitjos que la mantenen prisonera.
Existeix l'anomenada ceguera d'atenció: en un experiment es va demanar a un grup de persones que contessin els passes que realitzaven uns jugadors de bàsket en un minut d'emissió. A la meitat de la grabació, un goril.la va irrompre a la canxa i la creuava de costat a costat. La meitat dels participants, no es van adonar d'aquest fet.
Quant més ens obsessionem per alguna cosa, mantenint la ment fixa en una única idea, menys capaços som de percebre els sucessos imprevistos i inesperats.
La mateixa por que el canvi ens inspira ens indueix a rebutjar o a negar la informació que indica la proximitat d'una transformació.
El veritable descobriment no està en buscar diferents paisatges, sinó en mirar amb nous ulls.
Marcel Proust
Thomas Edison pensava que la corrent alterna arribaria a cremar les ciutats.
Els metges dels segle XIX creien que l'ésser humà no podia viatjar a més de 15 milles/h per què inevitablement sagnaria per les orelles i el nas.
Alliberar la ment dels coneixements i les experiències passades és difícil i pot generar por. Però les recompenses poden ser estimulants, excitans i molt gratificants.
(segueix)
Extret del resum de Leaders Summaries del llibre: Futur Think de Edie Weiner i Arnold Brown - Editorial Prentice Hall (setembre 2005)
Cirque du Soleil: estratègia (i II)
El Cirque du Soleil ha sapigut crear un espectacle innovador nítidament diferenciat de les indústries existents (circ i teatre), ha reduït despeses en els factors en que l'a indústria competia tradicionalment i ha ampliat les fronteres del mercat mitjançant la diversificació del públic al que s'adreça.
El llibre Blue Ocean Strategy explica la necessitat de deixar de costa la competència destructiva entre les empreses. Si volen triomfar en el futur, han d'ampliar horitzons del mercat i han de generar valor a través de la innovació.
Podem trobar un resum d'aquestes estratègies i moltes altres a la web: Leader Summaries.
Cirque du Soleil (I)
Blue Ocean Strategy: How to Create Uncontested Market Space and Make Competition Irrelevant, W. Chan Kim i Renée Mauborgne - Editorial Harvard Business School Press (edició febrer 2005)
El llibre Blue Ocean Strategy explica la necessitat de deixar de costa la competència destructiva entre les empreses. Si volen triomfar en el futur, han d'ampliar horitzons del mercat i han de generar valor a través de la innovació.
Podem trobar un resum d'aquestes estratègies i moltes altres a la web: Leader Summaries.
Cirque du Soleil (I)
Blue Ocean Strategy: How to Create Uncontested Market Space and Make Competition Irrelevant, W. Chan Kim i Renée Mauborgne - Editorial Harvard Business School Press (edició febrer 2005)
29 d’octubre 2006
20 d’octubre 2006
Emprenedors amb força
Fa uns dies, us comentava l'èxit d'un emprenedor que havia aconseguit el seu somni canviant una casa per un clip. Ara tenim emprenedors més a prop i que a més lluiten pels demés. Consulteu la seva web: 4 Gatos
El seu eslògan enganxa, el transcric textualment en l'idioma original:
"4 gatos somos un grupo de gente que apoyamos diferentes causas con acciones callejeras. Nuestra intención es hacer reflexionar a las personas para que empiecen a actuar. No formamos parte de ninguna ONG y no nos identificamos con ningún partido político. Simplemente, creemos que a veces 4 gatos pueden movilizar a toda la sociedad."
Només fa dos mesos que s'ha creat aquest blog i ja ha aparegut a un dels portals de més pes en màrqueting: Baquia, a més la seva acció ha estat comentada per l'agència Efe. Sorprenent, sobretot tenint en compte que és per una activitat filantròpica. En tan sols 20 dies han aconseguit 872 comentaris.
El seu èxit es deu a la innovació introduïda amb un vídeo fictici del robatori de l'escó de Zapatero per a que s'aixequi per recolzar una manifestació contra la fam.
Me n'alegro que iniciatives com aquesta tinguin tanta repercussió. Haig d'aprendre molt d'aquests emprenedors. Des d'Andorra contribueixo a la difusió del vostre missatge.
El seu eslògan enganxa, el transcric textualment en l'idioma original:
"4 gatos somos un grupo de gente que apoyamos diferentes causas con acciones callejeras. Nuestra intención es hacer reflexionar a las personas para que empiecen a actuar. No formamos parte de ninguna ONG y no nos identificamos con ningún partido político. Simplemente, creemos que a veces 4 gatos pueden movilizar a toda la sociedad."
Només fa dos mesos que s'ha creat aquest blog i ja ha aparegut a un dels portals de més pes en màrqueting: Baquia, a més la seva acció ha estat comentada per l'agència Efe. Sorprenent, sobretot tenint en compte que és per una activitat filantròpica. En tan sols 20 dies han aconseguit 872 comentaris.
El seu èxit es deu a la innovació introduïda amb un vídeo fictici del robatori de l'escó de Zapatero per a que s'aixequi per recolzar una manifestació contra la fam.
Me n'alegro que iniciatives com aquesta tinguin tanta repercussió. Haig d'aprendre molt d'aquests emprenedors. Des d'Andorra contribueixo a la difusió del vostre missatge.
12 d’octubre 2006
Enllaços útils per a emprenedors
http://www.paginas-amarillas.es/
http://www.qdq.com/
www.camerdata.es/camaras/
www.aedemo.es/aedemo3/index.php Associació Espanyola d’Estudis de Mercat
http://www.icex.es/ Institut de Comerç Exterior
http://www.cis.es/ Centre d’Investigacions Sociològiques
http://www.inforesidencias.com/ Tercera Edat
http://www.imsersomayores.csic.es/
http://www.afe.es/ Associació de Fires Espanyoles
http://www.semanaverde.org/ Fundació Setmana Verda
europa.eu.int/index-es.htm Índex de la pàgna de la Unió Europea en espanyol
http://www.boe.es/ Butlletí Oficial de l’Estat
www.xunta.es/doga Diari Oficial de Galícia
http://www.aeat.es/ Agència Estatal de l’Administració Tributària
http://www.mtas.es/ Ministeri de Treball i Assumptes Socials
http://www.nominalia.com/ Registre de dominis en Internet
http://www.oepm.es/ Registre de Patents i Marques
http://www.agenciaprotecciondatos.org/
http://www.ine.es/ Institut Nacional d’Estadística
http://www.idescat.net/ Institut Català d’Estadística
http://www.terrassa.org/ Ajuntament de Terrassa
http://www.sadei.es/ Astúries
http://www.franquicia.net/
http://www.guiame.net/
www.ipyme.org/temas
www.el-mundo.es/sudinero/noticias/negocio.html
http://www.marketing-xxi.com/
http://www.rmc.es/
http://www.dun.es/
http://www.credinsa.com/
www.unibarsa.com/informesu.html
http://www.dbk.es/
http://www.consumo-inc.es/
http://www.msc.es/ Ministeri de Sanitat i Consum
http://www.ocu.org/ Organització de Consumidors i Usuaris
http://www.icconsum.org/ Institut Català Consum
http://www.geotransito.com/
www.emprendedorxxi.es/cat/html/guia.htm
www.esade.es/guiame/biblioteca/
http://www.odiseaweb.com/
http://www.winred.com/
http://www.pymes-online.com/
http://www.latinoemprendedores.com/
http://www.iberpyme.net/
http://www.injef.com/
http://www.infonegocio.com/
www.iaf.es/body
biblioteca.uam.es/paginas/ases_lab.html
iei.uv.es/
http://www.aecoc.es/ Codi de barres
http://www.egm.es/ Estudi General de Mitjans
http://www.aui.es/ Associació d’Usuaris d’Internet
http://www.injuve.es/ Institut de la Joventut
http://www.lacaixa.es/
http://www.guiame.net/
http://www.el-mundo.es/
http://www.recoletos.es/ Expansión
http://www.emprendedores.navegalia.com/
www.ifa.es/empresajoven
http://www.bme.es/
http://www.emprender-en-aragon.es/
http://www.grupomaj.com/
http://www.hachette.es/
http://www.guiame.net/
http://www.alltheweb.com/ Buscador molt interessant
http://www.e-informa.com/
http://www.axesor.es/
http://www.calleacalle.com/
http://www.gabilos.com/asp/frames/gabilos.asp?svar=http://www.gabilos.com/comosehace/estudioviabilidad/textoPlaneconomico.html
http://www.cindoc.csic.es/
Fiscalitat del Comerç Exterior
11 d’octubre 2006
Internacionalització i mà d'obra qualificada
Un dels punts tractats al darrer esmorzar d’Innovació de l’11 d’octubre va ser la manca de personal qualificat. Alguns dels assistents van proposar que l’Administració Pública actués per captar aquest personal qualificat.
Curiosament, el 7 d’octubre, Expansion y Empleo analitzaven la internacionalització sota aquest prisma.
Reclutar titulats en els mercats emergents, formar-los a Madrid per a enviar-los de nou als seus països d’origen i acometre l’expansió exterior és l’aposta de Thyssenkrupp
El president executiu de Thyssenkrupp Elevator va posar en marxa fa un any el International Managers Program (IPM). Aquest programa recluta joves titulats als països on volen expandir-se, els formen a Madrid (on tenen la central) durant un any de forma gratuïta i realitzen les pràctiques a la companyia. L’objectiu és enviar-los als seus llocs d’origen, però treballant per a Thyssenkrupp.
La selecció ha representat per a l’empresa un gran esforç, de forma directa han invertit 2 milions d’euros. Però aquest any es repeteix la segona edició.
Formar extrangeros en España para que trabajen en sus países
Curiosament, el 7 d’octubre, Expansion y Empleo analitzaven la internacionalització sota aquest prisma.
Reclutar titulats en els mercats emergents, formar-los a Madrid per a enviar-los de nou als seus països d’origen i acometre l’expansió exterior és l’aposta de Thyssenkrupp
El president executiu de Thyssenkrupp Elevator va posar en marxa fa un any el International Managers Program (IPM). Aquest programa recluta joves titulats als països on volen expandir-se, els formen a Madrid (on tenen la central) durant un any de forma gratuïta i realitzen les pràctiques a la companyia. L’objectiu és enviar-los als seus llocs d’origen, però treballant per a Thyssenkrupp.
La selecció ha representat per a l’empresa un gran esforç, de forma directa han invertit 2 milions d’euros. Però aquest any es repeteix la segona edició.
Formar extrangeros en España para que trabajen en sus países
07 d’octubre 2006
Cirque du Soleil: estratègia (I)
En l'actualitat, la competitivitat està perfectament definida. Les empreses han de superar els seus rivals amb més quota de mercat. Quants més competidors, les possibilitats de beneficis i creixement disminueixen i els productes s'estandarditzen.
Existeix un altre tipus de competitivitat possible, quan es torna irrelevant. Pensem en el famós Cirque du Soleil. Es va crear al 1984 per un grup d'actors. Les seves representacions han aconseguit arribar a 40 milions de persones a noranta ciutats de tot el planeta.
Crear una empresa relacionada amb el món del circ, no sembla massa bona idea. De fet, el circ, en el seu concepte tradicional, està decaient. El seu públic tradicional, els nens, estan més interessats pels vídeo-jocs.
Abans de que aparegués el Cirque du Soleil, els circs estaven immersos en una lluit per aconseguir els millors pallassos, els millors domadors... Aconseguir el millor cartell. Aquest fet feia incrementar el costos i amb una demanda decreixent, tots s'estaven ensorrant.
Le Cirque du Soleil va trencar les barreres del concepte de circ: van oferir la diversió i l'emoció pròpies de circ (amb els símbols tradicionals: carpa, pallassos i exercicis acrobàtics) i, a més, van afegir la sofisticació i riquesa intel.lectual del teatre (cada representació té un fil argumental, dansa, música composta especialment per a l'ocasió...)
Les representacions del Cirque du Soleil s'adrecen a públics de totes les edats que juntament amb el caràcter únic de cadascuna de les seves gires ha fet augmentar la demanda d'aquest espectacle i de les tarifes (preus semblants al preu d'un teatre)
Extret de Leader summaries
Existeix un altre tipus de competitivitat possible, quan es torna irrelevant. Pensem en el famós Cirque du Soleil. Es va crear al 1984 per un grup d'actors. Les seves representacions han aconseguit arribar a 40 milions de persones a noranta ciutats de tot el planeta.
Crear una empresa relacionada amb el món del circ, no sembla massa bona idea. De fet, el circ, en el seu concepte tradicional, està decaient. El seu públic tradicional, els nens, estan més interessats pels vídeo-jocs.
Abans de que aparegués el Cirque du Soleil, els circs estaven immersos en una lluit per aconseguir els millors pallassos, els millors domadors... Aconseguir el millor cartell. Aquest fet feia incrementar el costos i amb una demanda decreixent, tots s'estaven ensorrant.
Le Cirque du Soleil va trencar les barreres del concepte de circ: van oferir la diversió i l'emoció pròpies de circ (amb els símbols tradicionals: carpa, pallassos i exercicis acrobàtics) i, a més, van afegir la sofisticació i riquesa intel.lectual del teatre (cada representació té un fil argumental, dansa, música composta especialment per a l'ocasió...)
Les representacions del Cirque du Soleil s'adrecen a públics de totes les edats que juntament amb el caràcter únic de cadascuna de les seves gires ha fet augmentar la demanda d'aquest espectacle i de les tarifes (preus semblants al preu d'un teatre)
Extret de Leader summaries
Què vol un client?
Seth Godin, expert en marketing i escriptor, ha recopilat 10 coses que vol una persona com a client:
- El mateix que tothom, però diferent.
- Un menú on tots els preus no siguin el mateix.
- Més atenció que la persona que s'assenta al seu costat.
- Un preu una mica més baix que l'ofert als altres.
- Un nou model, tenint-lo una miqueta abans que els altres, però només si als altres els agradarà.
- Un seient per una pel.lícula amb totes les entrades venudes.
- Accés al millor servei al client de la botiga, preferentment pel cap de la botiga.
- Ser tractat millor, però no massa millor.
- Que s'adonin de que existeix, però no massa.
- Tenir la raó.
Aquestes 10 claus es poden aprofitar per fer que el client elegeixi la seva empresa, enlloc de la competència.
Seth Godin és admirat i criticat per igual, però no deixa indiferent.
Llegeix el llistat diverses vegades i pensa. Llegeix-la cada vegada que s'hagi de posar al lloc del client i quan es senti d'aquesta manera, descobrirà les claus indispensables que tot empresari ha d'aprofitar pel seu benefici.
- El mateix que tothom, però diferent.
- Un menú on tots els preus no siguin el mateix.
- Més atenció que la persona que s'assenta al seu costat.
- Un preu una mica més baix que l'ofert als altres.
- Un nou model, tenint-lo una miqueta abans que els altres, però només si als altres els agradarà.
- Un seient per una pel.lícula amb totes les entrades venudes.
- Accés al millor servei al client de la botiga, preferentment pel cap de la botiga.
- Ser tractat millor, però no massa millor.
- Que s'adonin de que existeix, però no massa.
- Tenir la raó.
Aquestes 10 claus es poden aprofitar per fer que el client elegeixi la seva empresa, enlloc de la competència.
Seth Godin és admirat i criticat per igual, però no deixa indiferent.
Llegeix el llistat diverses vegades i pensa. Llegeix-la cada vegada que s'hagi de posar al lloc del client i quan es senti d'aquesta manera, descobrirà les claus indispensables que tot empresari ha d'aprofitar pel seu benefici.
27 de setembre 2006
Com crear una empresa gasela
Són poques les empreses de creixement ràpid. Si les estudiem, però, tenen trets característics comuns i s’han convertit en el millor model a imitar.
Són empreses que tenen un creixement sostingut en el temps, ja que les que creixen massa ràpid no es poden adaptar a canvis tan sobtats i es queden pel camí.
Característiques comuns:
Tamany mitjà
PIMES amb estructures lleugeres i flexibles per a adaptar-se a les exigències del mercat en cada moment.
Rendibilitat
Aquestes empreses són capaces d’aconseguir un equilibri sostingut entre creixement sostingut en negoci, en tamany i en beneficis. (Rendibilitat superior al 15%)
Empreses joves
Les empreses gasela solen tenir entre 5 i 10 anys
Creadores de llocs de treball
La seva capacitat per a generar llocs de treball a curt termini s’ha convertit per a molts experts en el factor més distintiu de les gasela.
Com és l’emprenedor d’una empresa gasela?
El do de l’oportunitat
Els fundadors d’aquestes empreses detecten les oportunitats i es mouen. És el cas de Josep Maria Lloreda de KH Lloreda que va transformar la seva empresa familiar de recobriments metàl·lics a produir detergents de gran consum (KH-7 té un 60% de la quota de mercat d’anti-greixos)
Passió pel seu equip
Són promotors que pensen en constituir una empresa important des del principi. Sense equip és impossible créixer. Al triar equip busquen persones que les complementin en tots els sentits. Typsa és una consultora d’enginyeria que ha augmentat la seva plantilla en un 45%,els seus accionistes són els 150 professionals en plantilla.
Ambició per créixer
L’ambició dels emprenedors gasela facilita l’èxit del negoci. Pere Gallés president i fundador d’Europastry va innovar des dels inicis de l’empresa, en ser pionera en la fabricació de pa pre-cuit.
Si vols ampliar la informació, aquest article és un extret de la revista Emprendedores
Són empreses que tenen un creixement sostingut en el temps, ja que les que creixen massa ràpid no es poden adaptar a canvis tan sobtats i es queden pel camí.
Característiques comuns:
Tamany mitjà
PIMES amb estructures lleugeres i flexibles per a adaptar-se a les exigències del mercat en cada moment.
Rendibilitat
Aquestes empreses són capaces d’aconseguir un equilibri sostingut entre creixement sostingut en negoci, en tamany i en beneficis. (Rendibilitat superior al 15%)
Empreses joves
Les empreses gasela solen tenir entre 5 i 10 anys
Creadores de llocs de treball
La seva capacitat per a generar llocs de treball a curt termini s’ha convertit per a molts experts en el factor més distintiu de les gasela.
Com és l’emprenedor d’una empresa gasela?
El do de l’oportunitat
Els fundadors d’aquestes empreses detecten les oportunitats i es mouen. És el cas de Josep Maria Lloreda de KH Lloreda que va transformar la seva empresa familiar de recobriments metàl·lics a produir detergents de gran consum (KH-7 té un 60% de la quota de mercat d’anti-greixos)
Passió pel seu equip
Són promotors que pensen en constituir una empresa important des del principi. Sense equip és impossible créixer. Al triar equip busquen persones que les complementin en tots els sentits. Typsa és una consultora d’enginyeria que ha augmentat la seva plantilla en un 45%,els seus accionistes són els 150 professionals en plantilla.
Ambició per créixer
L’ambició dels emprenedors gasela facilita l’èxit del negoci. Pere Gallés president i fundador d’Europastry va innovar des dels inicis de l’empresa, en ser pionera en la fabricació de pa pre-cuit.
Si vols ampliar la informació, aquest article és un extret de la revista Emprendedores
21 de setembre 2006
Vendes vs personalització: els CRM
Crear o convertir una empresa centrada en els clients no és una tasca senzilla. Requereix reposicionar l’enfocament de previsió de vendes a un altre de satisfacció del client. S’han de crear i executar les demandes del client, enlloc de preveure vendes.
Sovint pensem que si produïm productes o serveis de qualitat, els clients els compraran. Si ens centrem només en el disseny i la fabricació de productes, perdrem importants oportunitats per enriquir els nostres coneixements sobre el que necessiten els nostres clients i per oferir el servei postvenda que els clients necessiten i demanden.
Algunes grans empreses estan adquirint avantatges competitius gràcies a la utilització dels Customer Relationship Management. Els CRM o gestió de relacions amb els clients són paquets informàtics que permeten als usuaris mantenir i actualitzar un registre cada vegada que actuen amb un client.
La major part dels canvis que introdueixen les grans empreses són adoptats per les empreses més petites amb paquets de software adaptats a les necessitats i pressupostos de les PIMES.
Qualsevol PIME que planifiqui una estratègia global a mitjà i llarg termini ha de plantejar-se l’ús dels CRM. La capacitat de les grans empreses per facilitar un servei integral als clients pot convertir-se en l’enemic de les PIMES que tradicionalment oferien un servei molt personalitzat que els seus rivals de major tamany.
Proximidad a los clientes: dejar atras a la competencia con la ECRM, Karen Hynes eMarket Services
Sovint pensem que si produïm productes o serveis de qualitat, els clients els compraran. Si ens centrem només en el disseny i la fabricació de productes, perdrem importants oportunitats per enriquir els nostres coneixements sobre el que necessiten els nostres clients i per oferir el servei postvenda que els clients necessiten i demanden.
Algunes grans empreses estan adquirint avantatges competitius gràcies a la utilització dels Customer Relationship Management. Els CRM o gestió de relacions amb els clients són paquets informàtics que permeten als usuaris mantenir i actualitzar un registre cada vegada que actuen amb un client.
La major part dels canvis que introdueixen les grans empreses són adoptats per les empreses més petites amb paquets de software adaptats a les necessitats i pressupostos de les PIMES.
Qualsevol PIME que planifiqui una estratègia global a mitjà i llarg termini ha de plantejar-se l’ús dels CRM. La capacitat de les grans empreses per facilitar un servei integral als clients pot convertir-se en l’enemic de les PIMES que tradicionalment oferien un servei molt personalitzat que els seus rivals de major tamany.
Proximidad a los clientes: dejar atras a la competencia con la ECRM, Karen Hynes eMarket Services
Actitud de guanyador vs perdedor
| El GUANYADOR sempre està fent | El PERDEDOR sempre està parlant |
| El GUANYADOR té un programa d’acció | El PERDEDOR sempre té una excusa per no fer |
| El GUANYADOR “demana oportunitat per fer-ho” | El PERDEDOR diu: “No és la meva feina” |
| El GUANYADOR té solucions per a cada problema | El PERDEDOR té un problema per a cada solució |
| El GUANYADOR fa fàcils les coses difícils | El PERDEDOR fa difícils les coses fàcils |
| El GUANYADOR diu: “Això pot ser difícil… és possible aconseguir-ho” | El PERDEDOR diu “Això pot ser possible, però és molt difícil que ho faci” |
| El GUANYADOR es fa gran davant de les dificultats | El PERDEDOR es fa petit davant els inconvenients |
17 de setembre 2006
Què pot fer un blog per una PIME?
Una botiga de moda a Oviedo ha creat una comunitat virtual a partir d’un blog. Ofereix notícies sobre moda i tendències, un apartat de consultes, etc. Ha creat una comunitat virtual que li permet projectar-se internacionalment.
Aquest tipus de webs són més interactives i generen més fluxos de visitants que una web escaparat – web on es pengen els productes i serveis sense possibilitat de penjar comentaris o dubtes –
Algunes de les avantatges que es poden destacar del blog per les PIMES són:
- Generació d’una comunitat de persones entorn al teu negoci interessades en allò de que parles, molt relacionat amb allò que vens
- Ser considerat un expert en el teu tema
- Fidelització dels clients que visiten el teu negoci
- El blog pot generar més tràfic que una web estàndard
- Notorietat de marca o negoci
- Augment d’ingressos ordinaris a través de la venda on-line
- Possibilitat de tenir ingressos extraordinaris (publicitat)
- Elevat ROI
- Inversió molt petita
Befana Oviedo
Qué puede hacer un blog por una PYME
Aquest tipus de webs són més interactives i generen més fluxos de visitants que una web escaparat – web on es pengen els productes i serveis sense possibilitat de penjar comentaris o dubtes –
Algunes de les avantatges que es poden destacar del blog per les PIMES són:
- Generació d’una comunitat de persones entorn al teu negoci interessades en allò de que parles, molt relacionat amb allò que vens
- Ser considerat un expert en el teu tema
- Fidelització dels clients que visiten el teu negoci
- El blog pot generar més tràfic que una web estàndard
- Notorietat de marca o negoci
- Augment d’ingressos ordinaris a través de la venda on-line
- Possibilitat de tenir ingressos extraordinaris (publicitat)
- Elevat ROI
- Inversió molt petita
Befana Oviedo
Qué puede hacer un blog por una PYME
16 de setembre 2006
El poder de les postals
Un anònim va escriure: “Els teus clients són els que mantenen les teves portes obertes i pels quals treballes llargues hores per atraure’ls i mantenir-los feliços. Però els dones seguiment a les teus clients nous o existents?”
Les postals són armes que poden retenir els teus clients.
Quan va ser la última vegada que vas anar de compres i vas rebre una postal d’agraïment? Mai? Les postals d’agraïment són utilitzades principalment per familiars i amics. Però l’impacte positiu que tenen quan les utilitzes amb els teus clients nous o existents.
A més del seu impacte positiu, són excel.lents com a eines de retenció. Com no tens temps per estar cara a cara amb cadascun dels teus clients, què millor que enviar postals per fer la feina.
Alguns beneficis són:
- Bona impressió: la teva competència no ho fa
- Explicaran la seva experiència a altres
- Economitzes en despeses d’estudis de mercat
- Retens clients
- Un client feliç compra més sovint
Costa més fer nous clients que mantenir els que ja tens!
Emprendedoras
Mercadeo brillante
Les postals són armes que poden retenir els teus clients.
Quan va ser la última vegada que vas anar de compres i vas rebre una postal d’agraïment? Mai? Les postals d’agraïment són utilitzades principalment per familiars i amics. Però l’impacte positiu que tenen quan les utilitzes amb els teus clients nous o existents.
A més del seu impacte positiu, són excel.lents com a eines de retenció. Com no tens temps per estar cara a cara amb cadascun dels teus clients, què millor que enviar postals per fer la feina.
Alguns beneficis són:
- Bona impressió: la teva competència no ho fa
- Explicaran la seva experiència a altres
- Economitzes en despeses d’estudis de mercat
- Retens clients
- Un client feliç compra més sovint
Costa més fer nous clients que mantenir els que ja tens!
Emprendedoras
Mercadeo brillante
Elegir el nom correcte per a la teva empresa (i III)
Exemple de com un emprenedor va elegir el nom per a la seva empresa: (part 3 de 3)
L’emprenedor es diu Nick Jenkins
- Què va fer?
Considerar com un nom podria treballar com una marca
“Volia que el meu negoci es conegués de boca-orella, així que era important que el nom de la companyia enganxés i es recordés fàcilment. Vaig decidir que només tingués dues síl·labes per a que la gent no l’oblidés i fàcil a nivell fonètic per a que no hi haguessin problemes de transcripció. Moonpig (lluna-porc) és divertit, com les nostres targetes contenen humor – es tracta d’un negoci de targetes de felicitació – Moonpig reuneix els nostres requeriments”
- Què va fer diferent
“Tot i que continuem comercialitzant amb el nom Moonpig, hem canviat el nostre nom d’empresa per Altergraphics. Al 2001 vam rebre capital inversor i els nous accionistes eren reacis a estendre xecs amb el nom Moonpig”
“Hauria estat més fàcil començar l’activitat de l’empresa amb el nom Altergraphics. Moonpig és xistós, bromista i així queda enregistrada la imatge de l’empresa a la web posicionant-nos en el lloc que desitgem al mercat. Però Altergraphics ens proporciona la flexibilitat de desenvolupar altres marques en el futur.”
Business Link
Moonpig
L’emprenedor es diu Nick Jenkins
- Què va fer?
Considerar com un nom podria treballar com una marca
“Volia que el meu negoci es conegués de boca-orella, així que era important que el nom de la companyia enganxés i es recordés fàcilment. Vaig decidir que només tingués dues síl·labes per a que la gent no l’oblidés i fàcil a nivell fonètic per a que no hi haguessin problemes de transcripció. Moonpig (lluna-porc) és divertit, com les nostres targetes contenen humor – es tracta d’un negoci de targetes de felicitació – Moonpig reuneix els nostres requeriments”
- Què va fer diferent
“Tot i que continuem comercialitzant amb el nom Moonpig, hem canviat el nostre nom d’empresa per Altergraphics. Al 2001 vam rebre capital inversor i els nous accionistes eren reacis a estendre xecs amb el nom Moonpig”
“Hauria estat més fàcil començar l’activitat de l’empresa amb el nom Altergraphics. Moonpig és xistós, bromista i així queda enregistrada la imatge de l’empresa a la web posicionant-nos en el lloc que desitgem al mercat. Però Altergraphics ens proporciona la flexibilitat de desenvolupar altres marques en el futur.”
Business Link
Moonpig
Contactes
Alguns dels nostres contactes són per tota la vida. Altres només són durant un periode de temps. De vegades arriben gràcies a alguna necessitat que expressem.
Els contactes venen per assistir-te en alguna dificultat, per proporcionar-te guia i suport, per ajudar-te físicament, emocional o espiritual. De vegades actuen amb força i t’obliguen a mantenir-te dret.
Del que t’has d’adonar és de que la teva necessitat ha estat retrobada, el teu desig escoltat. El teu contacte t’ha respost i ara és temps de moure’t.
Et porten una experiència de pau o et fan riure. Probablement t’ensenyaran coses que no has fet mai. Habitualment et donen una quantitat increïble d’alegria. Però només per una temporada.
Una vegada assolida la teva necessitat, la relació canvia. De vegades no en tornes a saber res, de vegades continues la relació.
Després arriba el teu torn de compartir, créixer i aprendre.
Les relacions de tota la vida t’ensenyen diferents lliçons, coses que has de construir per tenir uns fonaments emocionals sòlids. És feina teva acceptar la lliçó, estimar la persona i compartir el que has après en altres relacions i àrees de la teva vida. Es diu que l’amor ennuvola; l’amistat, en canvi, aclareix.
Adaptació d'un missatge enviat per Fernando Manzano de Grow&Win (amic i col.laborador ;D)
08 d’agost 2006
Iniciativa, indecisió i les oportunitats
Sovint sabem què hem de fer, però no ho fem, no emprenem l’acció.
Per què posposem la feina? Què ens atura?
La indecisió i la postergació són dos dels principals obstacles en la consecució dels nostres objectius. L’excés d’anàlisi sol ser una altra bona excusa per la no-acció.
Per evitar emprendre l’acció recorrem a diferents tipus de racionalitzacions. Moltes vegades ens convencem de que és millor quedar-nos en el nostre estat actual, conegut i segur, que córrer el risc d’enfrontar-nos a les conseqüències desconegudes del canvi. Aquesta fase d’incomoditat actua com a element de dissuasió per iniciar l’acció. La por al fracàs ens inhibeix, pensem que emprendre l’acció és més dolorós que aplaçar-la.
A vegades esperem a que ens arribi la motivació per iniciar una tasca, però la motivació no arriba per art de màgia. Quan comencem a aconseguir objectius, aleshores sí que ens sentim motivats per a continuar treballant. Quant més sovint prenem decisions, més fàcil resulta fer-ho.
Altres vegades ens quedem atrapats en la planificació: volem tenir totes les variables sota control, però el control total és una il·lusió, mai el tenim.
“Si volem sentir-nos còmodes, tenir el control i actuar amb eficàcia confiança i valentia, primer hem de sentir-nos incòmodes, no tenir el control i actuar de manera incompetent, sense confiança...”
Dryden, W.
Planificar és necessari, però si no actuem, perdem oportunitats. Només podràs estar segur de la decisió correcta a posteriori. Si emprens l’acció i t’equivoques, sempre pots integrar aquesta experiència de cara al futur. Això és molt més enriquidor que penedir-se d’allò que podries haver fet i mai vas fer.
Si ets massa perfeccionista, perdràs velocitat – important avantatge competitiu.
MProativa
Per què posposem la feina? Què ens atura?
La indecisió i la postergació són dos dels principals obstacles en la consecució dels nostres objectius. L’excés d’anàlisi sol ser una altra bona excusa per la no-acció.
Per evitar emprendre l’acció recorrem a diferents tipus de racionalitzacions. Moltes vegades ens convencem de que és millor quedar-nos en el nostre estat actual, conegut i segur, que córrer el risc d’enfrontar-nos a les conseqüències desconegudes del canvi. Aquesta fase d’incomoditat actua com a element de dissuasió per iniciar l’acció. La por al fracàs ens inhibeix, pensem que emprendre l’acció és més dolorós que aplaçar-la.
A vegades esperem a que ens arribi la motivació per iniciar una tasca, però la motivació no arriba per art de màgia. Quan comencem a aconseguir objectius, aleshores sí que ens sentim motivats per a continuar treballant. Quant més sovint prenem decisions, més fàcil resulta fer-ho.
Altres vegades ens quedem atrapats en la planificació: volem tenir totes les variables sota control, però el control total és una il·lusió, mai el tenim.
“Si volem sentir-nos còmodes, tenir el control i actuar amb eficàcia confiança i valentia, primer hem de sentir-nos incòmodes, no tenir el control i actuar de manera incompetent, sense confiança...”
Dryden, W.
Planificar és necessari, però si no actuem, perdem oportunitats. Només podràs estar segur de la decisió correcta a posteriori. Si emprens l’acció i t’equivoques, sempre pots integrar aquesta experiència de cara al futur. Això és molt més enriquidor que penedir-se d’allò que podries haver fet i mai vas fer.
Si ets massa perfeccionista, perdràs velocitat – important avantatge competitiu.
MProativa
06 d’agost 2006
Elegir el nom correcte per a la teva empresa II
Creant bona impressió (part 2 de 3)
Quan estàs generant idees del possible nom de negoci, inicialment et focalitzes a les teves preferències personals.
En canvi, un apropament objectiu et capacitarà per considerar les preferències del client en primer lloc.
Recorda que el teu nom d’empresa serà el pilar de la teva marca. Ha de treballar correctament on l’utilitzis – telèfon, logotip, senyals, anuncis, uniformes, web i a tots els medis que planifiquis utilitzar per arribar al mercat. Pots consultar una guia bàsica de marques.
Consignes que et poden ajudar a decidir el nom de la teva empresa:
- Vols el nom que reflecteixi l’activitat que fa la teva empresa – neteja, construcció, transport? O alguna seria convenient quelcom més abstracte?
- És una bona idea incloure el teu propi nom?
- Vols un nom de sons tradicionals, de llarga durada i valors passats de moda o un nom modern que suggereixi frescor i innovació?
- Pensa en el futur – rebutja paraules o frases que caducaran ràpidament?
- Si penses treballar a l’exterior, verifica que el nom no signifiqui res inconvenient en les llengües més importants i que són fàcilment llegibles i pronunciables.
- Pensa en els clients – rebutja noms llargs, paraules difícils i amb escriptura inusual.
Business Link
Què busquen els inversors
“El capital risc no està buscant inversions que proporcionin beneficis tan ràpids com la borsa. El que realment cerquen és trobar emprenedors que transformin els seus projectes en empreses realment grans.”
Bill Ferris
President Executiu, Castle Harlan Australian Mezzanine Partners
Exposar el teu projecte a inversors de capital risc és una bona manera d’identificar les fortaleses i les debilitats del teu pla d’empresa.
Si a una empresa de capital risc li agrada la teva idea, no només obtindràs una font d’ingressos, sinó també la credibilitat per un suport financer més gran. Aquestes noves fonts de capital poden marcar la diferència del teu treball amb els teus clients i proveïdors.
Aquests són els requisits que un inversor cerca en un emprenedor amb una nova idea:
- equip de gestió motivat
- estratègies clares
- mercat gran i acuradament definit
- habilitats demostrades de superar la competició
- innovació
- barreres d’entrada identificades
Què esperar d’un inversor?
Pots esperar les recomanacions dels seus experts per la posada en marxa de la teva empresa.
Els inversors tenen el capital per donar-te suport a llarg termini. Això vol dir que tens els col·laboradors adequats per ajudar-te a aconseguir més suport financer si necessites més capital en un futur.
Posar en marxa una empresa
Bill Ferris
President Executiu, Castle Harlan Australian Mezzanine Partners
Exposar el teu projecte a inversors de capital risc és una bona manera d’identificar les fortaleses i les debilitats del teu pla d’empresa.
Si a una empresa de capital risc li agrada la teva idea, no només obtindràs una font d’ingressos, sinó també la credibilitat per un suport financer més gran. Aquestes noves fonts de capital poden marcar la diferència del teu treball amb els teus clients i proveïdors.
Aquests són els requisits que un inversor cerca en un emprenedor amb una nova idea:
- equip de gestió motivat
- estratègies clares
- mercat gran i acuradament definit
- habilitats demostrades de superar la competició
- innovació
- barreres d’entrada identificades
Què esperar d’un inversor?
Pots esperar les recomanacions dels seus experts per la posada en marxa de la teva empresa.
Els inversors tenen el capital per donar-te suport a llarg termini. Això vol dir que tens els col·laboradors adequats per ajudar-te a aconseguir més suport financer si necessites més capital en un futur.
Posar en marxa una empresa
Ja tenim un nou terme: “Cool Hunters”
Els “Cool Hunters” dediquen el seu temps a observar quin tipus de vida predomina a cada lloc per explicar-li a les diferents companyies, que desenvolupen els seus productes en funció d’aquests temes.
La clau d’aquesta activitat és trobar les noves tendències i captar les novetats que més endavant demanaran els consumidors. Per a això, s’ha de tenir una ment molt oberta i ser capaç de captar tots els detalls, no només en el món de la moda, sinó també en altres sectors es cerca el seu assessorament.
Nestlé, Fargo, Coca Cola, Sprite, Lucky Strike, MTV, Levi’s... contracten els serveis dels cool hunters.
Quins són els requisits per ser un bon cool hunter:
- ser curiós
- ser creatiu
- escoltar, no jutjar
- informar-se, consumir mitjans tradicionals i emergents
- analitzar els consums culturals
- jugar
- crear
- parlar amb la gent
- viatjar
- detectar els canvis
- sintonitzar diferents actituds, idees i desigs dels individus, nous i latents
Emprenedors, si volem tenir èxit, hem de ser uns bons caçadors de tendències, preneu nota i llancem-nos al carrer!
El Espectador
Filosofitis
La clau d’aquesta activitat és trobar les noves tendències i captar les novetats que més endavant demanaran els consumidors. Per a això, s’ha de tenir una ment molt oberta i ser capaç de captar tots els detalls, no només en el món de la moda, sinó també en altres sectors es cerca el seu assessorament.
Nestlé, Fargo, Coca Cola, Sprite, Lucky Strike, MTV, Levi’s... contracten els serveis dels cool hunters.
Quins són els requisits per ser un bon cool hunter:
- ser curiós
- ser creatiu
- escoltar, no jutjar
- informar-se, consumir mitjans tradicionals i emergents
- analitzar els consums culturals
- jugar
- crear
- parlar amb la gent
- viatjar
- detectar els canvis
- sintonitzar diferents actituds, idees i desigs dels individus, nous i latents
Emprenedors, si volem tenir èxit, hem de ser uns bons caçadors de tendències, preneu nota i llancem-nos al carrer!
El Espectador
Filosofitis
Resultats enquestes de satisfacció de la cloenda i del blog
El passat mes de juny es va clausurar l’edició del taller d’emprenedors del 2006.
Al taller van participar 14 emprenedors, dels quals un 80% van finalitzar el curs.
El 82% van assistir a l’acte de cloenda i els resultats d’aquesta enquesta els hem d’agrair a un 78% dels assistents:
Les puntuacions han anat de l’1 al 5 i els resultats són els següents:
Valoració de l’acte de cloenda
3,9 punts
T’agradaria que es fessin més trobades d’emprenedors?
100% Sí
Satisfacció del taller d’emprenedors
4 punts
Què és el que t’ha quedat més clar dels temes desenvolupats al taller?
57% Temes de màrqueting
29% Estratègia i organització
14% Reflexió
Què és el que t’ha quedat menys clar dels temes tractats?
57% Economia i finances
42% NS/NC
14% Jurídica
Consideres que el Business Plan és una eina útil?
100% Sí
Faries un altre taller?
86% Sí
Pagaries per un altre taller?
57% Depèn del preu
29% Sí
14% No
Faries algun seminari o alguna altra formació sobre gestió?
100% Sí
Sobre quin tema?
44% Economia i finances
28% Estratègia i gestió
14% Màrqueting
14% RRHH
Pots valorar el blog?
3,9 punts
Vols continuar rebent el butlletí quinzenal?
87% Sí
Quins temes t’agradaria que es desenvolupessin?
28% Emprenedors en general
14% Ajuda i consells
14% Màrqueting
14% RRHH
30% NS/NC
Al taller van participar 14 emprenedors, dels quals un 80% van finalitzar el curs.
El 82% van assistir a l’acte de cloenda i els resultats d’aquesta enquesta els hem d’agrair a un 78% dels assistents:
Les puntuacions han anat de l’1 al 5 i els resultats són els següents:
Valoració de l’acte de cloenda
3,9 punts
T’agradaria que es fessin més trobades d’emprenedors?
100% Sí
Satisfacció del taller d’emprenedors
4 punts
Què és el que t’ha quedat més clar dels temes desenvolupats al taller?
57% Temes de màrqueting
29% Estratègia i organització
14% Reflexió
Què és el que t’ha quedat menys clar dels temes tractats?
57% Economia i finances
42% NS/NC
14% Jurídica
Consideres que el Business Plan és una eina útil?
100% Sí
Faries un altre taller?
86% Sí
Pagaries per un altre taller?
57% Depèn del preu
29% Sí
14% No
Faries algun seminari o alguna altra formació sobre gestió?
100% Sí
Sobre quin tema?
44% Economia i finances
28% Estratègia i gestió
14% Màrqueting
14% RRHH
Pots valorar el blog?
3,9 punts
Vols continuar rebent el butlletí quinzenal?
87% Sí
Quins temes t’agradaria que es desenvolupessin?
28% Emprenedors en general
14% Ajuda i consells
14% Màrqueting
14% RRHH
30% NS/NC
Elegir el nom correcte per a la teva empresa I
Guia per elegir el bon nom per la teva empresa (part 1 de 3)
Introducció
Elegir el nom pel teu negoci és creatiu i un procés agradable. Els compradors percebran molt del teu negoci pel seu nom i les primeres impressions compten.
Tot i que és important impregnar la teva personalitat al nom del teu negoci, s’han de considerar altres variables. Ser objectiu i elegir un nom que reflecteixi la teva estratègia pot ser més valuós, especialment amb el desenvolupament de la teva empresa.
Aquesta guia t’ensenyarà com crear la bona impressió, com aconseguir el teu nom d’empresa, considerar si el teu nom d’empresa serà la teva marca i tenir el teu nom a la xarxa. També es consideraran els noms de companyia més adequats pels diferents tipus d’empresa que es poden constituir.
Business Link
Introducció
Elegir el nom pel teu negoci és creatiu i un procés agradable. Els compradors percebran molt del teu negoci pel seu nom i les primeres impressions compten.
Tot i que és important impregnar la teva personalitat al nom del teu negoci, s’han de considerar altres variables. Ser objectiu i elegir un nom que reflecteixi la teva estratègia pot ser més valuós, especialment amb el desenvolupament de la teva empresa.
Aquesta guia t’ensenyarà com crear la bona impressió, com aconseguir el teu nom d’empresa, considerar si el teu nom d’empresa serà la teva marca i tenir el teu nom a la xarxa. També es consideraran els noms de companyia més adequats pels diferents tipus d’empresa que es poden constituir.
Business Link
05 d’agost 2006
Principis de com atendre a un client
Vint-i-quatre actuacions d’un amfitrió venedor:
1. S’avança a la salutació del seu client presentant-se?
2. Porta el seu nom ben visible i amb una dimensió suficient per a que el client pugui llegir-lo?
3. Tracta al client pel seu nom?
4. S’interessa per la situació del client?
5. Domina l’àlbum de capritxos del client?
6. Satisfà excepcions possibles dels clients?
7. Busca “SUBSTITUTS” als desitjos dels clients no satisfets?
8. Ven complements als clients?
9. Està atent per vendre “REPETICIONS” als clients quan aquest mostri la seva satisfacció?
10. Ven al client “SERVEIS I OCIS INTERNS”?
11. Ven al client “SERVEIS I OCIS EXTERNS”?
12. S’avança a solucionar les dificultats del client?
13. Acompanya al client a les destinacions internes del seu establiment?
14. Explica al client el funcionament de les instal·lacions del seu establiment?
15. S’interessa per la satisfacció del client una vegada ha arribat a l’habitació?
16. Felicita al client pels seus efemèrides?
17. Evita les cues, avisant a d’altres amfitrions venedors d’altres departaments?
18. Es presta per evitar cues?
19. Accelera les seves actuacions per guanyar agilitat en el servei?
20. Comprova la resolució de les sol·licituds del client al departament de manteniment?
21. Saluda al client amb rictus amable i verbalització de la salutació quan es creuen?
22. Tracta als components de la resta de departaments com a clients interns?
23. Avisa amb temps suficient als clients dels possibles inconvenients?
24. Acomiada personalment al client, oferint-li la propera oferta?
Si vostè ha contestat afirmativament a totes les preguntes, vostè està “FIDELITZANT ELS SEUS CLIENTS” aconseguint que el recomanin en el seu cercle social.
Si pel contrari, vostè ha contestat de forma alterna entre el Sí (sempre) i el No (mai i/o a vegades), vostè tindrà la necessitat de “SORTIR A VENDRE A DESCONEGUTS” que sempre demanaran “PREUS BAIXOS”
Si vostè desitja tenir “ÈXIT SOSTINGUT” en el seu treball diari, haurà de formar al seu personal, per a que vulguin i sàpiguin “ACTUAR COM A VERITABLES AMFITRIONS VENEDORS"
Extracte de la columna d’opinió ¡Están de nosotros hasta el gorro! del Sr. Doménech Biosca Vidal a Hosteltur
1. S’avança a la salutació del seu client presentant-se?
2. Porta el seu nom ben visible i amb una dimensió suficient per a que el client pugui llegir-lo?
3. Tracta al client pel seu nom?
4. S’interessa per la situació del client?
5. Domina l’àlbum de capritxos del client?
6. Satisfà excepcions possibles dels clients?
7. Busca “SUBSTITUTS” als desitjos dels clients no satisfets?
8. Ven complements als clients?
9. Està atent per vendre “REPETICIONS” als clients quan aquest mostri la seva satisfacció?
10. Ven al client “SERVEIS I OCIS INTERNS”?
11. Ven al client “SERVEIS I OCIS EXTERNS”?
12. S’avança a solucionar les dificultats del client?
13. Acompanya al client a les destinacions internes del seu establiment?
14. Explica al client el funcionament de les instal·lacions del seu establiment?
15. S’interessa per la satisfacció del client una vegada ha arribat a l’habitació?
16. Felicita al client pels seus efemèrides?
17. Evita les cues, avisant a d’altres amfitrions venedors d’altres departaments?
18. Es presta per evitar cues?
19. Accelera les seves actuacions per guanyar agilitat en el servei?
20. Comprova la resolució de les sol·licituds del client al departament de manteniment?
21. Saluda al client amb rictus amable i verbalització de la salutació quan es creuen?
22. Tracta als components de la resta de departaments com a clients interns?
23. Avisa amb temps suficient als clients dels possibles inconvenients?
24. Acomiada personalment al client, oferint-li la propera oferta?
Si vostè ha contestat afirmativament a totes les preguntes, vostè està “FIDELITZANT ELS SEUS CLIENTS” aconseguint que el recomanin en el seu cercle social.
Si pel contrari, vostè ha contestat de forma alterna entre el Sí (sempre) i el No (mai i/o a vegades), vostè tindrà la necessitat de “SORTIR A VENDRE A DESCONEGUTS” que sempre demanaran “PREUS BAIXOS”
Si vostè desitja tenir “ÈXIT SOSTINGUT” en el seu treball diari, haurà de formar al seu personal, per a que vulguin i sàpiguin “ACTUAR COM A VERITABLES AMFITRIONS VENEDORS"
Extracte de la columna d’opinió ¡Están de nosotros hasta el gorro! del Sr. Doménech Biosca Vidal a Hosteltur
01 d’agost 2006
Negociar i comunicar
Dues parts negocien quan faciliten o proporcionen un acord sobre qüestions que interessen per igual, però sobre les quals es posseeix una òptica o visió diferent.
Sovint ens trobem obstacles –propis o aliens – per assumir el canvi d’òptica que proposa el negociar.
Negociar significa tenir una percepció adulta sobre un conflicte: saber conciliar sense creure que per aquest motiu s’ha perdut terreny denota un perfil adult indispensable en tota activitat negociadora.
Per començar, preguntem-nos sobre què podem o sabem negociar.
Negociar és saber prendre decisions i assumir canvis sense creure que estem claudicant sobre les nostres postures, idees o principis.
Esforçar-se per tenir raó, per tenir la última paraula, sovint ens fa sentir segurs i fins i tot omnipotents. Però aquests esforços tenen algun valor? Amb aquesta postura es mantindrà la nostra autoestima inalterable? Ens debiliten els canvis?
No creure que tenim la raó absoluta pot generar un canvi de posició òptim i a més propiciar la possibilitat de generar un bon diàleg, facilitador de l’activitat negociadora.
A partir d’una nova visió del conflicte es poden canviar les actituds competitives per unes de cooperatives que ens permetran crear un estil alternatiu mediador entre els extrems.
Com comunicar a l’altre? Com crear un nou canal que afavoreixi el processament del conflicte?
S’ha d’emprendre el diàleg des de “l’escolta activa”. Aquest fet tindrà a veure amb prestar atenció a les preocupacions, els dubtes, els pors, les il·lusions i necessitats que l’altre porti a la taula de negociació.
Si som capaços d’atendre aquestes qüestions, estarem predisposats a posar en marxa la “capacitat d’escolta activa” que facilitarà al nostre interlocutor posar sobre la taula el seu sentiment en relació amb l’objecte o qüestió base del conflicte.
Connectar-nos amb les persones sota aquesta nova modalitat d’escolta, ens permet anar més enllà del problema i connectar-nos amb allò que realment ens vol transmetre l’altra persona.
La importancia de lo negociable
Què necessites per créixer?
“La manera de créixer és tan fàcil com augmentar la quota de mercat. Depèn de l’ús temps i dels diners. No malgastar ni un ni l’altre, sinó fer un ús equilibrat dels dos”
Benjamin Franklin
Pot ser que tinguis una companyia forta amb una història del creixement constant. També pot ser que siguis un emprenedor amb idees, però sense cap èxit a destacar.
En qualsevol dels casos, has de trobar la perspectiva del creixement ràpid – i també valorar el risc de les oportunitats amb els recursos disponibles. Has de decidir com gestionar el teu creixement sense posar en perill la teva empresa. Per que o creixes o algú altre prendrà les oportunitats en el teu lloc.
Necessites una estratègia financera sòlida. Fins ara has utilitzat les ajudes dels bancs o de socis financers per aconseguir arribar a les teves fites. Aquest suport només t’ajuda a curt termini i, a més, els pagaments d’interessos perjudiquen el teu flux de tresoreria.
Un creixement important requereix una ampliació de capital amb el que puguis comptar a llarg termini. Aquesta injecció de capital li podria donar a la teva companyia una estructura de capital estable per poder actuar sobre els plans de negoci.
Trobar una nova font de recursos pot reduir la teva dependència envers el banc i proporcionar més flexibilitat. Elegir el soci adequat et pot donar la llibertat per aconseguir les teves metes.
Pot ser que tinguis una companyia forta amb una història del creixement constant. També pot ser que siguis un emprenedor amb idees, però sense cap èxit a destacar.
En qualsevol dels casos, has de trobar la perspectiva del creixement ràpid – i també valorar el risc de les oportunitats amb els recursos disponibles. Has de decidir com gestionar el teu creixement sense posar en perill la teva empresa. Per que o creixes o algú altre prendrà les oportunitats en el teu lloc.
Necessites una estratègia financera sòlida. Fins ara has utilitzat les ajudes dels bancs o de socis financers per aconseguir arribar a les teves fites. Aquest suport només t’ajuda a curt termini i, a més, els pagaments d’interessos perjudiquen el teu flux de tresoreria.
Un creixement important requereix una ampliació de capital amb el que puguis comptar a llarg termini. Aquesta injecció de capital li podria donar a la teva companyia una estructura de capital estable per poder actuar sobre els plans de negoci.
Trobar una nova font de recursos pot reduir la teva dependència envers el banc i proporcionar més flexibilitat. Elegir el soci adequat et pot donar la llibertat per aconseguir les teves metes.
Emprendre en temps de crisis amb valors
Al 1920, un alemany de 20 anys va tenir la idea de fabricar les sabatilles esportives que millor s’adaptessin a les necessitats de cada atleta.
Ens hem d’ubicar a la seva època, després de la Primera Guerra Mundial, mitja Europa derruïda i amb recursos escassos. Aquest emprenedor va decidir dedicar-se a la producció de material per a l’esport.
Aviat va centrar la seva feina a les disciplines clàssiques de l’atletisme i a mitjans dels anys 30 ja estava experimentant amb claus.
Al 1936, un atleta de color guanyava quatre medalles d’or als Jocs Olímpics de Berlín amb unes sabatilles fabricades per un alemany davant els ulls de Hitler.
Amb la Segona Guerra Mundial, aquest innovador va haver de tancar la seva empresa i al 1947 torna a obrir-la aprofitant l’experiència adquirida i refrescant-la amb noves idees. Les primeres sabatilles produïdes en aquesta segona etapa es van fabricar amb lona i cautxú dels dipòsits americans.
Al 1954, la selecció alemanya de futbol guanyava la Copa del Món amb unes botes de claus recanviables fabricades per aquest alemany.
Adolf Dassler era un atleta apassionat. Des dels seus inicis va estar en contacte directe amb esportistes professionals i sempre present en els esdeveniments esportius més importants. Va decidir batejar la seva empresa amb una composició del diminutiu del seu nom i del seu cognom: Adi Das.
Va fundar una empresa i va morir al 1978 deixant una empresa líder a nivell mundial, una marca amb una força increïble, sinònim d’esport i qualitat, desig de tots els esportistes del món i sobretot amb uns valors que no han canviat avui dia:
- Autenticitat
- Passió
- Innovació
- Compromís
- Honestedat
- Experiència
Valores para el éxito: el caso de Adidas
12 de juliol 2006
Un clip per una casa
Publicat al País d'avui:
“Vull canviar aquest clip vermell per alguna cosa més gran o millor. Un bolígraf, una cullera o potser una bota. Si promets canviar amb mi, prometo anar fins on estiguis. Continuaré la cadena d’intercanvis fins que aconsegueixi una casa o una illa. O una casa o una illa, imagina”
Kyle MacDonald, un candenc de 26 anys va penjar aquest anunci a la web craigslist.com fa exactament un any.
Avui rebrà les claus d’una casa a Kipling (Saskatchewan), un poble canadenc d’un miler d’habitants. L’alcalde de la població va conèixer la història del Kyle i va decidir oferir-li una vivenda per a que la publicitat del disparatat intercanvi l’ajudés a fer conèixer el poble a nivell internacional.
MacDonald té un blog oneredpaperclip.blogspot.com on explica la seva aventura. Quan era petit jugaven al joc major o millor que consistia en recórrer el veïnat intentant canviar coses. “No sabia quan podria trigar en aconseguir la casa, tampoc si seria possible, però vaig pensar que si era persistent, al final l’aconseguiria”
MacDonald va canviar el seu clip vermell per un bolígraf en forma de peix. Després un pom de porta de ceràmica que va canviar a Seattle. A continuació un generador vermell per un barril de cervesa i una moto de neu que va tornar a canviar per unes vacances gratis a Yahk.
A mida que realitzava els intercanvis personalment, ho anava escrivint al seu blog. Va viatjar per USA i Canadà i es feia fotos amb cadascun dels protagonistes de la transacció. Va obtenir un contracte amb una discogràfica, un sopar amb el cantant Alice Cooper i fins i tot un paper en una pel·lícula dirigida per Corbin Bernsen. Aquest va ser el darrer pas que el va conduir a Kipling.
L’alcalde de la localitat explica que són una comunitat petita que intenta promoure amb el turisme i se li ha acudit que pot aprofitar el paper a la pel·lícula per fer un casting a nivell internacional per trobar l’actor que substitueixi al Kyle.
Inversió
“Vam intentar sense èxit convèncer a dues altres reconegudes companyies que ens financessin mentre desenvolupàvem l’ordinador personal. Vam perdre molt de temps i no ho vam aconseguir. La nostra darrera possibilitat era fer-ho nosaltres mateixos”
Steve Jobs
Fundador de Apple
La mà d’obra qualificada, els productes i les habilitats comercials et poden dur molt lluny. Però necessitaràs diners per construir la teva companyia i necessitaràs invertir en diverses etapes a
Steve Jobs
Fundador de Apple
La mà d’obra qualificada, els productes i les habilitats comercials et poden dur molt lluny. Però necessitaràs diners per construir la teva companyia i necessitaràs invertir en diverses etapes a
mida que creix la teva empresa.
Pocs negocis poden créixer amb èxit amb l’auto finançament. La majoria confia en capital extern. Sovint, però, aquest capital extern no és suficient i hauràs de trobar els socis adequats per ajudar-te a aconseguir els teus objectius.
Si només necessites una petita quantitat de diners i tens alguns actius, ho pots intentar en un banc. Però si la teva idea no té patrimoni que el recolzi i és molt innovadora, necessitaràs un inversor experimentat que sàpiga orientar companyies joves cap a l’èxit a llarg termini.
Necessitaràs diners intel·ligents amb experiència i capacitats. Els Business Angels poden ser una alternativa, alguns han creat associacions i quan decideixen invertir en una nova empresa, també aporten el seu coneixement del mercat, de les xarxes i de l’experiència d’altres empreses triomfadores.
04 de juliol 2006
5 maneres d'iniciar una empresa sense deixar de treballar
1. Utilitza el teu salari com a fons d’inversió
Retalla una mica els discrets estalvis i utilitza aquests diners per finançar la teva start-up. Recorda els teus temps d’estudiant pobre i intenta mantenir la despesa mínima per estalviar diners.
2. Transforma els teus desitjos en un Business Plan
Molts aspirants a emprenedor acudeixen amb el desig, però sense idea. Atura’t i troba el negoci que es construirà a partir dels teus coneixements. Si estàs treballant, troba les coses que no funcionen correctament en la teva empresa o indústria i intenta imaginar-te un negoci que es fes càrrec d’aquest problema. Alguns experts solen dir que les millors idees empresarials són aquelles que s’encarreguen del dolor de la gent.
3. Fes del teu superior un tester
Sovint les teves bones idees no estan incloses als plans del teu superior. Si ets honest amb ell, et podrien deixar desenvolupar el negoci i donar-te algun temps de transició. El personal competent és difícil de trobar, probablement seran flexibles amb tu. Passa més sovint del que penses.
4. Aprofita’t de la reputació de la teva companyia
Els inversors volen veure experiència. Encara que no hagis iniciat cap empresa, si tens uns bons informes de l’experiència dels teus treballadors i de la teva pròpia probablement serà suficient per ells.
5. Converteix el teu empleat en un soci del negoci
No és la fórmula més comú, però sovint és efectiva. No la descartis!
La feina ideal
Gairebé tothom somnia amb la seva feina ideal, una feina amb la que gaudíssim. Segur que alguna vegada has pensat: “Tant de bo em paguessin per fer això!”
La teva feina ideal és aquella que fas encara que no et paguin.
La teva feina ideal és aquella que fas encara que no et paguin.
I si aquest somni es pogués fer realitat?
Sembla difícil d’aconseguir?
Has de tenir present que tot està en la ment i que acabaràs convertint la teva vida en allò que pensis d’ella.
Fes la prova:
A partir d’ara, fora d’hores de feina, cobra per tot allò que t’haurien de pagar. Encara que facis aquella tasca per plaer, si algú la vol, que la pagui. Et sorprendràs a tu mateix dels resultats.
Recorda que els pensaments positius construeixen, mentre que les idees catastròfiques ennuvolen la mirada i ajuden al fracàs.
Acostumat a considerar cada nou dia com una nova oportunitat d’accedir al que no vas poder fer ahir. Què importa que vas fer en el passat? Has de viure el present. El passat i el futur són miratges de la nostra imaginació. El dia a dia et permet començar, avançar i enllestir els projectes.
Pensa que els fracassos comencen pel neguit de posar en dubte el teu potencial. Cada error, cada ensopegada és una oportunitat d’aprendre i superar-te. Les lliçons més importants de la vida venen d’un gran fracàs. Imagina’t l’oportunitat que t’estàs perdent.
Avui, ara és un bon moment per avançar cap a l’èxit, per fer allò que vols, per tirar endavant i no mirar enrere. Recorda que el passat i el futur no existeixen, només existeix l’ara.
Has de tenir present que tot està en la ment i que acabaràs convertint la teva vida en allò que pensis d’ella.
Fes la prova:
A partir d’ara, fora d’hores de feina, cobra per tot allò que t’haurien de pagar. Encara que facis aquella tasca per plaer, si algú la vol, que la pagui. Et sorprendràs a tu mateix dels resultats.
Recorda que els pensaments positius construeixen, mentre que les idees catastròfiques ennuvolen la mirada i ajuden al fracàs.
Acostumat a considerar cada nou dia com una nova oportunitat d’accedir al que no vas poder fer ahir. Què importa que vas fer en el passat? Has de viure el present. El passat i el futur són miratges de la nostra imaginació. El dia a dia et permet començar, avançar i enllestir els projectes.
Pensa que els fracassos comencen pel neguit de posar en dubte el teu potencial. Cada error, cada ensopegada és una oportunitat d’aprendre i superar-te. Les lliçons més importants de la vida venen d’un gran fracàs. Imagina’t l’oportunitat que t’estàs perdent.
Avui, ara és un bon moment per avançar cap a l’èxit, per fer allò que vols, per tirar endavant i no mirar enrere. Recorda que el passat i el futur no existeixen, només existeix l’ara.
Defineix el pla de màrqueting
'Cap venda es pot dur a terme si el comprador no aprecia el valor de la mercaderia. Una companyia com la nostra, que constantment desenvolupa nous productes, ha de tenir la capacitat d’educar als clients'
Akio Morita
Soci, Sony Corporation
El màrqueting és un dels requeriments més mal entès per l’èxit en els negocis. No es tracta de vendre, sinó de comunicar.
Per fer funcionar les teves idees, necessites conèixer què vendre, a qui vendre i com vendre. És a dir, identifica els teus clients i entén les seves necessitats. També significa troba la millor manera de comunicar els beneficis que els reportaran els teus productes – i per quin motiu tu ofereixes quelcom millor que els teus competidors.
Abans de saber si tens una oportunitat real de negoci, has de saber si els teus clients voldran pagar pel que ofereixes.
Posar en marxa una empresa
Akio Morita
Soci, Sony Corporation
El màrqueting és un dels requeriments més mal entès per l’èxit en els negocis. No es tracta de vendre, sinó de comunicar.
Per fer funcionar les teves idees, necessites conèixer què vendre, a qui vendre i com vendre. És a dir, identifica els teus clients i entén les seves necessitats. També significa troba la millor manera de comunicar els beneficis que els reportaran els teus productes – i per quin motiu tu ofereixes quelcom millor que els teus competidors.
Abans de saber si tens una oportunitat real de negoci, has de saber si els teus clients voldran pagar pel que ofereixes.
Posar en marxa una empresa
14 de juny 2006
Conferència Sr. Diego Torres
Els assistents a la cloenda del taller d'emprenedors d'aquest any vam tenir l'oportunitat d'assistir a la conferència que ens va oferir el Sr. Diego Torres de l'Institut Noos.
Vaig prendre nota d'algunes de les frases o pensaments que més em van cridar l'atenció i tinc la necessitat de compartir-les amb tots vosaltres:
"L'esperit emprenedor està definit per persones que es fixen més en les oportunitats que en els recursos."
"Com són els emprenedors que han creat una empresa i han aconseguit un creixement ràpid?
1. Amb ambició i objectius ambiciosos
2. Especialitzant-se
3. Extenent el mercat geogràfic - globalització
4. Diferenciant-se amb algun avantatge competitiu
5. Coneixent i relacionant-se amb els clients
6. Experimentant i innovant
7. Planificant i reflexionant - apartar-se del soroll del dia a dia
8. Amb intel-ligència - les decisions es prenen a partir de dades i estudis
9. Amb organitzacions capaces per créixer
10. I amb un bon líder"
Diego espero que els meus apunts reflecteixin allò que volies expressar.
Vaig prendre nota d'algunes de les frases o pensaments que més em van cridar l'atenció i tinc la necessitat de compartir-les amb tots vosaltres:
"L'esperit emprenedor està definit per persones que es fixen més en les oportunitats que en els recursos."
"Com són els emprenedors que han creat una empresa i han aconseguit un creixement ràpid?
1. Amb ambició i objectius ambiciosos
2. Especialitzant-se
3. Extenent el mercat geogràfic - globalització
4. Diferenciant-se amb algun avantatge competitiu
5. Coneixent i relacionant-se amb els clients
6. Experimentant i innovant
7. Planificant i reflexionant - apartar-se del soroll del dia a dia
8. Amb intel-ligència - les decisions es prenen a partir de dades i estudis
9. Amb organitzacions capaces per créixer
10. I amb un bon líder"
Diego espero que els meus apunts reflecteixin allò que volies expressar.
Decidir els productes adequats
Lliurar els millors productes.
"La millor oportunitat per triomfar és descobrir què necessita el públic i tenir aquesta qualitat per entendre la naturalesa humana" Henry Ford Founder, Ford Motor Company
El teu repte és guanyar l'acceptació dels clients en un mercat que probablement és altament competitiu i està saturat.
L'èxit depèn de la teva capacitat d'identificar nínxols en el mercat i anticipar-te als desitjos relas dels teus clients. Crear el producte idoni i aconseguir part de la quota de mercat és una tasca difícil. Cap producte o servei, per bons que siguin, es vendran per sí sols.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)